Salta al contingut

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

Què significa perdonar?

Què significa perdonar?

La Bíblia respon

Perdonar significa disculpar algú que ens ha ofès. A la Bíblia, la paraula grega que es tradueix per ‘perdonar’ literalment vol dir ‘deixar passar’, com quan una persona no exigeix que se li pagui un deute. Jesús va utilitzar aquesta comparació quan va ensenyar als seus deixebles a orar: «Perdona els nostres pecats, perquè nosaltres també perdonem tots els qui ens deuen» (Lluc 11:4, nota). De la mateixa manera, a la paràbola de l’esclau que no perdona, Jesús va comparar el perdó amb canceŀlar un deute (Mateu 18:23-35).

Perdonem quan no guardem ressentiment i no reclamem una compensació pel mal que ens han fet o per la pèrdua que hem patit. La Bíblia ensenya que l’amor sincer es basa en el perdó, ja que l’amor «no recorda el mal» (1 Corintis 13:4, 5).

Perdonar no és...

  • Aprovar l’ofensa. La Bíblia condemna aquells que afirmen que les males accions són inofensives o acceptables (Isaïes 5:20).

  • Actuar com si la persona no hagués comès l’ofensa. Déu va perdonar al rei David els seus pecats greus però no el va lliurar de les conseqüències de les seves accions. Fins i tot va fer que els pecats de David quedessin escrits perquè en tinguéssim constància (2 Samuel 12:9-13).

  • Deixar que s’aprofitin de nosaltres. Imagina’t que li has deixat diners a algú però els malgasta i llavors no te’ls pot tornar tal com havia promès. A ell li sap molt greu i et demana perdó. Tu podries decidir perdonar-lo sense guardar-li rancor ni recordar-li constantment el que ha passat i, fins i tot, canceŀlar-li tot el deute. Ara bé, també podries decidir no tornar-li a deixar diners (Salm 37:21; Proverbis 14:15; 22:3; Gàlates 6:7).

  • Perdonar els errors sense una raó vàlida. Déu no perdona aquells que pequen voluntàriament i amb malícia, es neguen a reconèixer els seus errors, a canviar la seva manera de fer i no estan disposats a demanar perdó a les persones a qui han fet mal (Proverbis 28:13; Fets 26:20; Hebreus 10:26). Aquestes persones que no es penedeixen es converteixen en enemigues de Déu. I ell no espera que perdonem als que ell no ha perdonat (Salm 139:21, 22).

    ¿I si algú et tracta de manera cruel i es nega a demanar disculpes o ni tan sols a admetre el que ha fet? La Bíblia aconsella: «Calma la ira, i deixa el furor » (Salm 37:8). Encara que no aprovem el que ens han fet, no hem de permetre que ens consumeixi la ira. Hem de confiar que Déu demanarà comptes a aquesta persona (Hebreus 10:30, 31). També et pot consolar saber que Déu aviat farà desaparèixer completament les ferides emocionals que ara ens desgasten tant (Isaïes 65:17; Apocalipsi 21:4).

  • Perdonar tot el que ens sembli una ofensa. De vegades, en comptes de perdonar el que ens ha semblat una ofensa, hauríem de reconèixer que no hi havia raons vàlides per ofendre’ns. La Bíblia diu: «No et deixis portar fàcilment per l’enuig, que la ira reposa en el pit dels necis» (Eclesiastès 7:9, Bíblia Evangèlica Catalana).

Què ens ajudarà a perdonar?

  1. Recordar què implica. No estem aprovant l’error comès o no estem actuant com si no hagués passat, senzillament ho deixem córrer.

  2. Pensar en els beneficis. Si calmem la nostra ira i no guardem rancor estarem tranquils, la nostra salut millorarà i serem més feliços (Proverbis 14:30; Mateu 5:9). Encara més important, perdonar els altres és vital perquè Déu perdoni els nostres pecats (Mateu 6:14, 15).

  3. Mostrar empatia. Tots som imperfectes (Jaume 3:2). Com que ens agrada que ens perdonin, també hauríem de perdonar els errors dels altres (Mateu 7:12).

  4. Ser raonables. Quan l’error sigui de poca importància podem aplicar aquest consell bíblic: «Continueu suportant-vos els uns als altres» (Colossencs 3:13).

  5. Actuar amb rapidesa. Esforcem-nos per perdonar tan aviat com sigui possible abans que la nostra ira s’intensifiqui (Efesis 4:26, 27).