Analitzem el context en el que Jesús va parlar sobre la solteria. Quan els fariseus van treure el tema del divorci, Jesús va deixar clar com veu Déu la institució del matrimoni. És cert que la Llei permetia que l’home escrigués una «carta de divorci» si trobava «alguna cosa vergonyosa» en la seva esposa, però aquest no era el propòsit original de Jehovà (Deut. 24:1, 2, TBS). És per això que Jesús va dir: «El qui repudia la seva muller, si no és per causa de fornicació, i es casa amb una altra, comet adulteri» (Mt. 19:3-9).

Quan els deixebles ho van escoltar, van dir: «Si és així la situació de l’home amb la dona, més val no casar-se». I Jesús va contestar: «Això, no tots ho comprenen, sinó només aquells a qui és donat. Perquè hi ha eunucs que han nascut així del ventre de la mare, i hi ha eunucs que n’han estat fets pels homes, i hi ha eunucs que se n’han fet ells mateixos, per causa del Regne del cel. Qui ho pugui entendre, que ho entengui» (Mt. 19:10-12).

Els eunucs en sentit literal ho eren o bé per algun defecte de naixement o bé per causa d’un accident o d’una mutilació. Ara bé, hi havia eunucs que escollien ser-ho perquè, tot i que es podien casar, cultivaven autodomini i es mantenien solters «per causa del Regne del cel». Igual que Jesús, escollien ser solters per poder dedicar la seva vida al servei del Regne. No havien nascut amb el do de la solteria ni tampoc se’ls havia donat. En realitat, havien decidit mantenir-se solters. Van adquirir aquest do per voluntat pròpia.

D’acord amb les paraules de Jesús, l’apòstol Pau va explicar que, mentre que tots els cristians, siguin solters o casats, poden servir Déu com Ell accepta, el qui ha decidit quedar-se solter fa millor. Per quin motiu? Doncs bé, la persona casada ha de dividir el seu temps i energies per plaure al cònjuge i cuidar-lo. Però els cristians solters poden dedicar tota la seva vida a servir el Senyor sense aquesta obligació. Consideren que la seva solteria és un do de Déu (1 Cor. 7:7, 32-38, NM).

Per tant, la Bíblia explica que un cristià no rep el do de la solteria de manera miraculosa, sinó que l’ha de cultivar. A fi de promoure els interessos del Regne sense distracció molts han decidit quedar-se solters, i els altres fem bé d’encomiar-los.