Preguntes dels lectors

Indiquen les paraules d’Esteve que trobem a Fets 7:59 que hem d’orar a Jesús?

A Fets 7:59 llegim: «Mentre l’apedregaven, Esteve va suplicar: “Jesús, Senyor meu, rep el meu esperit”». Com que la Bíblia diu que Jehovà és qui escolta les oracions, aquestes paraules han fet que algunes persones es facin certes preguntes (Salm 65:2). Va fer Esteve una oració a Jesús? I, si és així, són Jehovà i Jesús la mateixa persona?

Algunes bíblies, com ara la Bíblia del rei Jaume en anglès, en aquest versicle diuen que Esteve estava «invocant Déu». No és estrany, doncs, que moltes persones hagin arribat a la mateixa conclusió que un comentarista bíblic: «Esteve estava orant a Jesús i nosaltres hem de fer el mateix». a Ara bé, aquesta manera de pensar és errònia. Vegem per què.

L’obra de consulta Barnes’ Notes on the New Testament admet amb molta honestedat: «La paraula Déu no apareix en el text original i per tant no hauria d’aparèixer a les traduccions. No consta a cap versió o manuscrit antic». Llavors, per què algunes bíblies inclouen el terme Déu en aquest versicle? L’erudit Abiel Livermore diu que això «és un exemple del prejudici sectari dels traductors». b Avui dia, la majoria de traduccions modernes han eliminat aquesta part espúria del text.

A banda d’això, moltes bíblies diuen que Esteve estava orant a Jesús. La nota a peu de pàgina d’aquest versicle a la Traducción del Nuevo Mundo de las Santas Escrituras (con referencias) diu que el terme «fer una petició» també pot significar ‘invocació o oració’. Indica això que Jesús és Déu? No. Vine’s Expository Dictionary of Old and New Testament Words explica que, en aquest context, la paraula grega del text original, epikaléō, significa ‘invocar o apel·lar a una autoritat’. De fet, l’apòstol Pau va utilitzar aquest mateix verb quan va dir: «Apel·lo al Cèsar!» (Fets 25:11). Per tant, és molt apropiat que les traduccions de la Bíblia facin servir expressions com ara suplicar o invocar.

Per què va fer Esteve una súplica a Jesús? Fets 7:55 i 56 diu que, «ple d’esperit sant, va mirar al cel i va veure la glòria de Déu i Jesús dret a la seva dreta». En una situació normal, Esteve hauria dirigit les seves peticions a Jehovà en el nom de Jesús. Ara bé, en aquell moment, estava veient Jesús al cel i segurament es va sentir impulsat a adreçar-se a ell i dir-li: «Jesús, Senyor meu, rep el meu esperit». Esteve sabia que Jesús havia rebut autoritat per ressuscitar els morts i li estava demanant que protegís el seu esperit, o força de vida, fins que el ressuscités al cel com a ésser immortal (Joan 5:27-29).

Vol dir que hem d’orar a Jesús el fet que Esteve es dirigís a ell? En absolut. Esteve tenia molt clar que Jesús i Jehovà no són la mateixa persona. El relat explica que va veure Jehovà i «Jesús dret a la seva dreta». A més, aquelles eren unes circumstàncies excepcionals. L’únic cas similar a aquest que apareix a la Bíblia és quan l’apòstol Joan també va veure Jesús en una visió i li va parlar directament (Apocalipsi 22:16, 20).

Així doncs, els cristians hem de dirigir les nostres oracions únicament a Jehovà i hem d’estar convençuts que Jesús és «la resurrecció i la vida» (Joan 11:25). Si, igual que Esteve, creiem fermament que Jesús té la capacitat de ressuscitar els seus seguidors, serem capaços d’aguantar quan afrontem dificultats.

[Notes]