Josies es va guanyar l’aprovació de Jehovà
EL PRÍNCEP Josies, que tan sols té cinc anys, deu estar molt espantat. La seva mare Jedidà plora i està de dol perquè el rei Manassès, l’avi de Josies, ha mort (2 Reis 21:18).
Amon, el pare de Josies, es converteix en el nou rei de Judà, però dos anys més tard (659 a. de la n. e.) els seus servents l’assassinen (2 Cròniques 33:20). Aleshores, la gent del país mata els que han conspirat contra Amon i fan rei Josies (2 Reis 21:24; 2 Cròniques 33:25). Durant el regnat del seu pare, Josies s’havia acostumat a sentir l’olor de l’encens que els adoradors de déus falsos cremaven als terrats de les seves cases. També havia vist sacerdots pagans i altres israelites, alguns dels quals afirmaven servir Jehovà, desfilant pels carrers de Jerusalem mentre juraven lleialtat al déu Malcam (Sofonies 1:1, 5).
Encara que és molt jove, Josies sap que el seu pare havia actuat malament a l’adorar déus falsos. A més, ara entén millor el que Jehovà diu per mitjà del profeta Sofonies. Així que, amb 15 anys, al vuitè any del seu regnat (652 a. de la n. e.), està totalment decidit a fer cas de les paraules de Sofonies i comença a buscar Jehovà amb tot el seu cor (2 Cròniques 33:21, 22; 34:3).
Josies es posa mans a l’obra
Quatre anys després (648 a. de la n. e.), Josies inicia una campanya per eliminar l’adoració falsa de Judà i Jerusalem. Destrueix els ídols, els pals sagrats i els altars de l’encens que la gent utilitza per adorar Baal. També fa miques les imatges de déus falsos i n’escampa la pols sobre les tombes dels seus adoradors. A més, profana els altars de l’adoració falsa i els enderroca (2 Reis 23:8-14).
Quan la campanya de Josies contra l’adoració falsa està en ple apogeu, Jeremies, el fill d’un sacerdot levita, arriba a Jerusalem (647 a. de la n. e.). Aquest jove té aproximadament la mateixa edat que el rei i Jehovà l’ha nomenat profeta perquè proclami un missatge de judici contra la religió falsa. Amb tot, malgrat els esforços de Josies per acabar amb l’adoració de Baal i la força amb què Jeremies proclama el seu missatge, el poble cau de nou en l’adoració falsa (Jeremies 1:1-10).
Una troballa molt especial
Al cap d’uns cinc anys, quan Josies té 25 anys i en porta uns 18 governant, convoca el secretari Safan, el cronista Joah i Maasies, el cap de la ciutat. Llavors, el rei diu a Safan: «Puja a veure el gran sacerdot Helquies, i demana-li que reculli tots els diners [...] que els porters han recollit del poble [...] i que ells els donin als treballadors que repararan els desperfectes de la casa de Jehovà» (2 Reis 22:3-6; 2 Cròniques 34:8).
Els treballadors del temple es lleven ben d’hora per reparar la casa de Jehovà i les obres avancen a bon ritme. Sens dubte, Josies està molt agraït a Déu perquè s’està reparant tot el dany que alguns dels seus avantpassats han causat al temple. Un dia, Safan es presenta davant del rei amb un rotlle que ha trobat el gran sacerdot Helquies. Es tracta del «llibre de la Llei de Jehovà que s’havia donat per mitjà de Moisès», sens dubte, el manuscrit original de la Llei (2 Cròniques 34:12-18). Quina troballa tan especial!
Josies està desitjant saber què diu el rotlle. Mentre Safan l’hi llegeix, para molta atenció a cadascun dels manaments de Jehovà per saber què han de fer tant ell com el poble. En especial, li impressiona que el llibre doni tanta importància a l’adoració verdadera i que predigui que, si el poble adora déus falsos, patirà molts problemes i anirà a l’exili. Quan Josies s’adona que no han obeït tots els manaments de la Llei, s’esquinça els vestits i ordena a Helquies, Safan i alguns homes més: «Aneu a consultar Jehovà [...] sobre el que hi ha escrit al llibre que s’ha trobat. Jehovà està molt furiós amb nosaltres, perquè els nostres avantpassats no van obeir el que diu aquest llibre» (2 Reis 22:11-13; 2 Cròniques 34:19-21).
El missatge de Jehovà
Josies envia aquella comitiva a consultar amb la profetessa Huldà, que viu a Jerusalem, i ella els transmet el missatge de Déu. Els diu que la nació patirà les calamitats registrades al llibre de la Llei perquè s’han allunyat de Jehovà. Ara bé, també els diu que, com que Josies s’ha humiliat davant de Déu, no veurà totes aquestes desgràcies. Jehovà el reunirà amb els seus avantpassats i serà enterrat a la seva tomba en pau (2 Reis 22:14-20; 2 Cròniques 34:22-28).
Tenint en compte que Josies va morir en una batalla, podem dir que es va complir la profecia d’Huldà? (2 Reis 23:28-30.) Sí, perquè la Bíblia marca un clar contrast entre la «pau» amb la qual va ser enterrat i la «desgràcia» que patiria Judà (2 Reis 22:20; 2 Cròniques 34:28). De fet, Josies va morir abans que els exèrcits babilònics assetgessin i destruïssin Jerusalem (609-607 a. de la n. e.). D’altra banda, el fet que Jehovà li digués que el reuniria amb els seus avantpassats no significa necessàriament que no patiria una mort violenta. Les Escriptures fan servir una expressió similar per parlar tant de morts violentes com no violentes (Deuteronomi 31:16; 1 Reis 2:10; 22:34, 40).
Defensa l’adoració pura
Josies convoca els habitants de Jerusalem al temple i els llegeix «tot el que deia el llibre del pacte que havien trobat a la casa de Jehovà». Tot seguit, fa «un pacte davant de Jehovà» en el qual es compromet a seguir-lo i a obeir els seus manaments, els seus recordatoris i els seus decrets amb tot el seu cor i amb tota la seva ànima, complint les paraules d’aquell pacte que estaven escrites en aquell llibre. Com respon el poble? Tothom hi està d’acord (2 Reis 23:1-3).
Josies inicia una altra campanya contra la idolatria encara més intensa que la primera. Posa fi a l’activitat dels sacerdots de déus pagans que hi ha a Judà. També fa que els sacerdots levites que adoren déus falsos deixin de tenir el privilegi de servir davant de l’altar de Jehovà i que els llocs alts que s’havien construït durant el regnat de Salomó no es puguin utilitzar. Aquesta neteja també es fa pel territori que havia sigut el regne de deu tribus d’Israel i que els assiris havien conquerit (740 a. de la n. e.).
Tal com havia predit 300 anys enrere un «home del Déu verdader» del qual no sabem el nom, Josies crema els ossos dels sacerdots de Baal a l’altar que el rei Jeroboam I havia construït a Betel. A més, enderroca els llocs alts de Betel i de la resta de ciutats, i mata els sacerdots pagans sobre els altars que ells mateixos havien utilitzat per fer els seus sacrificis (1 Reis 13:1-4; 2 Reis 23:4-20).
Se celebra una gran Pasqua
Jehovà beneeix els esforços de Josies per defensar l’adoració pura. Mentre el rei va viure, els israelites «no van deixar de seguir Jehovà, el Déu dels seus avantpassats» (2 Cròniques 34:33). Sens dubte, Josies devia estar molt agraït a Jehovà! Analitzem a continuació un esdeveniment molt especial que va tenir lloc durant el divuitè any del seu regnat i que segur que mai va oblidar.
El rei mana al poble: «Celebreu la Pasqua per a Jehovà, el vostre Déu, tal com està escrit en aquest llibre del pacte» (2 Reis 23:21). En veure que tots responen favorablement, Josies s’alegra molt. El rei decideix contribuir amb un total de 30.000 corders i cabrits, i 3.000 toros. No hi ha dubte que és una ocasió excepcional. De fet, no hi ha hagut una Pasqua com aquesta des dels dies del profeta Samuel, tant pel nombre d’assistents com per les ofrenes que es fan i per la seva bona organització (2 Reis 23:22, 23; 2 Cròniques 35:1-19).
Ploren molt la seva mort
Josies és un bon rei durant els 31 anys que governa (659-629 a. de la n. e.). Ara bé, cap al final del seu regnat, s’assabenta que el faraó Necó vol ajudar el rei d’Assíria i planeja travessar Judà per atacar els exèrcits babilònics a Carquemix, a prop de l’Eufrates. Per una raó que desconeixem, Josies decideix anar a lluitar contra els egipcis. Necó envia uns missatgers per advertir-li que no ho faci. Li diuen: «Pel teu bé, no t’oposis a Déu, que està amb mi, o ell et destruirà», però Josies no fa cas. Es disfressa i se’n va a lluitar contra els egipcis a Meguidó (2 Cròniques 35:20-22).
Quina mala decisió! Durant la batalla, els arquers disparen a Josies. Llavors, el rei diu als seus homes: «Traieu-me d’aquí, perquè m’han ferit greument». Així que el munten a un altre carro i se l’emporten a Jerusalem. Ara bé, de camí a la ciutat o quan hi arriben, Josies mor. La Bíblia diu que «el van enterrar a la tomba dels seus avantpassats, i tot Judà i Jerusalem es van posar de dol». Jeremies va cantar una cançó de dol en honor de Josies i, a partir d’aquell moment, moltes cançons de dol que els israelites cantaven en ocasions especials parlaven d’aquest rei (2 Cròniques 35:23-25).
És evident que Josies va cometre un gran error a l’enfrontar-se als egipcis (Salm 130:3). Amb tot, va seguir tenint l’aprovació de Jehovà perquè, durant tota la seva vida, havia sigut un home humil i havia defensat l’adoració pura amb molta fermesa. Sens dubte, l’exemple de Josies ens ensenya que Jehovà aprova tots aquells que el serveixen amb un cor humil (Proverbis 3:34; Jaume 4:6).
[Imatge]
El jove rei Josies va buscar Jehovà amb tot el cor
[Imatge]
Josies va destruir els llocs alts i va defensar l’adoració verdadera