Va ser l’Edèn el bressol de la humanitat?

IMAGINA que et trobes enmig d’un jardí. Sense distraccions. Lluny del típic xivarri de la ciutat. El jardí és immens i no hi ha res que trenqui aquesta pau. És més, la teva ment està lliure de preocupacions. Al teu cos no hi ha rastre d’aŀlèrgies, dolor o malalties i els teus sentits són capaços de gaudir completament del que els envolta.

Observes atentament els meravellosos colors de les flors, i tot seguit et crida l’atenció la lluentor d’un rierol i els inacabables tons de verd dels arbres i l’herba. Notes una brisa suau a la teva pell i t’atures per respirar la seva dolça fragància. Sents la remor de les fulles, el murmuri de l’aigua, el cant dels ocells i el brunzit dels insectes. Després d’imaginar-te un lloc així, no t’agradaria ser-hi, allà?

Arreu del món hi ha la creença que la humanitat es va originar en un lloc així. Durant segles, jueus, cristians i musulmans han sentit a parlar del jardí de l’Edèn, la llar que Déu va donar a Adam i Eva. Segons la Bíblia, van viure una vida molt feliç allà. Gaudien de pau entre ells, amb els animals i amb Déu, qui els havia donat l’esperança bonica de viure per sempre en aquestes condicions (Gènesi 2:15-24).

Els hindús també creuen que va existir un paradís en el passat. Els budistes creuen que els grans líders espirituals, o budes, apareixen en èpoques daurades quan el món és com un paradís. I moltes religions de l’Àfrica ensenyen històries que s’assemblen molt a la d’Adam i Eva.

De fet, la idea que va existir un paradís ha estat present a moltes religions i tradicions de la humanitat. Un autor comenta: «Moltes civilitzacions creien que va existir un paradís original on hi regnava la perfecció, la llibertat, la pau, la felicitat, l’abundància i l’absència de tensions, conflictes i violència. [...] Aquesta creença va crear un sentiment de nostàlgia en la consciència coŀlectiva d’un paradís que s’havia perdut però que no s’havia oblidat, així com un fort desig de recuperar-lo». *

Pot ser que totes aquestes històries i tradicions tinguin un mateix origen? És possible que la «consciència coŀlectiva» de la humanitat estigui influenciada pel record d’un fet real? Van existir en el passat realment el jardí de l’Edèn i Adam i Eva?

Els més escèptics troben ridícula aquesta possibilitat. En aquesta era científica, molts donen per fet que aquestes històries són només mites i llegendes. I, sorprenentment, molts líders religiosos tampoc creuen en el jardí de l’Edèn i diuen que mai va existir. Afirmen que el relat només és una metàfora, un mite, un conte.

És clar, la Bíblia sí que conté metàfores. Jesús mateix en va fer servir moltes que són conegudes. Ara bé, quan la Bíblia parla de l’Edèn no ho fa metafòricament sinó com un fet històric. De fet, si aquest relat mai hagués passat tampoc podríem creure en la resta de la Bíblia. Analitzem què és el que diuen alguns escèptics sobre el jardí de l’Edèn i mirem si el seus raonaments són vàlids. Tot seguit, veurem per què aquest relat és important per a nosaltres.

[Nota]