Parlar en llengües era una habilitat miraculosa que tenien alguns cristians del segle primer i els permetia parlar un idioma sense haver-lo après abans (Fets 10:46). D’aquesta manera es podien fer entendre fàcilment per qualsevol persona que parlés aquell idioma (Fets 2:4-8). Així, parlar en llengües va ser un dels dons de l’esperit sant que Déu va donar a alguns cristians del segle primer (Hebreus 2:4; 1 Corintis 12:4, 30).

•  On i quan es va començar a parlar en llengües?

•  Quin era el propòsit de parlar en llengües?

•  Es parlaria en llengües indefinidament?

•  Quan es va deixar de parlar en llengües?

•  Es pot parlar en llengües avui dia?

•  Com es pot identificar els verdaders cristians?

 Aquest miracle va tenir lloc per primera vegada a Jerusalem, al matí de la festa jueva de la Pentecosta de l’any 33 de la nostra era. Uns 120 deixebles de Jesús estaven reunits quan «tots es van omplir d’esperit sant i van començar a parlar en diferents idiomes» (Fets 1:15; 2:1-4). Llavors, una gran multitud «de tots els països del món» es van ajuntar, i van sentir «que els deixebles parlaven en els seus idiomes» (Fets 2:5, 6).

1.   Demostrar que Déu estava donant suport als cristians. En el passat, Déu va fer servir senyals miraculosos per demostrar que donava suport als deixebles fidels, com ara Moisès (Èxode 4:1-9, 29-31; Nombres 17:10). De la mateixa manera, parlar en llengües tenia un propòsit similar. Va demostrar que Déu estava donant suport a la congregació cristiana acabada de formar. L’apòstol Pau va escriure: «Les llengües no són un senyal per als creients, sinó per als no creients» (1 Corintis 14:22).

2.   Permetre que els cristians donessin un testimoni complet. Aquells que van sentir els seguidors de Jesús el dia de la Pentecosta van dir: «Els sentim parlar en els nostres idiomes sobre les coses meravelloses que Déu fa» (Fets 2:11). Així doncs, un altre propòsit fonamental d’aquest miracle era permetre que els cristians donessin «un testimoni complet» i fessin deixebles de «gent de totes les nacions», tal com Jesús els havia manat (Fets 2:40; Mateu 28:19). Unes 3.000 persones que van veure el miracle i van escoltar el testimoni que es va donar van arribar a ser deixebles aquell mateix dia (Fets 2:41).

 No. Els dons de l’esperit, com parlar en llengües, van ser un ajut temporal. La Bíblia va dir: «L’habilitat de profetitzar serà eliminada, la de parlar en llengües s’acabarà» (1 Corintis 13:8).

 Els dons de l’esperit generalment es van passar a altres cristians en presència dels apòstols, els quals normalment imposaven les mans als seus companys de creença (Fets 8:18; 10:44-46). Sembla que aquells que van rebre els dons de l’esperit per part dels apòstols no els van transferir a altres (Fets 8:5-7, 14-17). Per exemple, un funcionari pot expedir un permís de conduir a una persona, però a aquesta no se li ha donat autoritat per expedir aquest permís a ningú altre. Pel que sembla, parlar en llengües va acabar quan van morir els apòstols i aquells que personalment van rebre els dons.

 Per tant, el do miraculós de parlar en llengües va acabar cap a finals del segle primer de la nostra era. Per això, avui dia ningú pot afirmar legítimament que parla en llengües pel poder de Déu.

 Tal com va dir Jesús, el que identificaria els seus deixebles seria l’amor altruista (Joan 13:34, 35). L’apòstol Pau també va ensenyar que l’amor sempre identificaria els autèntics cristians (1 Corintis 13:1, 8). I va indicar que l’esperit de Déu produiria en els cristians les qualitats conegudes en conjunt com «el fruit de l’esperit», amb l’amor com a primera qualitat (Gàlates 5:22, 23).