Salta al contingut

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

Què vol dir ser sant?

Què vol dir ser sant?

La Bíblia respon

Ser sant transmet la idea d’estar apartat de tota impuresa. La paraula hebrea original que es tradueix com a sant o santa, prové d’un mot que significa ‘separat’. En conseqüència, allò que és sant està separat de l’ús comú i es considera sagrat, especialment perquè és net i pur.

Déu és sant en grau suprem. La Bíblia diu: «No hi ha ningú sant com Jahveh» (1 Samuel 2:2, La Santa Bíblia, Trinitarian Bible Society [TBS]). * Per aquesta raó, Déu és qui té el dret de marcar el model del que es considera sant.

La paraula sant es pot aplicar a qualsevol cosa que estigui directament relacionada amb Déu, especialment amb tot allò que s’utilitzi exclusivament per a la seva adoració. Per exemple, la Bíblia parla de:

  • Llocs sants: Prop de l’esbarzer, Déu va dir a Moisès: «El lloc on tu estàs dret és terra santa» (Èxode 3:2-5, TBS).

  • Esdeveniments sants: L’Israel de l’antiguitat celebrava regularment festes religioses per adorar Jehovà, anomenades «reunions santes» (Levític 23:37, Bíblia Evangèlica Catalana [BEC]).

  • Objectes sants: Als estris de l’antic temple de Jerusalem, que s’utilitzaven per adorar Déu, se’ls anomenava «utensilis sagrats» (1 Reis 8:4, BEC). Aquests objectes sagrats s’havien de tractar amb molt de respecte, però mai se’ls havia d’adorar. *

Pot ser santa una persona imperfecta?

Sí. Déu mana als cristians: «Heu de ser sants, perquè jo sóc sant» (1 Pere 1:16). És clar, els humans imperfectes mai podran arribar al nivell de santedat perfecta que té Déu. No obstant això, algú que obeeix les lleis justes de Déu pot ser considerat «sant i agradable a Déu» (Romans 12:1). Una persona que s’esforça per ser santa ho demostra amb les seves paraules i accions. Per exemple, ho demostrarà, tal com diu la Bíblia, mitjançant la seva conducta i també abstenint-se d’immoralitat sexual (1 Pere 1:15; 1 Tessalonicencs 4:3).

Podem deixar de ser sants als ulls de Déu?

Sí. Si algú deixés de posar en pràctica les normes de conducta de Déu, Déu ja no el veuria com a sant. Per exemple, el llibre bíblic d’Hebreus va dirigit als «germans sants». Tot i això, se’ls adverteix perquè vagin en compte de no arribar a «tenir mai un cor dolent i sense fe per haver-se allunyat del Déu viu» (Hebreus 3:1, 12).

Idees equivocades sobre ser sant

Idea equivocada: La santedat es pot aconseguir mitjançant el renunciament.

Veritat: La Bíblia explica que les pràctiques que tracten el cos «amb duresa», o el maltracten, «no serveixen» per a res als ulls de Déu (Colossencs 2:23). En comptes d’això, Ell vol que gaudim de les coses bones. «Beure i gaudir de la felicitat del propi treball és un do de Déu» (Eclesiastès 3:13, Bíblia catalana. Traducció interconfessional).

Idea equivocada: El celibat ens fa més sants.

Veritat: Encara que un cristià pot triar quedar-se solter, el celibat no ens fa automàticament sants davant de Déu. És veritat que aquells que decideixen no casar-se poden centrar-se en servir Déu més plenament (1 Corintis 7:32-34). Amb tot, la Bíblia mostra que els casats també poden ser sants. De fet, com a mínim un dels apòstols de Jesús, Pere, estava casat (Mateu 8:14; 1 Corintis 9:5).

^ § 4 Jehovà és el nom personal de Déu. Centenars de versets de la Bíblia associen el seu nom amb les paraules sant i santedat.

^ § 8 La Bíblia condemna el culte a les relíquies religioses (1 Corintis 10:14).