1. Per què no van callar ni Jeremies ni altres profetes de Jehovà?

 «ESCOLTEU la paraula de Jahvè.» Aquesta advertència va començar a ressonar pels carrers i les places de Jerusalem el 647 a. de la n. e., i el profeta de Jehovà mai es va cansar de repetir-la. Fins i tot quaranta anys després, quan es va destruir la ciutat, encara proclamava aquella exhortació (Jer. 2:4; 42:15). El Déu Totpoderós havia enviat profetes perquè els jueus escoltessin els Seus consells i es penedissin. I, com ja hem vist en aquesta publicació, Jeremies sobresortia entre tots aquells portaveus de Jehovà. Quan el va comissionar, Déu li va dir: «Aixeca’t i digue’ls tot allò que jo t’ordenaré. No has de tremolar davant d’ells» (Jer. 1:17). Ser profeta en aquella època era una feina esgotadora. Jeremies va patir físicament i emocional però, malgrat les proves, no va poder deixar de complir la seva assignació. Va dir: «El cor em palpita, no puc callar» (Jer. 4:19, BCI).

2, 3. (a) Com van imitar Jeremies els deixebles de Jesús? (b) Per què tu també hauries d’imitar l’exemple de Jeremies?

² La manera com Jeremies va dur a terme la seva comissió profètica va ser un exemple per als futurs servidors de Jehovà (Jm. 5:10). Poc després de la Pentecosta del 33 de la n. e., les autoritats jueves van detenir els apòstols Pere i Joan i els van ordenar que deixessin de predicar. Segurament recordes com van respondre: «No podem deixar de dir allò que hem vist i sentit» (Ac. 4:19, 20). Després d’amenaçar-los que la pròxima vegada els tractarien  molt pitjor, els van deixar anar. Però també deus saber que aquells dos homes fidels tenien clar que no deixarien de predicar i, de fet, així va ser.

³ Veus cap similitud entre les paraules de Pere i Joan registrades a Actes 4:20 i el fervor que va demostrar Jeremies? Com a ministre de Jehovà en aquests últims dies decisius, tu també hauries de dir: «No puc estar callat!». Examinem ara com podem mantenir la resolució de Jeremies de continuar predicant la bona nova malgrat les condicions cada cop més adverses que ens envolten.

4. Quina actitud era comuna a l’antiga Jerusalem?

⁴ No et sembla que la promesa divina d’un futur meravellós sota la governació de Jesús és la millor notícia que les persones poden escoltar? No obstant això, avui molts s’expressen igual que alguns jueus de l’època de Jeremies, que deien: «Ja ens pots dir el que vulguis en el nom de Jahvè, que no et volem pas escoltar» (Jer. 29:19; 44:16). El profeta va veure sovint aquesta reacció, igual que avui dia molts cristians també escolten les paraules «no m’interessa». L’apatia, que s’estén arreu del món, pot apaivagar l’entusiasme dels publicadors del Regne. Has notat aquesta actitud al teu territori, en alguns de la teva congregació, o fins i tot en tu mateix? Què es pot fer?

5. (a) Què va entendre Jeremies malgrat l’apatia de la gent? (b) Per què estan en greu perill les persones apàtiques envers la bona nova?

⁵ Pensa en l’esperit que va demostrar Jeremies davant la profunda apatia del poble de Judà. Molt al principi de la seva activitat profètica, Jehovà li va mostrar en una visió el judici que aviat portaria sobre aquella nació (llegeix Jeremies 4:23-26). El profeta va entendre que milers de vides estaven en joc i depenien d’escoltar l’advertència que proclamaria i d’actuar-hi en conformitat. Avui, les persones  es troben en una situació similar, incloses les que viuen al teu territori. Fent al·lusió a «aquell dia», és a dir, el dia que Jehovà porti judici contra aquest món malvat, Jesús va declarar que vindria «damunt de tots els qui habiten la superfície de tota la Terra». I va afegir: «Vetlleu, doncs, i pregueu en tot moment per poder defugir totes aquestes coses que han de venir, i mantenir-vos ferms a la presència del Fill de l’home» (Lc. 21:34-36). Aquestes paraules mostren clarament que els qui rebutgen la bona nova corren un gran perill.

6. Per què hauries de continuar predicant, fins i tot als qui tenen poc interès en el missatge?

⁶ De tota manera, les persones que deixen de banda la indiferència, escolten el missatge i acaben responent a la Paraula de Jehovà rebran inestimables beneficis. En l’actualitat, Jehovà està obrint el camí perquè tots puguem escapar de la destrucció i entrar al món nou. En certs aspectes, això també passava amb la predicació de Jeremies: els habitants de Judà tenien l’oportunitat d’escapar (llegeix Jeremies 26:2, 3). Per això, Jeremies va dedicar dècades a instar-los que ‘escoltessin i es convertissin cadascun de la seva mala conducta’. Tot i que no sabem quantes persones es van penedir i van canviar gràcies a la predicació del profeta, sí sabem que alguns ho van fer. I això també passa avui dia. Mentre continuem amb l’obra de predicar, sovint escoltem notícies sobre persones que abans no volien saber res però que, amb el temps, han respost favorablement al missatge (consulta el requadre  «L’apatia es pot convertir en interès» de la pàgina 184). I no és aquesta una raó més per estar actius en l’obra salvavides de la predicació?

7. Com van intentar els enemics de Jeremies que abandonés la seva obra profètica?

⁷ Un aspecte a destacar del ministeri de Jeremies és el munt de vegades que els seus enemics el van intentar silenciar. Alguns profetes falsos el van contradir en públic (Jer. 14:13-16). Mentre anava pels carrers de Jerusalem, les persones el van insultar i se’n van riure (Jer. 15:10). Alguns dels seus enemics van tramar maneres de desacreditar-lo (Jer. 18:18). I fins i tot hi va haver els qui van emprendre campanyes difamatòries perquè les persones de cor sincer s’apartessin de la veritat (Lam. 3:61, 62). Es va rendir Jeremies? I ara! Al contrari, va continuar predicant. Com ho va poder fer?

8. Com va respondre Jeremies quan els adversaris van intensificar la seva oposició?

⁸ La principal arma de Jeremies contra l’oposició va ser la confiança en Jehovà. Al principi del seu ministeri, Déu li havia dit que estaria amb ell i el protegiria (llegeix Jeremies 1:18, 19). Jeremies va posar fe en aquesta promesa, i Jehovà no li va fallar. Com més el pressionaven i com més dràstiques eren les mesures que els seus adversaris prenien, més valor, coratge i perseverança demostrava Jeremies. Vegem com van ajudar aquestes qualitats al profeta.

9, 10. Quins incidents de la vida de Jeremies t’haurien d’ajudar a ser més valent?

⁹ En certa ocasió, els rebels sacerdots i profetes van dur Jeremies davant els prínceps de Judà perquè el matessin. Penses que aquelles amenaces el van paralitzar de por? I tant que no! El profeta va refutar els càrrecs d’aquells apòstates de tal manera que va poder salvar la vida (llegeix Jeremies 26:11-16; Lc. 21:12-15).

 ¹⁰ Recorda que, després d’haver escoltat el contundent missatge del profeta, Paixhur el va posar al cep. Aquest funcionari del temple segurament va pensar que, d’aquesta manera, Jeremies aprendria la lliçó i deixaria de predicar. Per això, el dia següent el va alliberar. Però Jeremies, qui segurament estava molt adolorit pel turment d’aquella nit, no va dubtar a parlar directament amb Paixhur i a declarar-li el càstig que Jehovà li tenia reservat. Ni tan sols la tortura va poder silenciar el profeta! (Jer. 20:1-6.) Ell mateix ens explica perquè: «Jahvè està amb mi com un valent terrible; per això, els meus perseguidors ensopegaran, vençuts» (Jer. 20:11). Jeremies no es va acovardir ni quan es va enfrontar a ferotges adversaris, ja que la seva confiança en Jehovà tenia una base molt sòlida. I tu també la pots aconseguir.

11, 12. (a) Com va demostrar Jeremies sentit comú quan Hananià s’hi va oposar? (b) Quins beneficis reporta ser «sofert» a la predicació?

¹¹ Jeremies tampoc va ser un fanàtic. Quan s’enfrontava amb adversaris, feia servir el sentit comú i sabia en quin moment s’havia de retirar. Per exemple, després que el fals profeta Hananià contradigués la  paraula profètica divina davant de tothom, Jeremies el va corregir i va explicar com reconèixer un profeta verdader. En aquella ocasió Jeremies havia dut un jou per il·lustrar que aviat s’haurien de sotmetre a Babilònia, i Hananià l’hi va trencar violentament. I qui sap què més faria Hananià després d’això! Com actuaria Jeremies? La Bíblia diu que «se’n va anar». Com veiem, Jeremies va abandonar l’escena. Més tard, dirigit per Jehovà, va tornar per anunciar a aquest profeta fals que moriria i que els jueus s’acabarien sotmetent al rei de Babilònia (Jer. 28:1-17).

¹² Aquest relat inspirat mostra clarament que, a la predicació, fem bé d’equilibrar la valentia amb el bon seny. Si quan prediquem trobem algú que no vol escoltar i s’enfada, o fins i tot ens amenaça, ens hauríem d’acomiadar educadament i anar a una altra casa. No hi ha cap necessitat d’entrar en una discussió acalorada sobre la bona nova del Regne. Si ets «sofert», deixaràs la porta oberta per ajudar aquesta persona en un altre moment més adient (llegeix 2 Timoteu 2:23-25; Prov. 17:14).

13. Per què va dir Jehovà a Jeremies que ‘no tingués por’, i per què ens interessa això a nosaltres?

¹³ Les deplorables condicions que van precedir la destrucció de Jerusalem l’any 607 a. de la n. e. van fer patir molt els adoradors verdaders. Per això entenem per què Jehovà va dir a Jeremies: «No tinguis por!» (Jer. 1:8; Lam. 3:57). Jehovà també li va dir que transmetés aquestes animadores paraules a altres persones (llegeix Jeremies 46:27).  Quina lliçó n’extraiem? En aquest temps de la fi, particularment perillós, de vegades també podem tenir por. Però en moments com aquests escoltem Jehovà, qui ens diu: «No tinguis por!». En aquesta publicació ja hem vist com Jehovà va donar suport a Jeremies durant una època veritablement perillosa. Repassem breument què va passar per veure què en podem aprendre.

14, 15. (a) En quina perillosa situació es va trobar Jeremies? (b) Com va complir Jehovà la seva promesa de protegir-lo?

¹⁴ Com que els babilonis van intensificar el setge sobre Jerusalem, molts jueus que hi vivien es van quedar sense menjar i la fam es va apoderar de la ciutat (Jer. 37:21). I, si no n’hi havia prou amb que Jeremies patís gana, també el van llançar a un lloc que es podria haver convertit en la seva tomba. Els prínceps de Judà van aprofitar la feblesa del rei Sedecies perquè fiqués Jeremies en una cisterna molt profunda i plena de llot. Al veure que s’hi enfonsava, Jeremies segurament no veia la forma de sortir-ne viu. Si haguessis estat tu, no hauries tingut por? (Jer. 38:4-6.)

¹⁵ Jeremies era un simple mortal, com tots nosaltres. Però va confiar en Jehovà, qui li havia promès que mai l’abandonaria (llegeix Jeremies 15:20, 21). Va recompensar Jehovà la seva confiança? Els fets demostren que sí. Va moure el cor d’Èbed-Mèlec per salvar-lo, en contra de la voluntat dels prínceps. Amb el permís del rei, va rescatar Jeremies de la cisterna i de la mort (Jer. 38:7-13).

16. De quins perills va rescatar Jehovà els qui li eren lleials?

¹⁶ Jeremies no va estar fora de perill ni després de tornar a tenir els peus a terra ferma. Al comparèixer davant el rei per rescatar-lo de la cisterna, Èbed-Mèlec li havia dit: «Han fet mal fet de deixar morir aquest home de fam, perquè no hi ha més pa a la ciutat!» (Jer. 38:9). Ara la situació de Jerusalem era tan desesperada que la gent va haver de  recórrer al canibalisme. No obstant això, Jehovà va tornar a intervenir a favor de Jeremies. A més, aquest va transmetre a Èbed-Mèlec la garantia que Jehovà també el protegiria a ell (Jer. 39:16-18). El profeta no havia oblidat la promesa de Jehovà: «Estic amb tu per alliberar-te» (Jer. 1:8). Com que gaudien de la protecció del Déu Totpoderós, ni els enemics ni la fam podrien acabar amb la vida d’aquells dos homes lleials, i per això van escapar de la mort enmig d’aquella ciutat condemnada a la destrucció. Què es pot destacar d’aquest relat? Que Jehovà havia promès que els protegiria i ho va complir (Jer. 40:1-4).

17. Per què has de confiar en la promesa de Jehovà que protegirà els seus servents?

¹⁷ No hi ha marxa enrere. La profecia de Jesús relacionada amb la conclusió d’aquest ordre de coses avança inexorablement cap al seu punt culminant. Molt aviat hi haurà «senyals al Sol, a la Lluna i a les estrelles, i a la Terra, angoixa dels pobles, [...] i la gent es morirà de terror i d’ansietat per les coses que sobrevindran al món» (Lc. 21:25, 26). Encara hem d’esperar per veure exactament quina forma prendran aquests senyals i en quin sentit provocaran terror en la gent. Però, passi el que passi, mai no hem de dubtar que Jehovà té el poder i el desig de salvar el seu  poble. Alguns israelites del passat van dubtar de Jehovà i li van dir: «Per què et comportes com un home esgotat, com un guerrer incapaç de salvar, quan tu, Senyor, ets enmig nostre, i nosaltres portem el teu nom? No ens abandonis!» En canvi, el futur dels qui no gaudeixen del seu favor serà ben diferent (Jer. 14:9, BCI; llegeix Jeremies 8:20). Jehovà pot rescatar els seus servents, fins i tot si estan en una situació tan desesperada com la de Jeremies al fosc i humit fons de la cisterna. De fet, les paraules que Jehovà va dirigir a Èbed-Mèlec també ens aplicaran a nosaltres: «Faré que puguis escapar i que no caiguis per l’espasa; tu sortiràs amb vida, ja que has posat la confiança en mi, oracle de Jahvè» (Jer. 39:18).

18. (a) Quines paraules van canviar la vida de Jeremies? (b) Què significa per a tu l’ordre divina que trobem a Jeremies 1:7?

¹⁸ «Aniràs a tots els qui t’enviaré i diràs tot allò que t’ordenaré» (Jer. 1:7). Aquesta ordre divina va canviar la vida de Jeremies per sempre més. A partir d’aquell moment, la seva preocupació principal va ser anunciar ‘la paraula de Jehovà’. Aquesta expressió es repeteix molts cops al llarg de tot el seu llibre. A l’últim capítol, el profeta parla del captiveri de Jerusalem i de l’exili de l’últim rei, Sedecies. Això mostra que Jeremies va continuar ensenyant i exhortant els jueus a obeir Jehovà fins que va ser evident que havia completat la seva comissió.

19, 20. (a) Per què la manera com Jeremies va dur a terme la seva comissió és un bon exemple per a nosaltres? (b) Com es relaciona la predicació amb el goig i l’alegria? (c) Com t’ha influït analitzar els llibres de Jeremies i Lamentacions?

¹⁹ La comissió que tenia Jeremies s’assembla molt a la predicació que realitzem els Testimonis de Jehovà avui dia. Com ell, tu també serveixes el Déu verdader en un temps de judici. També tens altres responsabilitats que t’ocupen  el temps i les energies. Però donar a conèixer la bona nova és, de bon tros, la tasca més important que pots dur a terme en l’actualitat. La predicació et permet alabar el magnífic nom de Jehovà i acceptar la seva autoritat absoluta com a Sobirà Universal (llegeix Lamentacions 5:19). A més, quan ajudes les persones a conèixer el Déu verdader i a saber què espera de nosaltres, demostres que de veritat les estimes (Jer. 25:3-6).

²⁰ Referint-se a la comissió que Jehovà li havia donat, Jeremies va dir: «Que sigui el meu goig, l’alegria del meu cor, el fet de portar jo el vostre nom, Jahvè, Déu-Sabaot» (Jer. 15:16). Si el teu cor et mou a parlar a favor del Déu verdader també experimentaràs aquesta alegria i satisfacció. Tens bones raons per continuar proclamant el missatge de Jehovà, tal com va fer Jeremies.