Salta al contingut

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

Pressionen la gent perquè canviï de religió?

Pressionen la gent perquè canviï de religió?

No, de cap manera. A la nostra revista més coneguda, La Torre de Guaita, hem declarat que «és incorrecte pressionar la gent perquè canviï de religió». * I no ho fem per les següents raons:

  • Jesús no va pressionar mai la gent perquè acceptés el que ell ensenyava. Sabia que serien relativament poques les persones que acceptarien el seu missatge (Mateu 7:13, 14). Quan alguns deixebles seus es van escandalitzar pel que va dir, no els va obligar a quedar-se amb ell, sinó que va deixar que marxessin (Joan 6:60-62, 66-68).

  • Jesús va ensenyar als seus seguidors a no pressionar ningú a canviar de creences. En comptes d’intentar que la gent acceptés a la força la bona nova del Regne, els seus deixebles havien de buscar persones que fossin receptives (Mateu 10:7, 11-14).

  • Les conversions fetes per obligació no tenen cap valor, perquè Déu només accepta l’adoració que es fa de cor (Deuteronomi 6:4, 5; Mateu 22:37, 38).

Som proselitistes?

És veritat que divulguem el missatge de la Bíblia «fins a l’últim extrem de la terra», i ho fem «en públic i per les cases», tal com mana la Bíblia (Fets [Actes] 1:8; 10:42; 20:20, La Santa Bíblia, Trinitarian Bible Society). I a vegades se’ns acusa de proselitisme il·legal, igual que als primers cristians (Fets 18:12, 13). Però aquestes acusacions són del tot falses. Nosaltres no obliguem ningú a acceptar les nostres creences. Pensem que les persones s’haurien de poder informar bé perquè després puguin prendre una decisió amb coneixement de causa.

No pressionem les persones perquè canviïn de religió, ni participem en activitats polítiques utilitzant la religió com a tapadora, ni oferim beneficis materials o socials per fer adeptes. En canvi, així és com actuen alguns que diuen que són cristians, i d’aquesta manera el que fan és deshonrar Crist. *

Té dret a canviar de religió una persona?

El profeta Abraham va deixar la religió de la seva família

Sí, la Bíblia diu que la gent té tot el dret a canviar de religió. Aquest llibre conté un historial llarg de persones que van decidir no seguir la religió de la seva família, i que, per pròpia voluntat, van voler adorar el Déu veritable. Uns exemples d’això són Abraham, Rut, alguns habitants d’Atenes i l’apòstol Pau (Josuè 24:2; Rut 1:14-16; Fets 17:22, 30-34; Gàlates 1:14, 23). A més, la Bíblia fins i tot reconeix que una persona té dret a prendre la mala decisió d’abandonar l’adoració que Déu aprova (1 Joan 2:19).

El dret a canviar de religió està inclòs en la Declaració Universal de Drets Humans, la qual ha estat anomenada per les Nacions Unides com «el fonament de les lleis internacionals de drets humans». Aquest document declara que tothom té «la llibertat de canviar de religió o de creença» i de «cercar, rebre i difondre les informacions i les idees», cosa que engloba les idees religioses. * Naturalment, aquests drets comporten el deure de respectar els drets dels altres, tant si volen continuar amb les seves creences com si rebutgen idees amb les quals no estan d’acord.

Deshonra la família el fet de canviar de religió?

No necessàriament. La Bíblia diu que hem de respectar tothom, independentment de la seva religió (1 Pere 2:17). A més, els testimonis de Jehovà obeïm el manament bíblic d’honrar els pares, encara que aquests tinguin unes altres creences (Efesis 6:2, 3).

Però no tothom està d’acord amb el punt de vista de la Bíblia. Una dona que va créixer a Zàmbia explica: «A la meva comunitat, canviar de religió [...] és considerat un acte de deslleialtat i de traïció contra la família i la comunitat». De jove, ella es va encarar amb aquesta situació quan va començar a estudiar la Bíblia amb els Testimonis de Jehovà i poc després va decidir canviar de religió. Diu: «Els meus pares contínuament em deien que els havia donat un disgust ben gros i que estaven molt decebuts amb mi. Allò va ser un mal tràngol, ja que l’aprovació dels meus pares significa molt per a mi [...]. El fet que jo vulgui ser lleial a Jehovà en comptes de ser-ho a les tradicions religioses no vol dir que sigui deslleial a la meva família». *

^ § 2 Consulta La Torre de Guaita de l’1 de gener de 2002, pàgina 12, paràgraf 15 (en espanyol).

^ § 8 Per exemple, cap a l’any 785, Carlemany va promulgar un edicte que imposava la pena de mort als habitants de la Saxònia que refusessin batejar-se com a cristians. També, la Pau d’Augsburg, signada l’any 1555 per les faccions combatents del Sacre Imperi Romanogermànic, estipulava que cadascun dels governadors territorials havia de ser catòlic romà o bé luterà, i que tots els qui visquessin en els seus dominis havien de convertir-se a la religió del seu governador. Als qui es negaven a fer-ho se’ls obligava a emigrar.

^ § 11 Es poden trobar drets similars a la Carta Africana sobre Drets Humans i dels Pobles, la Declaració Americana dels Drets i Deures de l’Home, la Carta Àrab de Drets Humans del 2004, la Declaració de Drets Humans de l’ASEAN (Associació de les Nacions del Sud-est Asiàtic), el Conveni Europeu de Drets Humans i el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics. Amb tot, no totes les nacions que es comprometen a proporcionar aquests drets ho fan de la mateixa manera.

^ § 14 La Bíblia indica que el nom del Déu veritable és Jehovà.