1, 2. Quin repte afrontaren Jefté i la seua filla?

 L’ESPERA ja ha acabat! Contenta de vore a son pare tornar de la batalla sa i estalvi, la jove corre a rebre’l i a celebrar la victòria. Però ell, en comptes d’unir-se a ella cantant i ballant, s’esgarra la roba i diu lamentant-se: «Ai, filla meua! Se’m trenca el cor». I després diu les paraules que canviaran la vida de la seua filla per sempre, perquè truncaran qualsevol somni o esperança de tindre una vida normal. La resposta d’ella revela la gran fe que té. Està segura que qualsevol cosa que Jehovà li demane serà lo millor per a ella (Jut. 11:34-37). Que orgullós deu sentir-se son pare! Sap que la disposició de la seua filla d’acceptar la seua decisió alegrarà molt a Jehovà.

² Jefté i la seua filla posaren la seua confiança en la manera que Jehovà té de fer les coses, inclús quan resulta difícil posar-ho en pràctica. Estaven convençuts que qualsevol sacrifici valia la pena per tal de guanyar-se l’aprovació de Déu.

3. Per què és útil l’exemple de Jefté i la seua filla hui en dia?

³ No sempre és fàcil ser fidels a Jehovà. La realitat és que hem de lluitar «amb totes les nostres forces per la fe» (Jud. 3). Per a ajudar-nos a fer-ho, analitzem quins reptes van superar Jefté i la seua filla i com es van mantindre fidels a Jehovà.

FIDELS A PESAR DE LES INFLUÈNCIES DEL MÓN

4, 5. a) Què va manar Jehovà als israelites que feren quan entraren en la terra promesa? b) Segons el Salm 106, què els va passar als israelites per no obeir?

⁴ Cada dia, Jefté i la seua filla recordarien les desastroses conseqüències de no ser fidels a Jehovà. Uns 300 anys abans, als seus avantpassats se’ls havia encomanat acabar amb els habitants pagans de la terra promesa (Deut. 7:1-4). Com els israelites no obeïren, acabaren comportant-se com els cananeus, adorant déus falsos i participant en pràctiques immorals i degradants (llig Salm 106:34-39).

⁵ Aquella rebel·lió va portar a la desaprovació de Jehovà, i ell ja no els donaria la seua protecció (Jut. 2:1-3, 11-15; Sal. 106:40-43). Mantindre’s lleials a Jehovà durant aquells anys seria tot un repte per a les famílies que sí que temien a Déu. La Bíblia diu que hi hagueren persones que es mantingueren fidels, com Jefté i la seua filla, i Elcanà, Anna i Samuel, que estaven determinats a guanyar-se l’aprovació de Déu (1 Sam. 1:20-28; 2:26).

6. Quines coses promou el món hui en dia, i què hem de fer per a que no ens influïsquen?

⁶ Vivim en un món on la gent pensa i actua de manera molt pareguda a la d’aquells cananeus. Li donen molta importància al sexe i a la violència, i promouen el materialisme. Igual que als israelites, Jehovà ens dona advertències molt clares per a protegir-nos d’estes influències. Aprendrem dels errors del israelites? (1 Cor. 10:6-11) Hem d’esforçar-nos per eliminar de les nostres vides qualsevol forma de pensar pareguda a la que tenien els cananeus (Rom. 12:2). Estem sent fidels i ens esforcem per fer-ho?

FIDELS A PESAR DE LES DECEPCIONS

7. a) Què li van fer a Jefté els seus propis germans i els líders d’Israel? b) Com va reaccionar Jefté?

⁷ En els dies de Jefté, els israelites van acabar sent esclaus dels filisteus i dels ammonites per haver desobeït (Jut. 10:7, 8). Però a Jefté els problemes no li vingueren només de les nacions enemigues, sinó també dels seus propis germans i dels líders de la nació. Com li tenien zels i l’odiaven, els seus mig germans l’expulsaren de la terra que legalment li pertanyia per ser el primogènit (Jut. 11:1-3). Jefté no va permetre que aquell comportament tan cruel afectara la seua actitud. Va actuar com un home espiritual. De fet, quan els ancians de la nació li demanaren que els ajudara, ell no els va girar l’esquena (Jut. 11:4-11). Per què va actuar aixina?

8, 9. a) Quins principis de la Llei mosaica ajudaren a Jefté? b) Què era lo més important per a Jefté?

⁸ Jefté no era només un guerrer poderós, sinó que també coneixia molt bé el tracte que Déu havia tingut amb el seu poble. El que Jefté sabia sobre la història d’Israel li donava una comprensió clara sobre el que estava bé i el que estava malament als ulls de Jehovà (Jut. 11:12-27). Els principis divins en què es basava la Llei mosaica van modelar la ment i el cor de Jefté. Per exemple, ell sabia que a Jehovà no li agrada el ressentiment i que per això li havia demanat al seu poble que s’estimaren els uns als altres. La Llei també ensenyava que una persona no havia d’ignorar les necessitats dels altres, inclús les d’algú que li tenia odi (llig Èxode 23:5; Levític 19:17, 18).

⁹ És possible que l’exemple d’altres hòmens de fe també l’ajudara. Un d’ells va ser Josep, que va ser bo amb els seus germans encara que l’odiaven (Gèn. 37:4; 45:4, 5). Pensar en este i altres exemples potser va ajudar a Jefté a comportar-se d’una manera que agradara a Jehovà. És cert que li va doldre moltíssim que els seus germans el tractaren malament, però res anava a impedir que donara suport a Jehovà i al seu poble (Jut. 11:9). Per a ell, defendre el nom de Déu era lo més important, més que qualsevol altre conflicte personal. La seua determinació de no perdre la fe el va beneficiar a ell i als israelites (Heb. 11:32, 33).

10. Com podem permetre que els principis bíblics ens ajuden a comportar-nos com a cristians?

¹⁰ Deixarem que l’exemple de Jefté influïsca en nosaltres? Pot ser que algun germà ens haja decepcionat o ens haja tractat malament. Si ens ha passat això, no hauríem de permetre que ens impedisca assistir a les reunions o servir al màxim a Jehovà amb els nostres germans. Si imitem a Jefté, nosaltres també deixarem que els principis bíblics ens ajuden a superar situacions negatives i a seguir vencent el mal amb el bé (Rom. 12:20, 21; Col. 3:13).

ELS SACRIFICIS DE BONA GANA REVELEN LA NOSTRA FE

11, 12. Quin vot va fer Jefté, i què implicava?

¹¹ Jefté sabia que per a alliberar la nació d’Israel dels ammonites necessitava l’ajuda de Jehovà. Aixina que li va prometre que, si li donava la victòria, li oferiria com a «holocaust», o ofrena cremada, a la primera persona que isquera a rebre’l quan tornara de la batalla (Jut. 11:30, 31). Què implicava eixa ofrena?

¹² Jehovà detesta el sacrifici d’humans, per tant, està clar que la intenció de Jefté no era sacrificar a ningú en sentit literal (Deut. 18:9, 10). Davall la Llei de Moisés, l’ofrena cremada s’entregava per complet a Jehovà. Aixina que, el que Jefté estava prometent era que oferiria a eixa persona per a que servira exclusivament a Déu en el tabernacle durant tota la seua vida. Jehovà va acceptar la promesa de Jefté i el va beneir amb una victòria rotunda (Jut. 11:32, 33). Però, a qui oferiria Jefté com a ofrena cremada?

13, 14. Què revelen sobre la fe de Jefté les paraules que va dir en Jutges 11:35?

¹³ Això ens du a l’escena que hem descrit al principi d’este article. Quan Jefté torna de la batalla, qui ix a trobar-lo és la seua estimada filla; l’única que té. Què farà? Complirà la seua paraula i oferirà la seua filla per a que servisca en el tabernacle tota la seua vida?

¹⁴ De nou, els principis de la Llei de Déu degueren guiar a Jefté per a que prenguera la decisió correcta. Segurament recordava les paraules d’Èxode 23:19, on Déu li demanava al seu poble que estiguera dispost a oferir-li lo millor. També indicava que quan un home feia un vot estava obligat a complir-lo. Deia: «Quan un home faça un vot al Senyor [...] no pot faltar a la seua paraula: ha de complir tot el que ha promés» (Nom. 30:3 [v. 2 TNM]). Igual que Anna, qui probablement va viure en la mateixa època, Jetfté va haver de complir el seu vot, encara que sabia el que això significaria per a ell i per a la seua filla. No tenia més fills, ella era la seua única esperança de tindre descendència, algú que perpetuara el seu nom i la seua herència en Israel (Jut. 11:34). Aixina i tot, Jutges 11:35 acaba amb estes paraules de Jefté : «Li vaig fer un vot a Jehovà i ara no puc tirar-me arrere». Al mantindre’s fidel a pesar del gran cost personal que això va suposar per a ell, es va guanyar l’aprovació i la benedicció de Déu. Què hauries decidit tu?

15. Quin vot hem fet molts de nosaltres, i com podem demostrar que tenim fe?

¹⁵ Quan ens vam dedicar a Jehovà, li vam prometre que faríem la seua voluntat incondicionalment. Sabíem que complir eixa promesa requeriria sacrificis. No obstant, el nostre desig d’obeir a Jehovà es posa especialment a prova quan se’ns demana que fem coses que no són del nostre gust. Però, quan fem eixos sacrificis i servim a Jehovà fora de la nostra zona de confort, demostrem que tenim fe. Les benediccions que rebem són sempre més grans que els sacrificis que fem, per molt dolorosos que siguen (Mal. 3:10). Eixe va ser el cas de la filla de Jefté.

16. Com va reaccionar la filla de Jefté a la promesa de son pare? (Mira la imatge del principi.)

¹⁶ No degué ser fàcil per a la filla de Jefté acceptar el que implicava per a ella el vot de son pare. Este no era com el vot que havia fet Anna, perquè ella havia dedicat el seu fill Samuel per a que servira en el tabernacle com a nazireu (1 Sam. 1:11). Un nazireu podia casar-se i tindre família. Però la filla de Jefté havia sigut oferida per complet com a ofrena cremada, aixina que no podria disfrutar d’eixes coses (Jut. 11:37-40). Com era la filla del líder d’Israel que havia obtingut la victòria, podria haver-se casat amb l’home més important de la zona. Però ara seria una humil serventa en el tabernacle. Com va respondre ella? Va demostrar que posava en primer lloc el servici a Jehovà al dir: «Pare, si has fet una promesa al Senyor, compleix-la en mi tal com la vas fer» (Jut. 11:36). Va estar disposta a renunciar al seu desig natural de casar-se i tindre fills per tal de promoure l’adoració verdadera. Com podem imitar eixa actitud tan abnegada?

17. a) Com podem imitar la fe de Jefté i de la seua filla? b) Com t’animen les paraules d’Hebreus 6:10-12 a ser més abnegat?

¹⁷ Milers de germans i germanes jóvens estan dispostos a no casar-se o a no tindre fills, almenys de moment, per tal de servir més plenament a Jehovà. Alguns germans més majors també sacrifiquen temps que podrien passar amb els seus fills o nets per a treballar en projectes de construcció teocràtics, assistir a l’Escola per a Evangelitzadors del Regne o servir en zones on fan falta més publicadors. Altres deixen de banda assumpts personals per a participar en campanyes com la del Memorial. A Jehovà li alegren molt estos sacrificis fets de tot cor i mai oblidarà el treball i l’amor que estos germans li han demostrat (llig Hebreus 6:10-12). I tu? Podries fer més sacrificis per a ampliar el teu servici a Jehovà?

LLIÇONS QUE APRENEM

18, 19. Què hem aprés de l’exemple de Jefté i de la seua filla, i com podem imitar-los?

¹⁸ Encara que la vida de Jefté va estar plena de reptes, va prendre decisions guiant-se per la manera de pensar de Jehovà. No es va deixar influenciar per la gent que l’envoltava. Les decepcions que es va emportar pel comportament d’altres no van conseguir debilitar la seua determinació de mantindre’s fidel. Jehovà va beneir els sacrificis que van fer de bona gana ell i la seua filla perquè els va gastar per a promoure l’adoració verdadera. En un temps en què els altres no van fer cas de les normes de Jehovà, Jefté i la seua filla s’apegaren a elles.

¹⁹ La Bíblia ens anima a imitar a «aquells que hereten les promeses per la seua fe i paciència» (Heb. 6:12). Siguem com Jefté i la seua filla i visquem en harmonia amb esta veritat fonamental que també van seguir ells: Jehovà aprova als qui tenen fe en ell.