La persecució provoca un gran creixement a Antioquia

DESPRÉS de l’assassinat d’Esteve, va esclatar una gran persecució contra els deixebles de Jesús i molts van fugir de Jerusalem. Un dels llocs on van anar va ser Antioquia de Síria, a uns 550 quilòmetres al nord de Jerusalem (Fets 11:19). Allà, van ocórrer esdeveniments transcendentals que van marcar el curs de la història dels cristians. Abans de veure què va passar, però, analitzem alguns detalls d’aquesta ciutat.

Després de Roma i Alexandria, Antioquia era la ciutat més gran, més rica i més important de tot l’Imperi romà. Aquesta metròpolis de Síria dominava l’extrem nord-est de la conca mediterrània i es trobava a la riba de l’Orontes, un riu navegable que la connectava amb el seu port de Selèucia de Pièria, situat a uns 32 quilòmetres de distància. L’antiga Antioquia (que actualment es troba a Turquia) controlava una de les rutes comercials més importants entre Roma i la vall del Tigris i l’Eufrates. Com que era un gran centre de comerç, feia negocis amb tot l’imperi i hi havia una constant anada i vinguda de persones que, entre altres coses, portaven notícies dels diferents moviments religiosos que hi havia arreu de l’Imperi romà.

La religió i la filosofia hel·lenística havien tingut un paper molt destacat a Antioquia. Ara bé, tal com indica l’historiador Glanville Downey, «a l’època de Jesús, [...] els cultes religiosos antics i les filosofies s’estaven convertint en assumptes de caràcter personal, ja que les persones buscaven pel seu compte que la religió els satisfés, que resolgués els seus problemes i els ajudés a realitzar les seves aspiracions» (A History of Antioch in Syria). Moltes persones van trobar el que buscaven en les cerimònies, el monoteisme i l’ètica del judaisme.

A la ciutat d’Antioquia hi vivia una gran comunitat jueva des que es va fundar l’any 300 a. de la n. e. Es calcula que hi havia entre 20.000 i 60.000 jueus, és a dir, més del 10 per cent de la població. L’historiador Josep Flavi explica que els reis de la dinastia selèucida animaven els jueus a establir-se a la ciutat i que els van fer ciutadans de ple dret. En aquella època, les Escriptures Hebrees estaven disponibles en grec i això va estimular l’interès dels simpatitzants del judaisme messiànic. Com a resultat, molts grecs es van fer prosèlits. Sens dubte, tots aquests factors feien d’Antioquia un territori molt fèrtil per fer deixebles.

Es predica als gentils

La majoria de deixebles que van fugir de Jerusalem i es van dispersar per altres llocs només compartien les bones notícies amb jueus. Ara bé, a Antioquia, alguns deixebles de Xipre i Cirene van començar a predicar «a les persones que parlaven grec» (Fets 11:20). Tot i que des de la Pentecosta de l’any 33 ja es predicava als jueus i prosèlits de parla grega, sembla que el que va passar a Antioquia era ben diferent. Es va començar a predicar a gent que no era jueva. És cert que Corneli i la seva família, que eren gentils, ja s’havien fet seguidors de Jesús. Però això va ser després que Jehovà, per mitjà d’una visió, ajudés Pere a entendre que també s’havia de predicar als gentils, o gent de les nacions (Fets 10:1-48).

Com que a Antioquia hi havia una comunitat jueva tan gran i ben arrelada i no existien rivalitats importants entre els jueus i els gentils, hi havia un ambient molt favorable per predicar les bones notícies. Això va fer que les persones de les nacions comencessin a respondre al missatge. De fet, la Bíblia diu que «un gran nombre de persones es van fer creients» (Fets 11:21). És més, quan els prosèlits, que anteriorment havien adorat déus falsos, es van fer cristians, van poder ajudar els gentils a conèixer Déu perquè es podien posar en la seva pell.

Quan els germans de Jerusalem es van assabentar del que estava passant a Antioquia, van decidir enviar-hi Bernabé. Sens dubte, aquella elecció va ser molt encertada i amorosa. Per què diem això? Perquè era de Xipre, igual que alguns dels deixebles que havien començat a predicar als no jueus. A més, Bernabé probablement se sentiria còmode entre els gentils d’Antioquia i ells no el considerarien un estrany perquè provenia d’una comunitat que els era familiar. a Bernabé era l’home idoni, ja que entenia molt bé aquelles persones i la tasca que s’estava duent a terme allà. Per això, «quan [...] hi va arribar i va veure la bondat immerescuda de Déu, es va alegrar molt i els va animar a seguir sent lleials al Senyor amb un cor decidit [...]. I una gran multitud va començar a creure en el Senyor» (Fets 11:22-24).

L’historiador Glanville Downey explica: «En gran part, l’èxit de la predicació a Antioquia es podria deure al fet que els missioners no havien de tenir por de jueus fanàtics com els que s’havien trobat a Jerusalem. A banda d’això, com a capital de Síria, la ciutat estava governada per un legat i per tant l’ordre públic i la seguretat eren més elevats. A més, era poc probable que es formessin xusmes violentes com les que hi havia hagut a Jerusalem, on sembla que els procuradors de Judea (almenys en aquell període) no havien estat capaços de controlar els jueus fanàtics».

És possible que en veure aquelles circumstàncies tan favorables i la gran tasca que tenia per davant, Bernabé decidís demanar ajuda al seu amic Saule. Per què va pensar en ell? Sembla que va ser perquè, encara que Saule no era un dels dotze apòstols, havia estat nomenat apòstol a les nacions (Fets 9:15, 27; Romans 1:5; Apocalipsi 21:14). Per tant, seria un bon company per ajudar-lo a dur les bones notícies als gentils d’Antioquia (Gàlates 1:16). Així que Bernabé se’n va anar a buscar Saule a Tars i tots dos es van dirigir a Antioquia (Fets 11:25, 26; consulta el requadre de les pàgines 26 i 27).

Se’ls va anomenar cristians per mitjà de la guia de Déu

Durant tot un any, Bernabé i Saule «van ensenyar a molta gent. I va ser a Antioquia on, per mitjà de la guia de Déu, als deixebles se’ls va anomenar cristians per primera vegada». Com que els jueus no creien que Jesús fos el Messies, o Crist, és poc probable que fossin els primers a anomenar els seus seguidors cristians (en grec) o messianistes (en hebreu). Alguns pensen que els pagans els van posar el nom de cristians per burlar-se d’ells i menysprear-los. Amb tot, la Bíblia deixa ben clar que va ser Jehovà qui va donar aquest nom als seus servents (Fets 11:26).

A les Escriptures Gregues, el verb que apareix en aquest versicle al costat del nom cristians, que sovint es tradueix per se’ls va anomenar, sempre està associat a alguna cosa sobrenatural, a una font divina o a un oracle. És per això que alguns erudits tradueixen aquest verb per pronunciar un oracle, donar un missatge diví, donar una ordre o advertència de part de Déu o ensenyar des del cel. Com que els seguidors de Jesús van rebre el nom de cristians «per mitjà de la guia de Déu», és possible que Jehovà guiés Saule i Bernabé perquè els donessin aquest nom.

A partir d’aquell moment, als deixebles de Jesús se’ls va conèixer com a cristians. Gràcies a aquest nom, ja no se’ls podia confondre amb les sectes del judaisme, amb les quals no tenien res a veure. De fet, pels volts de l’any 58 de la n. e., els governadors romans sabien molt bé qui eren els cristians (Fets 26:28). I, segons l’historiador Tàcit, l’any 64 de la n. e., el terme cristians ja era comú entre els ciutadans de Roma.

Jehovà beneeix els esforços dels seus servents

A Antioquia no deixava d’augmentar el nombre de creients i, gràcies a la benedicció de Jehovà i als incansables esforços dels seguidors de Jesús, aquesta ciutat es va convertir en un referent per al cristianisme al segle I. Jehovà va utilitzar la congregació d’Antioquia com a trampolí per dur les bones notícies a terres molt llunyanes. Per exemple, va ser el punt de partida de tots els viatges missionals de l’apòstol Pau.

En l’actualitat, l’entusiasme i la determinació dels servents de Déu també han permès que, malgrat l’oposició, les bones notícies arribin a llocs distants i que moltes persones acceptin la veritat. b Així doncs, si estàs patint oposició, no oblidis mai que Jehovà té bones raons per permetre-ho. Igual que al segle I, vol donar a tothom l’oportunitat d’aprendre d’ell i posar-se de part del seu Regne. La teva determinació i els teus esforços per mantenir-te lleial poden ser just el que algú necessiti per acceptar la veritat.

[Notes]

[Requadre/Imatges]

Els «anys de silenci» de Saule

Abans que Saule anés a Antioquia cap a l’any 45 de la n. e., l’últim cop que se’l menciona al llibre de Fets és quan alguns deixebles el van enviar cap a Tars per evitar que uns jueus de Jerusalem el matessin (Fets 9:28-30; 11:25). Ara bé, tenint en compte que això va passar aproximadament l’any 36 de la n. e., és a dir, uns nou anys abans que anés a Antioquia, sorgeix la següent pregunta: Què va fer Saule durant aquell període, que alguns anomenen els anys de silenci de Saule?

Des de Jerusalem, Saule va anar a les regions de Síria i Cilícia, i les congregacions de Judea van sentir a dir: «L’home que abans ens perseguia ara anuncia les bones notícies de la fe que volia destruir» (Gàlates 1:21-23). Tot i que és probable que aquestes paraules facin referència al període de temps en què va estar predicant amb Bernabé a Antioquia, és evident que abans d’això Saule no s’havia quedat de braços plegats. Què ens fa arribar a aquesta conclusió? Que l’any 49 de la n. e. ja hi havia diverses congregacions a Síria i Cilícia, com ara la d’Antioquia. Alguns creuen que algunes d’aquestes congregacions es van formar gràcies a la predicació de Saule durant els seus anys de silenci (Fets 11:26; 15:23, 41).

Alguns erudits pensen que, com que certes vivències traumàtiques de Saule són difícils d’atribuir al període que va servir com a missioner, van tenir lloc durant els seus anys de silenci (2 Corintis 11:23-27). Per exemple, ¿quan va rebre cinc vegades 39 cops dels jueus? On era quan, en tres ocasions, li van pegar amb pals? On va patir empresonaments diverses vegades, tenint en compte que el seu arrest a Roma encara no havia tingut lloc? La Bíblia parla d’una ocasió en què el van colpejar i el van tancar a la presó de Filips, però què podem dir de les altres vegades? (Fets 16:22, 23.) Un escriptor diu que és possible que, durant els anys de silenci de Saule, «la seva manera de parlar de Crist a les sinagogues de la diàspora provoqués persecució per part dels líders religiosos i les autoritats civils». c

Saule va patir quatre naufragis, però la Bíblia només dona detalls d’un d’ells i aquest va tenir lloc després que l’apòstol expliqués als corintis les dificultats que havia afrontat (Fets 27:27-44). Per tant, és molt probable que els altres tres fossin durant viatges dels quals no sabem res. És possible que algun d’aquests naufragis o tots tres tinguessin lloc durant aquests anys de silenci.

Es creu que un altre esdeveniment que va succeir durant aquest període és el que es descriu a 2 Corintis 12:2-5. Allà, Saule va dir: «Conec un home en unió amb Crist que [...] va ser endut al tercer cel fa 14 anys. [...] Va ser endut al paradís i va escoltar paraules que no es poden dir i que no està permès que cap home repeteixi». Pel que sembla, l’apòstol estava parlant d’ell mateix. Com que va escriure aquestes paraules vora l’any 55 de la n. e., 14 anys enrere ens porten al 41 de la n. e., al bell mig dels anys de silenci.

Sens dubte, aquella visió va tenir un gran efecte en Saule. ¿Va fer que estigués més ben preparat per ser «apòstol a les nacions»? (Romans 11:13.) ¿Va influir en la seva manera de pensar, de parlar i d’escriure? Tots els anys que van passar des que es va fer cristià fins que va anar a Antioquia, ¿el van ajudar a madurar en sentit espiritual i a estar més capacitat per a les responsabilitats que rebria en el futur? El cert és que no sabem la resposta a aquestes preguntes, però podem estar segurs que, quan Bernabé el va convidar a predicar amb ell a Antioquia, Saule estava capacitat per dur a terme aquella assignació (Fets 11:19-26).

[Note]

[Mapa]

(Consulta la publicació per veure el text en el format original)

SÍRIA

Orontes

Antioquia

Selèucia

XIPRE

MAR MEDITERRANI

Jerusalem

[Crèdits]

Mountain High Maps® Copyright © 1997 Digital Wisdom, Inc.

[Imatges]

A dalt: la ciutat d’Antioquia en l’actualitat

Al mig: vista sud de Selèucia

A baix: mur del port de Selèucia