«Que el Déu que dona esperança us ompli de goig i pau per la confiança que teniu en ell, perquè la vostra esperança abundi gràcies al poder de l’esperit sant» (Romans 15:13, Traducció del Nou Món).

 «Que el Déu de l’esperança ompli la vostra fe d’alegria i de pau perquè vesseu d’esperança gràcies a la força de l’Esperit Sant» (Romans 15:13, Bíblia catalana. Traducció interconfessional).

Significat de Romans 15:13

 Amb aquestes paraules, l’apòstol Pau va expressar que desitjava que Déu omplís de «goig i pau» els seus germans. Aquestes boniques qualitats estan relacionades amb l’esperança que Déu dona i el poder de l’esperit sant.

 Podem aprendre de l’esperança que Déu dona a la seva Paraula, la Bíblia. Segons Romans 15:4, «tot el que ha estat escrit anteriorment [a la Bíblia] ha estat escrit per a la nostra ensenyança, perquè per mitjà del nostre aguant i el consol de les Escriptures tinguem esperança». La Bíblia revela que Déu ha promès acabar amb els problemes que semblen no tenir solució avui dia, com ara la pobresa, les injustícies, les malalties i la mort (Apocalipsi 21:4). Déu complirà aquestes promeses per mitjà de Jesucrist, i per això podem tenir l’esperança d’un futur millor (Romans 15:12).

 Només podem fer que l’esperança que prové de Déu «vessi» o «abundi» en nosaltres si confiem en ell. Com més aprenguem de Déu, més segurs estarem que ell mereix tota la nostra confiança (Isaïes 46:10; Titus 1:2). Gràcies a l’esperança real que Déu proporciona, podem omplir-nos de goig i de pau, fins i tot quan passem per dificultats (Romans 12:12).

 La pau, el goig i l’esperança també estan relacionats amb l’«esperit sant», és a dir, el poder de Déu en acció. a Déu fa servir l’esperit sant per complir les seves promeses i això ens dona esperança. Aquest esperit també pot fer que les persones mostrin bones qualitats, com ara el goig i la pau (Gàlates 5:22).

Context de Romans 15:13

 El llibre de Romans és en realitat una carta dirigida als cristians que vivien a la ciutat de Roma. Alguns d’ells provenien de famílies jueves, però d’altres no. Pau va animar-los a tots a esforçar-se per estar units en la seva manera de pensar i actuar, tot i tenir antecedents i cultures diferents (Romans 15:6).

 Pau va recordar als cristians de Roma que Déu havia predit feia molt de temps que arribaria un moment en què persones de totes les nacions l’alabarien unides. Per donar suport a aquest fet, Pau va citar de les Escriptures Hebrees b quatre vegades (Romans 15:9-12). Pau volia destacar que, juntament amb els jueus, gent de totes les nacions es podien beneficiar del ministeri de Crist. Tots dos grups tenien la mateixa esperança que Déu els havia donat. Per això, sense importar els seus antecedents, tots els cristians de Roma havien de rebre’s «els uns als altres», és a dir, havien de ser amables i hospitalaris amb tothom (Romans 15:7).