Génesis 48:1-22
48 Despues di e kosnan akí, nan a bisa Yósef: “Bo tata ta birando suak.” E ora ei, el a bai wak e huntu ku su dos yu hòmbernan, Mánases i Efraím.+
2 Ora nan a bisa Yákòb ku su yu Yósef a bin wak e, Israel a hasi un esfuerso grandi, i el a lanta sinta riba su kama.
3 Yákòb a bisa Yósef:
“Dios Todopoderoso a aparesé na mi na Luz, na pais Kánan, i el a bendishoná mi.+
4 El a bisa mi: ‘Lo mi laga bo haña yu i bira hopi. Lo mi laga bo bira tata di hopi nashon,*+ i lo mi duna bo desendientenan* e pais akí. Anto e pais lo ta nan propiedat pa semper.’+
5 Bo dos yu hòmbernan ku a nase na Egipto promé ku mi a bini Egipto ta di mi.+ Efraím i Mánases lo bira mi yunan, meskos ku Ruben i Símeòn ta mi yunan.+
6 Pero e yunan ku bo haña despues di nan dos lo ta di bo. E yunan ei lo karga nòmber di nan dos ruman hòmbernan, i nan lo risibí parti di herensia di nan ruman hòmbernan.+
7 Ora mi tabata bini for di Padan, bo mama, Raquel, a muri.+ E tempu ei, mi tabata na Kánan. Tabata falta un bon pida pa yega Efrata.+ P’esei, mi a der’é riba kaminda pa Efrata, ku awor yama Bètlehèm.”+
8 Ora Israel a mira e yu hòmbernan di Yósef, el a puntra Yósef: “Ken eseinan ta?”
9 Yósef a kontestá su tata: “Nan ta e yunan ku Dios a duna mi den e lugá akí.”+ E ora ei, su tata a bis’é: “Por fabor, trese nan mas serka pa mi bendishoná nan.”+
10 Israel su bista tabata hopi malu pa motibu di behes; e no por a mira bon. Pues, Yósef a trese nan mas serka dje, i Israel a sunchi nan i brasa nan.
11 Israel a bisa Yósef: “Hamas mi a imaginá mi ku lo mi a bolbe mira bo,+ pero Dios a laga mi mira asta bo yunan.”*
12 E ora ei, Yósef a hala su yunan for di banda di* Israel i bùig ku su kara te na suela.
13 Anto Yósef a kohe su dos yunan na man—el a tene Efraím ku su man drechi+ i Mánases+ ku su man robes—i aserká su tata. El a pone Efraím na banda robes di Israel i Mánases na banda drechi di Israel.
14 Pero Israel a rèk su man drechi i pon’é riba kabes di Efraím, maske Efraím tabata e yu mas chikitu. Anto Israel a pone su man robes riba kabes di Mánases. Intenshonalmente, el a pone su mannan asina, maske Mánases tabata e yu mayó.+
15 Anto el a bendishoná Yósef i bis’é:+
“E Dios berdadero ku mi antepasadonan Ábraham i Ísak a sirbi,*+e Dios berdadero ku a kuida mi* henter mi bida te dia djawe,+
16 sí, Esun ku a usa su angel pa libra mi di tur kalamidat,+ bendishoná e muchanan akí.+
Laga mi nòmber i nòmber di mi antepasadonan, Ábraham i Ísak, sigui eksistí via nan;laga nan oumentá te ora nan bira un multitut riba tera.”+
17 Ora Yósef a mira ku su tata tabatin su man drechi riba kabes di Efraím, e no a gusta esei. P’esei, el a purba di kita e man di su tata for di riba kabes di Efraím pa pon’é riba kabes di Mánases.
18 Yósef a bisa su tata: “Nò Tata, asina nò. Esaki ta e yu mayó.+ Pone bo man drechi riba su kabes.”
19 Pero su tata no kier a hasi esei, i el a bis’é: “Mi sa, mi yu, mi sa. E tambe lo bira un pueblo, i e tambe lo bira importante. Sinembargo, su ruman chikitu lo bira mas importante kuné,+ i e desendientenan* di Efraím lo bira masha hopi i lo ta sufisiente pa forma hopi nashon.”+
20 Anto el a sigui bendishoná nan e dia ei+ ku e palabranan akí:
“Laga e pueblo di Israel menshoná boso ora nan ta duna bendishon, bisando:‘Dios bendishoná bo meskos ku el a bendishoná Efraím i Mánases.’”
Asina el a pone Efraím promé ku Mánases ora el a bendishoná nan.
21 Despues, Israel a bisa Yósef: “Tende, mi ta bai muri,+ pero Dios siguramente lo sigui ku boso i hiba boso bèk na e pais di boso antepasadonan.+
22 Pa loke ta ami, mi ta duna bo un pida tereno mas ku bo rumannan. Mi a kita e pida tereno ei for di e amoreonan ku mi spada i ku mi bog.”

