Els Testimonis de Jehovà no celebrem els aniversaris de naixement perquè creiem que Déu no aprova aquestes celebracions. Tot i que la Bíblia no prohibeix explícitament celebrar els aniversaris de naixement, sí que ens ajuda a entendre el punt de vista de Déu i ens fa reflexionar en les característiques d’aquestes celebracions. Analitzem quatre d’aquestes característiques i alguns principis bíblics relacionats.

  1. La celebració dels aniversaris de naixement té orígens pagans. Segons Funk & Wagnalls Standard Dictionary of Folklore, Mythology, and Legend, aquestes celebracions van sorgir de la creença que en l’aniversari de naixement d’una persona «els esperits i les forces malignes tenen l’oportunitat d’atacar l’individu que fa els anys» i «la presència d’amics i l’expressió de bons desitjos ajuden a protegir l’individu». El llibre The Lore of Birthdays («Les tradicions dels aniversaris de naixement») diu que, en temps antics, el registre dels aniversaris era «essencial per determinar l’horòscop» segons «la ciència mística de l’astrologia». També afegeix que «d’acord amb la creença folklòrica, les espelmes dels aniversaris tenen una màgia especial per complir els desitjos».

    En canvi, la Bíblia condemna l’ús de la màgia, l’endevinació, l’espiritisme o «coses semblants a aquestes» (Gàlates 5:19-21, La Santa Bíblia, Trinitarian Bible Society; Deuteronomi 18:14). De fet, una de les raons per les quals Déu va condemnar l’antiga ciutat de Babilònia va ser perquè els seus habitants practicaven l’astrologia, una forma d’endevinació (Isaïes 47:11-15). Els Testimonis de Jehovà no estem obsessionats per les arrels de totes les tradicions. Tot i això, quan les Escriptures donen indicacions tan clares, no fem els ulls grossos.

  2. Els primers cristians no celebraven els aniversaris de naixement. The World Book Encyclopedia diu que «consideraven un costum pagà celebrar el naixement de qualsevol persona». La Bíblia indica que els apòstols i altres deixebles que van ser ensenyats directament per Jesús van establir un model per a tots els cristians (2 Tessalonicencs 3:6).

  3. L’única celebració que es demana als cristians que observin és, no la d’un naixement, sinó la d’una mort: la de Jesús (Lluc 22:17-20). Això no ens hauria d’estranyar, perquè la Bíblia diu que «és millor [...] el dia de la mort que el dia del naixement» (Eclesiastès 7:1, La Santa Bíblia, Trinitarian Bible Society). Cap al final de la seva vida a la Terra, Jesús s’havia fet un bon nom davant Déu. D’aquesta manera, el dia de la seva mort va ser més important que el dia del seu naixement (Hebreus 1:4).

  4. La Bíblia no menciona cap servent de Déu que celebrés un aniversari de naixement. I és evident que no es tracta d’un descuit, ja que sí que parla de dos aniversaris de persones que no servien Déu. No obstant això, ambdues celebracions es presenten molt negativament (Gènesi 40:20-22; Marc 6:21-29).

Són menys feliços els fills dels Testimonis perquè no celebren els aniversaris?

Igual que la resta de pares, els Testimonis demostrem tot l’any que estimem els nostres fills, per això també els fem regals i festes. Fem tot el que podem per imitar l’exemple perfecte de Déu, qui dóna espontàniament coses bones als seus fills (Mateu 7:11). Els següents comentaris mostren que els fills dels Testimonis se senten molt feliços:

  • «Em fa més il·lusió rebre un regal quan no me l’espero.» (Tammy, de 12 anys)

  • «Encara que els meus pares no em fan regals pel meu aniversari, me’ls fan en altres moments. M’agraden aquestes sorpreses.» (Gregory, d’11 anys)

  • «Penses que pots tenir una festa de veritat només amb deu minuts, un pastís i una cançó? Hauries de venir a casa meva i veure les festes que fem!» (Eric, de 6 anys)