La mort de Jesús va ser l’esdeveniment més important de la història. Jesús va morir per restaurar la vida humana al seu estat original. L’home no va ser creat amb la tendència a fer coses dolentes, posar-se malalt o morir (Gènesi 1:31). Però el pecat va entrar en el món a través del primer home, Adam. Jesús va donar la seva vida per salvar-nos del pecat i la mort. (Llegeix Mateu 20:28; Romans 6:23.)

Déu va mostrar un amor increïble a l’enviar el seu Fill a la Terra perquè morís per nosaltres (1 Joan 4:9, 10). Jesús va demanar als seus seguidors que recordessin la seva mort en una senzilla cerimònia amb pa i vi. A l’assistir a aquest acte cada any, expressem la nostra gratitud per l’amor que Déu i Jesús ens han mostrat. (Llegeix Lluc 22:19, 20.)

La primera vegada que Jesús va demanar als seus deixebles que recordessin la seva mort, els va parlar d’un pacte o acord (Mateu 26:26-28). Aquest acord els donava la perspectiva, tant a ells com a un altre grupet de persones, de ser reis i sacerdots amb Jesús al cel. Tot i que milions de persones es reuneixen per recordar la mort de Jesús, només els qui formen part d’aquest pacte poden participar del pa i del vi. (Llegeix Apocalipsi [Revelació] 5:10.)

Durant gairebé dos mil anys, Jehovà ha anat escollint els futurs reis (Lluc 12:32). Aquests formen un grup petit en comparació amb els qui viuran per sempre a la Terra. (Llegeix Apocalipsi 7:4, 9, 17.)