Salta al contingut

Salta a l'índex

Van al cel totes les persones bones?

Van al cel totes les persones bones?

Una conversa amb un veí: Van al cel totes les persones bones?

ALS TESTIMONIS DE JEHOVÀ ens agrada parlar de la Bíblia amb els nostres veïns. T’has fet preguntes sobre algun tema bíblic en concret? Sents curiositat per alguna creença o pràctica religiosa dels Testimonis de Jehovà? Si és així, no dubtis a preguntar-ho la propera vegada que et trobis amb un Testimoni. S’alegrarà de parlar d’aquests temes amb tu.

Tot seguit llegiràs una conversa típica d’un testimoni de Jehovà amb un veí. Imaginem-nos que un Testimoni anomenat Marc va a casa d’un home que es diu Robert.

Què faran al cel els qui hi vagin?

Marc: Quin futur creus que els espera a les persones bones?

Robert: Malgrat que el futur es veu bastant negre aquí a la Terra, crec que les persones bones al final tindran la recompensa d’anar al cel.

Marc: Aquesta és una esperança molt maca. La Bíblia parla molt sobre el cel i el privilegi tan gran que és poder-hi anar. T’has parat a pensar detingudament què faran les persones que vagin al cel?

Robert: Estarem amb Déu i l’alabarem per sempre.

Marc: La veritat és que sona molt bé. És interessant, però, que la Bíblia no només parla dels privilegis que rebran els qui vagin al cel, sinó també de la responsabilitat tan important que tindran.

Robert: Responsabilitat?

Marc: Sí, és la que s’esmenta aquí, a Apocalipsi (Revelació) 5:10, que diu: «Els vau fer reialme i sacerdots per al nostre Déu, i regnaran sobre la terra». Has vist quina responsabilitat assumiran els qui vagin al cel?

Robert: Aquí diu que regnaran sobre la Terra.

Marc: És una idea interessant, oi que sí?

Sobre qui regnaran?

Marc: Ara bé, oi que és lògic que si van al cel a governar com a reis, és perquè tenen algú sobre qui regnar? Al capdavall, quin sentit té un govern sense súbdits?

Robert: Sí, és clar.

Marc: Així doncs, la pregunta que sorgeix ara és: sobre qui regnaran?

Robert: Suposo que regnarem sobre les persones que no hagin mort i que encara no hagin anat al cel.

Marc: Això seria raonable si totes les persones bones anessin al cel. Però pensa: podria ser que algunes persones, persones bones, no anessin al cel?

Robert: No sé de cap cristià que cregui això.

Marc: He fet aquesta pregunta pel que diu Salm 37:29 (TBS). El podries llegir, si us plau?

Robert: D’acord. Diu: «Els justos heretaran la terra, i hi habitaran per sempre».

Marc: Gràcies. Segons aquest versicle, has notat on viuran els justos, o persones bones?

Robert: Aquí diu que viuran a la Terra.

Marc: Exacte. I no només hi viuran per uns quants anys. Si t’hi has fixat, diu que «hi habitaran per sempre».

Robert: Bé, potser això només vol dir que sempre hi haurà persones bones a la Terra. Quan nosaltres morim i anem al cel, el lloc que deixem aquí l’ocupen altres persones bones que han nascut.

Marc: Molta gent podria interpretar aquest versicle així. Però, i si aquestes paraules volen dir alguna cosa més, com per exemple, que les persones bones viuran per sempre a la Terra?

Robert: Doncs ara em sembla que no sé per on vas.

Ens espera un paradís a la Terra

Marc: Doncs bé, examinem el que diu un altre versicle de la Bíblia sobre com serà la vida a la Terra en el futur. És Apocalipsi 21:4, que diu: «Ell [Déu] eixugarà tota llàgrima dels seus ulls, i la mort ja no existirà; ni tampoc planys, ni clams, ni penes no existiran més, perquè les coses d’abans han passat». Aquest és el futur que els espera als qui visquin a la Terra. Oi que t’agradaria viure així?

Robert: Sí, és clar. Però jo crec que aquí s’està parlant sobre la vida en el cel.

Marc: Bé, és cert que els qui vagin al cel tindran unes benediccions semblants. Però tornem a mirar el text. Què diu que passarà amb la mort?

Robert: Diu que «la mort ja no existirà».

Marc: Molt bé. Segur que estàs d’acord amb mi que, perquè una cosa no existeixi més, primer ha d’haver existit.

Robert: Naturalment.

Marc: Però mai no ha existit la mort al cel, oi? És aquí, a la Terra, on la gent mor.

Robert: Mmm... Això m’ho haig de rumiar.

Marc: Mira, Robert, la Bíblia ensenya que algunes persones bones aniran al cel, però també que moltes altres viuran per sempre aquí a la Terra. De fet, estic segur que coneixes aquestes famoses paraules: «Feliços els dòcils, perquè ells heretaran la terra» (Mateu 5:5TBS).

Robert: Sí, les he sentit moltes vegades a l’església.

Marc: Oi que el fet que els dòcils heretin la Terra implica que hi visquin? Els qui obtindran els beneficis que hem llegit a Apocalipsi són tots aquells que hi hagi a la Terra. Veuran el canvi radical que farà el món quan Déu acabi amb totes les coses dolentes, fins i tot la mort.

Robert: Ja entenc el que vols dir; però de totes maneres, penso que només un o dos versicles de la Bíblia no són prova suficient per creure això.

Marc: És clar que no. En realitat, hi ha un bon grapat de textos bíblics que parlen de com serà la vida a la Terra en el futur. M’agradaria ensenyar-te’n un dels meus preferits, si tens uns minuts més.

Robert: Sí, i tant.

«El malvat ja no hi serà»

Marc: Abans hem llegit el verset 29 del Salm 37. Ara vegem el 10 i l’11. Podries llegir-los tu mateix, si us plau?

Robert: I tant que sí. «Encara una mica, i el malvat ja no hi serà: i miraràs el seu lloc, i ja no hi serà; però els humils heretaran la terra, i gaudiran de molta pau.»

Marc: Gràcies. Segons el versicle 11, on diu que viuran «els humils», o bons?

Robert: Diu que «heretaran la terra». Tot i això, crec que aquest versicle aplica al present; al capdavall, avui dia viuen persones bones a la Terra.

Marc: És veritat. No obstant això, fixa’t que el versicle també diu que la gent bona gaudirà de «molta pau». Avui dia no veiem pas que hi hagi molta pau en el món, oi?

Robert: Doncs no.

Marc: Aleshores, com es complirà aquesta promesa? Posem un exemple: imagina’t que ets propietari d’un edifici i n’has llogat els pisos. Alguns inquilins són bona gent perquè cuiden el pis on viuen i intenten portar-se bé amb la resta de veïns. Per tant, els llogues els pisos amb molt de gust. Però hi ha altres inquilins que són dolents perquè fan malbé la propietat i fan la guitza als veïns que els envolten. Si aquestes persones es neguessin a canviar d’actitud, què faries?

Robert: Els faria fora.

Marc: Doncs això és exactament el que farà Déu amb la gent dolenta que ens envolta. Tornem a mirar el verset 10. Diu: «El malvat ja no hi serà». Això vol dir que Déu, per dir-ho així, farà fora la gent problemàtica. Després, les persones bones podran viure per sempre en pau a la Terra. Veig que potser aquesta idea, que persones bones visquin per sempre a la Terra, és un pèl diferent del que t’han ensenyat des de petit.

Robert: Sí, jo mai havia sentit això a la meva església.

Marc: A més, tal com has dit abans, no n’hi ha prou amb un o dos textos bíblics per formar-se una opinió. En realitat, per saber el que la Bíblia diu sobre el futur de les persones bones, hem d’examinar-la en conjunt. Però tenint en compte els textos bíblics que hem vist fins ara, penses que és possible que algunes persones bones vagin al cel i moltes altres visquin per sempre aquí a la Terra?

Robert: Doncs no sé què pensar. De totes maneres, haig de reconèixer que els versicles que m’has llegit donen aquesta idea. M’ho hauré de rumiar una mica més.

Marc: Quan ho facis, ja veuràs que potser et sorgiran altres preguntes. Per exemple, què passa amb les persones bones que han viscut abans que nosaltres? Han anat totes al cel? Si no, on són ara?

Robert: La veritat és que són preguntes interessants.

Marc: Mira, què et sembla si t’apunto uns quants versicles bíblics relacionats amb aquest tema i en parlem un altre dia? * Així, hauràs tingut temps de llegir-los i rumiar-ho. Et sembla bé?

Robert: Sí, em sembla bé. Gràcies.

[Nota]