David va reflexionar en les bones qualitats de Déu que es feien evidents en la creació. No va dubtar a aprofitar la seva vida per servir Jehovà.

139:14

• «Et dono gràcies [...] perquè m’has fet tan formidablement»

139:15

• «La meva substància [«el meus ossos», NM] no estava amagada de tu quan vaig ser fet en secret, i hàbilment format en les profunditats de la terra»

139:16

• «Els teus ulls veien el meu embrió, i en el teu llibre foren escrits tots els dies que han estat ordenats per a mi»