Vaig néixer al districte de Gomba, Uganda, on la majoria de persones eren molt pobres. A la zona on vivíem no hi havia electricitat, així que per la nit utilitzàvem làmpades de querosè.

 Els meus pares eren agricultors i s’havien mudat de Ruanda a Uganda. Cultivaven cafè i plàtans. Dels plàtans feien un licor popular anomenat waragi. Els meus pares també criaven gallines, cabres, porcs i vaques. La meva cultura i la meva educació em van fer creure que una esposa sempre ha de ser obedient al seu marit i que mai ha d’expressar la seva opinió.

 Quan tenia 23 anys, em vaig mudar a Ruanda, on anava a discoteques amb amics de la meva edat. Anava a una tan sovint que em van donar una targeta que em permetia entrar sense pagar. També m’agradava veure peŀlícules que promovien les baralles i la violència explícita. El meu entorn i l’entreteniment que triava van fer que em convertís en un borratxo violent i immoral.

 L’any 2000, vaig anar a viure amb una dona que es deia Skolastique Kabagwira, i vam tenir tres fills. Degut al que havia après de jove, esperava que ella s’agenollés davant meu quan em saludava o quan em demanava alguna cosa. També pensava que tot el que teníem només em pertanyia a mi i que, per tant, podia fer el que em semblés sense donar comptes a ningú. Sovint sortia de nit i tornava sobre les tres de la matinada, i normalment tornava borratxo. Picava a la porta i si la Skolastique trigava massa en obrir, li pegava.

 En aquell temps, jo treballava com a supervisor en una empresa de seguretat privada i tenia un bon sou. D’altra banda, la Skolastique anava a una església pentecostal, i intentava que anés amb ella, ja que pensava que així la meva conducta canviaria. Però jo no tenia cap interès en anar-hi amb ella. En canvi, vaig començar una relació sentimental amb una altra dona. Com a resultat de la meva conducta cruel i immoral, la Skolastique va agafar els nostres tres fills i va anar a viure amb els seus pares.

 Un bon amic amb molta experiència va parlar amb mi sobre el meu estil de vida. Em va animar a tornar amb la Skolastique. Em va dir que els meus preciosos fills no mereixien viure separats del seu pare. Així que el 2005, vaig deixar de beure, vaig tallar amb l’altra dona i vaig tornar amb la Skolastique. El 2006 ens vam casar. No obstant, encara em comportava de manera violenta i abusiva amb la meva dona.

 El 2008, va venir a casa nostra un testimoni de Jehovà anomenat Joël, i vaig escoltar el missatge que portava. Durant uns mesos, ell i un altre testimoni anomenat Bonaventure em van visitar regularment i vam tenir converses profundes sobre la Bíblia. Jo feia moltes preguntes, sobretot del llibre d’Apocalipsi. De fet, volia demostrar que els testimonis estaven equivocats. Per exemple, vaig preguntar per què afirmaven que la «gran multitud» mencionada a Apocalipsi 7:9 viuria a la terra si el verset diu que «estaven drets davant del tron [de Déu] i davant del Corder», Jesucrist. El Joël va contestar les meves preguntes amb paciència. En aquest cas, em va mostrar Isaïes 66:1 on Déu diu que la terra és «l’escambell» dels seus peus. Així que la gran multitud estan a la terra quan estan drets davant del tron de Déu. També vam llegir Salm 37:29, que diu que els justos viuran a la terra per sempre.

 Amb el temps, vaig acceptar un curs bíblic. Així que el Bonaventure va començar a estudiar amb la Skolastique i amb mi. A mesura que estudiava la Bíblia, vaig començar a voler fer canvis a la meva vida. Vaig aprendre a tractar la meva esposa amb respecte. Ja no volia que s’agenollés davant meu quan em saludava o em demanava alguna cosa, i vaig deixar de pensar que tot el que teníem em pertanyia només a mi. També vaig deixar de veure peŀlícules violentes. Fer aquests canvis no va ser gens fàcil, ja que havia de cultivar un gran autocontrol i molta humilitat.

 Uns anys abans, havia enviat el meu fill gran, el Christian, a viure amb uns familiars a Uganda. Però després de llegir Deuteronomi 6:4-7, em vaig adonar que la meva esposa i jo som els responsables davant de Déu de cuidar els nostres fills, cosa que inclou ensenyar-los el que Déu espera d’ells. Va ser un moment molt feliç quan el vam rebre de tornada a casa!

 He après que Jehovà és un Déu misericordiós i tinc la certesa que m’ha perdonat per la meva actitud i conducta del passat. M’alegra molt que la Skolastique s’afegís al curs bíblic. Vam dedicar les nostres vides a Jehovà i tots dos ens vam batejar el 4 de desembre de 2010. Ara confiem l’un en l’altre i gaudim d’aplicar els principis bíblics en la nostra família. La meva esposa està molt contenta perquè ara torno directe a casa després de la feina. A més, la tracto amb dignitat i respecte, he pres la decisió personal de no beure alcohol, i ja no actuo amb crueltat. El 2015, em van nomenar ancià per ajudar a pasturar la congregació. Dels nostres cinc fills, tres s’han batejat.

 Quan vaig començar a estudiar la Bíblia amb els testimonis de Jehovà, no vaig acceptar a cegues el que m’ensenyaven. Però em va impressionar que utilitzessin la Bíblia per respondre les meves preguntes. La Skolastique i jo vam valorar molt que els que afirmaven servir el Déu verdader visquessin d’acord amb totes les seves normes, i no triessin només les que els convenien. Em sento molt agraït a Jehovà perquè m’ha apropat a ell i ara formo part de la seva família espiritual. Quan miro enrere, no tinc cap dubte que, amb l’ajuda de Déu, qualsevol persona que el busca amb sinceritat pot fer els canvis necessaris per agradar-li.