1. Què és el que més desitges del món nou?

 «EL MÓN nou.» Quan sents aquestes paraules, quines promeses et vénen al cap? Potser penses en coses com tenir un cos perfecte, gaudir d’una gran varietat de menjar saludable, conviure amb animals pacífics o viure en seguretat. I segurament recordes algun verset bíblic que parla d’aquestes expectatives futures. Però no subestimis aquesta altra benedicció: gaudir d’una bona salut espiritual i emocional. Sense això, la resta de realitats aviat s’esvairien.

2, 3. Segons els escrits de Jeremies, quina benedicció especial ens espera?

² Quan Déu va predir que els jueus tornarien de Babilònia, va posar especial atenció en com se sentiria la nació: «Tornaràs a posar-te bonica amb els teus tamborins i sortiràs dansant alegre» (llegeix Jeremies 30:18, 19; 31:4, 12-14). A més, va afegir aquestes reconfortadores paraules: «Donaré refrigeri a l’ànima esgotada i saciaré tota ànima esllanguida» (Jer. 31:25, BEC).

³ Quina magnífica esperança! Jehovà va dir que donaria refrigeri als qui estiguessin cansats i desanimats. I el que Déu promet, ho compleix. Els escrits de Jeremies ens asseguren que Jehovà també cobrirà les nostres necessitats. I encara més, ens mostren quines coses ens poden animar i com podem ser optimistes fins i tot avui dia. També ens donen suggeriments pràctics de com animar  els altres i com ajudar-los a satisfer les seves ànimes esgotades.

4. Per què ens podríem sentir igual que Jeremies?

⁴ Aquesta promesa va ser una font d’ànim per a Jeremies, i també ho pot ser per a tu. Per què? Recorda que al capítol u d’aquesta publicació es va indicar que Jeremies, igual que Elies, «era un home amb els mateixos sentiments que nosaltres» (Jm. 5:17, BEC). Pensa en algunes raons per les quals Jeremies de vegades es podia sentir desanimat o, fins i tot, una mica deprimit. Mentre ho fas, imagina’t com et sentiries tu en situacions semblants i pensa per què les circumstàncies que t’envolten et podrien desanimar (Rm. 15:4).

5. Quina situació podia haver desanimat Jeremies?

⁵ El desànim de Jeremies potser li provenia, en part, de la ciutat levita on havia crescut, Anatot. En aquesta ciutat, ubicada uns quants quilòmetres al nord-est de Jerusalem, hi tenia coneguts i probablement algun parent. Però, com va dir Jesús, «un profeta no és tingut en consideració a la seva pàtria». I això és el que li va passar a Jeremies (Jn. 4:44). La gent de la ciutat no només va ser indiferent i irrespectuosa amb ell, sinó que, a més, Déu li va dir: «Els homes d’Anatot [...] atempten contra la teva vida». Aquella gent l’amenaçava: «No profetitzis en nom de Jahvè, si no vols morir de mà nostra!». Els seus veïns i possibles familiars, que eren els qui l’haurien d’haver fet costat, es van posar en contra seu (Jer. 1:1; 11:21).

6. Com et pot ajudar saber el que li va passar a Jeremies amb «els homes d’Anatot» si mai reps oposició de part de companys de feina o d’altres persones?

⁶ Si algun cop un veí, un company d’escola o de feina o, fins i tot, algun familiar et pressiona, t’animarà molt  veure com Jehovà va tractar Jeremies. En aquelles circumstàncies, Jehovà va dir que ‘passaria comptes’ amb els homes d’Anatot que s’oposessin al seu profeta (llegeix Jeremies 11:22, 23). Aquesta garantia va ajudar Jeremies a superar el desànim que li provocava l’oposició dels seus veïns. Més tard, Déu va complir la seva promesa i va portar ‘un mal sobre els homes d’Anatot’. Tu també pots estar segur que Jehovà observa el que passa i que «examina tots els homes» (Sl. 11:4; 66:7). Si ‘perseveres’ a actuar segons les ensenyances bíbliques i a fer el que és correcte, podràs ajudar alguns opositors a evitar el mal que, d’altra manera, els sobrevindria (1 Tim. 4:16).

7, 8. Com van maltractar Jeremies, i com el va afectar això?

⁷ Jeremies no va patir només amenaces verbals de la gent de la seva ciutat. En una ocasió, Paixhur, un important sacerdot de Jerusalem, «va fer apallissar el profeta i el va lligar al cep» després d’escoltar una profecia divina (Jer. 20:1, 2, BCI). a Alguns pensen que Paixhur el va fer colpejar o assotar fins a quaranta vegades (Deut. 25:3). Mentre el maltractaven físicament, la gent també l’insultava a crits i, fins i tot, l’escopia. Però no va acabar tot aquí. Paixhur va posar Jeremies «al cep» tota la nit. La paraula hebrea que s’utilitza en aquest relat dóna a entendre que el cos estava torçat i recargolat. I això és el que van fer amb Jeremies. El van turmentar cruelment durant tota la nit, segurament deixant-lo lligat a aquella estructura de fusta.

⁸ Com va afectar Jeremies tot aquell maltractament? Va clamar a Déu: «Tot el dia sóc la riota de la gent, tothom es riu de mi!» (Jer. 20:3-7). Fins i tot li va passar pel cap deixar de parlar en nom de Déu! Però ja saps  que no va ser capaç de quedar-se callat. Tot el contrari, el missatge que havia de proclamar era «com un foc que crema, com un incendi als [seus] ossos», i per això no podia deixar de parlar de part de Jehovà (llegeix Jeremies 20:8, 9).

9. Per què et pot ser útil meditar en l’experiència de Jeremies?

⁹ Aquest relat et pot ser útil si alguna vegada algú que coneixes, com ara un parent, un veí, o un company d’escola o de feina t’humilia i es burla de tu. Que es riguin de nosaltres o, fins i tot, que haguem de suportar maltractament físic a causa de les nostres creences ens pot fer sentir desanimats. Però no et sorprenguis si això t’afecta. Jeremies era imperfecte, i aquestes coses el van afectar. No creus que és normal sentir-se com ell? No oblidis que Jeremies va recuperar l’alegria i la confiança gràcies a l’ajuda de Déu. El desànim no li va durar per sempre, i això també pot ser cert en el teu cas (2 Cor. 4:16-18).

10. Què explica la Bíblia sobre l’estat d’ànim de Jeremies?

 ¹⁰ A vegades, Jeremies tenia canvis d’humor que podien ser molt marcats. T’ha passat mai estar molt feliç i, de cop i volta, sentir-te trist i desanimat? Fixa’t en les paraules de Jeremies 20:12, 13, que fan al·lusió als bons moments del profeta (llegeix-lo). Malgrat tot el que Paixhur li havia fet, Jeremies s’alegrava de ser un ‘dels pobres’ a qui Jehovà allibera «de la mà dels qui fan el mal». Potser alguna vegada tu també t’has sentit feliç si t’has alliberat d’una càrrega o si t’ha passat alguna cosa bona a la vida o en el teu servei a Déu, i això ha fet que, fins i tot, tinguis ganes de cantar a Jehovà. Oi que és bo sentir-se així? (Ac. 16:25, 26.)

11. Què hem de recordar sobre Jeremies si tenim canvis d’humor freqüents?

¹¹ Tal com li va passar a Jeremies, el nostre estat d’ànim pot patir alts i baixos perquè som imperfectes. Després d’haver aclamat «canteu Jahvè», es va sentir desesperat i potser va plorar (llegeix Jeremies 20:14-16). Se sentia tan deprimit que es va arribar a preguntar per què havia nascut. Enfonsat en la tristesa, va desitjar que l’home que havia anunciat el seu naixement tingués el mateix final que Sodoma i Gomorra. Però aquí és on trobem un punt clau: Jeremies no es va sentir sempre així, i tampoc es  va rendir ni es va resignar a viure en aquest estat de desesperança. En comptes d’això, sabem que es devia esforçar molt per vèncer el desànim, perquè ho va aconseguir. El relat continua explicant que, quan el rei Sedecies va enviar el príncep Paixhur per preguntar a Jeremies sobre el setge dels babilonis a Jerusalem, el profeta va estar a l’altura de la situació i va declarar amb valor el judici de Jehovà i què passaria finalment (Jer. 21:1-7). Queda clar que Jeremies va continuar molt actiu com a profeta de Jehovà!

12, 13. Què podem fer si hem de lluitar contra canvis d’humor extrems?

¹² Avui dia, alguns servents de Déu també pateixen canvis d’humor. Aquests canvis poden tenir causes físiques que poden ser tractades per un especialista, com per exemple alguns desordres hormonals o un desequilibri bioquímic (Lc. 5:31). Però la majoria de nosaltres no patim canvis tan extrems ni anormals. Probablement molts dels sentiments negatius que tenim es deuen als efectes de la imperfecció, com ara el cansament o la pèrdua d’algú a qui estimem. Si passes per una situació semblant, pensa en Jeremies. Tot i que també va patir alteracions en l’estat d’ànim, no va perdre l’aprovació de Déu. Si aquest és el teu cas, potser senzillament necessites modificar la teva rutina per descansar més, o donar-te el temps necessari per recuperar-te del dolor que causa haver perdut algú estimat. Tot i això, és essencial que no deixis d’assistir a les reunions i que segueixis immers en activitats teocràtiques. Aquestes són algunes claus que t’ajudaran a mantenir l’equilibri i a seguir servint Déu amb alegria (Rm. 12:10-12).

¹³ Tant si et sents desanimat de tant en tant com si et passa sovint, t’ajudarà molt tenir en ment l’exemple de  Jeremies. Com hem vist, tot i que de vegades se sentia força decaigut, no va permetre que l’abatiment l’allunyés de Déu, a qui estimava i servia fidelment. Quan els seus enemics li van pagar mal per bé, va buscar Jehovà i hi va confiar (Jer. 18:19, 20, 23). Posa’t com a meta imitar Jeremies (Lam. 3:55-57).

14. Qui, en especial, va animar Jeremies?

¹⁴ Fem bé de reflexionar d’on va obtenir ànim Jeremies, i en com ell també va ser una font d’estímul per a les ‘ànimes esgotades’ (Jer. 31:25, BEC). En especial, va rebre ànim de part de Jehovà. Imagina’t què reconfortant seria que Jehovà et digués: «Quant a mi, avui jo faig de tu una ciutat fortificada [...]. Lluitaran contra tu, però no et podran vèncer, perquè jo estic amb tu, oracle de Jahvè, per alliberar-te» (Jer. 1:18, 19). És per això que Jeremies va dir que Jehovà era ‘la seva fortalesa i empara, el seu refugi en dia de tràngol’ (Jer. 16:19).

15, 16. Com podem imitar Jehovà a l’animar els altres?

¹⁵ És interessant que Jehovà digués a Jeremies: «Estic amb tu». Aquesta declaració ens dóna una pista sobre què podem fer per animar algú que sabem que ho necessita. No és el mateix adonar-se que algun germà o un familiar té una necessitat, que cobrir aquesta necessitat. En molts casos el millor és, senzillament, estar al costat de la persona que pateix, tal com Déu va fer amb Jeremies. En cert moment pots triar paraules que animin, tot i que no és necessari fer un discurs. Tampoc has de  ser molt eloqüent; probablement serà millor que escullis poques paraules que animin i edifiquin, que siguin senzilles i que demostrin interès, preocupació i afecte cristià. No oblidis que expressions com aquestes poden fer molt de bé (llegeix Proverbis 25:11).

¹⁶ Jeremies va demanar a Jehovà: «Recorda’t de mi i protegeix-me». I què va passar llavors? El profeta ho explica: «Quan m’arribava la teva paraula, jo la devorava: ella ha estat el goig i l’alegria del meu cor» (Jer. 15:15, 16, BCI). Segurament, la persona que necessita ànim també necessita atenció i afecte. És cert que res del que diguis tindrà el mateix efecte que si fos Jehovà qui parlés. Per això, pots fer servir les Seves paraules quan parlis. Aquestes expressions sinceres i sentides, basades en la Bíblia, de ben segur alegraran el cor dels qui estan desanimats (llegeix Jeremies 17:7, 8).

17. Quina lliçó extraiem de com Jeremies va tractar Sedecies i Johanan?

¹⁷ Fixa’t que Jeremies no només va rebre ànim, sinó que ell també va animar els altres. Com? En una ocasió, el rei Sedecies li va explicar que tenia por dels jueus que s’havien aliat amb els babilonis, i el profeta el va animar instant-lo a obeir Jehovà i a veure els bons resultats de fer-ho (Jer. 38:19, 20). En una altra ocasió, després de la caiguda de Jerusalem, una resta de jueus es va quedar al país i el comandant militar Johanan va pensar emportar-se’ls a Egipte. Però abans d’actuar ho va preguntar a Jeremies. El profeta el va escoltar i va orar a Jehovà. A continuació, li va transmetre aquesta encoratjadora resposta divina: si obeïen Jehovà i no marxaven del país, els aniria bé (Jer. 42:1-12). En ambdós casos Jeremies va escoltar abans de parlar. Si nosaltres també volem animar els altres és essencial que primer els escoltem. Per  això, permet que la persona afligida t’obri el seu cor. Escolta les seves preocupacions i les seves pors. Quan sigui convenient, digues alguna cosa animadora. És cert que en aquest moment Jehovà no et revelarà què has de dir, però sí pots incloure algun pensament de la seva Paraula que parli de les promeses futures (Jer. 31:7-14).

18, 19. Com ens serveixen de model per animar els altres el relat dels recabites i el d’Èbed-Mèlec?

¹⁸ Tal com Sedecies i Johanan no van acceptar el consell animador de Jeremies, avui dia també ens pot semblar que alguns no ens escolten quan els volem donar un cop de mà. Però no permetis que això et desanimi. Per què? Perquè també hi va haver persones que van respondre bé quan Jeremies les va animar, i avui dia pot passar el mateix. Recorda els recabites, uns quenites que havien estat amics dels jueus durant molts anys. Entre els manaments que el seu avantpassat Jehonadab els havia donat, n’hi havia un que deia que, com a residents estrangers, no podien beure vi. Quan els babilonis van atacar Jerusalem, Jeremies va portar els recabites a un menjador del temple i, per ordre divina, els va posar vi al davant. Ells, com a mostra de respecte pel seu avantpassat, i a diferència dels desobedients israelites, van obeir i no van tastar el vi (Jer. 35:3-10). Jehovà els va elogiar a través de Jeremies i els va comunicar la Seva promesa per al futur (llegeix Jeremies 35:14, 17-19). Imita aquest exemple quan animis els altres, i encomia’ls sincerament sempre que sigui possible.

¹⁹ Jeremies també va actuar així amb Èbed-Mèlec, un etíop que servia com a oficial de la cort del rei Sedecies. Alguns prínceps jueus havien tractat injustament Jeremies i l’havien llançat dins una cisterna de llot perquè morís. Però Èbed-Mèlec va intercedir a favor del  profeta davant el rei Sedecies, qui el va autoritzar a rescatar-lo. Aquest etíop el va anar a salvar malgrat que s’arriscava a enfrontar-se a opositors violents (Jer. 38:7-13). Molt probablement Èbed-Mèlec es va guanyar l’antipatia d’aquests prínceps, i per això devia témer pel seu futur. Jeremies, però, no es va quedar callat esperant que Èbed-Mèlec superés aquests sentiments tot sol. El va reconfortar amb les seves paraules, explicant-li que Jehovà el beneiria (Jer. 39:15-18).

20. Què hauries de desitjar fer pels teus germans, siguin grans o petits?

²⁰ Sens dubte, en el llibre de Jeremies trobem exemples excel·lents de com posar en pràctica el següent consell que l’apòstol Pau va donar als germans de Tessalònica: «Animeu-vos mútuament i edifiqueu-vos els uns als altres [...]. Que la gràcia de nostre Senyor Jesucrist sigui amb vosaltres» (1 Tes. 5:11, 28, BEC).