Salta al contingut

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

Què els va passar als testimonis de Jehovà durant l’Holocaust?

Què els va passar als testimonis de Jehovà durant l’Holocaust?

Dels aproximadament 35.000 testimonis de Jehovà que vivien a Alemanya i en països ocupats pels nazis, uns 1.500 van morir durant l’Holocaust. Ara bé, no sempre es coneix la causa d’aquelles morts. Com que encara se segueix investigant, pot ser que les xifres i altres detalls s’actualitzin amb el temps.

 Com van morir?

  • Guillotina utilitzada pels nazis

    Execucions: Gairebé 400 Testimonis van ser executats a Alemanya i en països ocupats pels nazis. Moltes de les víctimes van ser jutjades, sentenciades a mort i decapitades. D’altres van ser afusellades o penjades sense haver tingut un judici formal.

  • Un tracte inhumà: Més de 1.000 Testimonis van morir en presons i camps de concentració nazis. Els feien treballar fins que morien i d’altres perdien la vida a causa de les tortures, la fam, el fred, les malalties o la falta d’atenció mèdica. Com a conseqüència del tracte brutal que van rebre, d’altres van morir poc després de ser alliberats al final de la Segona Guerra Mundial.

  • Altres causes: Alguns Testimonis van morir en cambres de gas, per experiments mèdics o per injeccions letals.

 Per què els van perseguir?

Van perseguir els testimonis de Jehovà perquè obeïen les ensenyances de la Bíblia. Quan els nazis els hi van exigir fer alguna cosa que la Bíblia prohibeix, ells no van cedir sinó que van escollir «obeir Déu abans que als homes» (Fets 5:29). Vegem dues maneres com ho van fer.

  1. Es van mantenir neutrals en assumptes polítics. Tal com els testimonis de Jehovà d’avui dia i de tot el món, els que van viure sota el règim nazi es van mantenir neutrals en assumptes polítics (Joan 18:36). Per això, es van negar a:

  2. Van practicar la seva fe. Encara que els van prohibir practicar la seva fe, els testimonis de Jehovà van seguir:

L’erudit Robert Gerwarth afirma que els testimonis de Jehovà van ser «l’únic grup durant el Tercer Reich que va ser perseguit només per les seves creences religioses». * Altres presoners dels camps de concentració van admirar els Testimonis per la seva posició ferma. Un presoner austríac va dir: «Ells no van a la guerra. Preferirien que els matessin abans que ells haguessin de matar algú».

 On van morir?

  • En camps de concentració. La majoria dels testimonis de Jehovà van morir en camps de concentració. Els van tancar en camps com els d’Auschwitz, Buchenwald, Dachau, Flossenbürg, Mauthausen, Neuengamme, Niederhagen, Ravensbrück i Sachsenhausen. Tan sols a Sachsenhausen s’ha confirmat la mort d’uns 200 testimonis de Jehovà.

  • A les presons. Alguns Testimonis hi van ser torturats fins a la mort. D’altres van morir per les ferides que els hi van fer durant els interrogatoris.

  • Als llocs d’execució. Els testimonis de Jehovà van ser executats principalment a les presons de Plötzensee (Berlín), Brandenburg i Halle. A més, hi ha proves que els Testimonis van ser executats en uns 70 llocs més.

 Alguns casos reals

  • Nom: Helene Gotthold

    Lloc de l’execució: Plötzensee (Berlín)

    La Helene, que estava casada i tenia dos fills, va ser arrestada diverses vegades. El 1937, la van maltractar tant durant un interrogatori que va perdre el fill que esperava. El 8 de desembre de 1944, la van decapitar a la guillotina a la presó de Plötzensee, a Berlín.

  • Nom: Gerhard Liebold

    Lloc de l’execució: Brandenburg

    En Gerhard tenia 20 anys quan va ser decapitat el 6 de maig de 1943. Dos anys abans havien decapitat el seu pare a la mateixa presó. A la carta que en Gerhard va escriure per acomiadar-se de la seva família i la seva promesa, va dir: «Sense el poder del Senyor no hauria estat capaç de seguir aquest camí».

  • Nom: Rudolf Auschner

    Lloc de l’execució: Halle

    En Rudolf només tenia 17 anys quan el van decapitar el 22 de setembre de 1944. Va escriure una carta per acomiadar-se de la seva mare, on li va dir: «Molts germans han anat per aquest camí, i jo també hi aniré».

^ § 22 Heydrich: El verdugo de Hitler, pàgina 284.