Salta al contingut

Salta a l'índex

3 Per què pateix la gent bona?

3 Per què pateix la gent bona?

Per què és important la resposta

El fet que la gent bona pateixi és injust des del punt de vista humà. A més, fa que alguns pensin que no val la pena ser bones persones.

Pensa en això

Alguns creuen que una persona està lligada a un cicle de mort i renaixement. Diuen que aquells que han fet obres bones tornen a la vida en circumstàncies favorables, mentre que els que han fet coses dolentes tornen a néixer en una vida plena de patiments. D’acord amb aquesta creença, fins i tot una bona persona pot patir si en una vida anterior ha fet coses dolentes. Ara bé...

  • Quin propòsit tindria aquest patiment, si la persona que suposadament ha tornat a la vida no recorda el que ha viscut?

  • Quin sentit té que ens esforcem per estar sans i evitem tenir accidents, si el nostre benestar està determinat en gran mesura pel que vam fer en una vida anterior?

    APRÈN-NE MÉS

    Mira el vídeo Per què permet Déu el patiment? a jw.org.

Què diu la Bíblia

El patiment no és un càstig de Déu.

Tot al contrari, gran part del patiment és aleatori. Sovint és el resultat de trobar-se en el lloc equivocat en el moment equivocat.

«La cursa no és dels veloços, ni la batalla dels poderosos, ni tampoc dels savis el pa, ni dels assenyats el benestar, ni dels hàbils el favor, perquè a tothom li arriba el temps i el contratemps» (ECLESIASTÈS 9:11).

Patim perquè hem heretat el pecat.

Sovint, les persones fan servir la paraula «pecat» per referir-se a una mala acció que algú ha comès. Però la Bíblia també la fa servir per descriure la condició que han heretat tots els humans, tant bons com dolents.

«Tu saps que he nascut en la culpa, que la mare m’engendrà pecador» (SALM 51:7, BCI [51:5 en NM]).

El pecat ha tingut un efecte devastador en els humans.

No només ha perjudicat la nostra amistat amb el Creador, sinó que també ha impedit que puguem estar en pau amb la resta de la seva creació. Això ha tingut com a resultat un gran patiment per a la humanitat, tant individualment com de manera coŀlectiva.

«Quan desitjo fer el que està bé, tendeixo a fer el que està malament» (ROMANS 7:21).

«Tota la creació no ha deixat de gemegar ni de patir» (ROMANS 8:22).