Salta al contingut

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

Què significa «honra el teu pare i la teva mare»?

Què significa «honra el teu pare i la teva mare»?

La Bíblia respon

El manament «honra el teu pare i la teva mare» apareix moltes vegades a la Bíblia (Èxode 20:12, La Santa Bíblia, Trinitarian Bible Society [TBS]; Deuteronomi 5:16; Mateu 15:4; Efesis 6:2, 3). Honrar els pares implica quatre idees principals.

  1. Valorar-los. Honres el teu pare i la teva mare quan ets agraït per tot el que han fet per tu. Si valores la seva guia demostraràs que també els valores a ells (Proverbis 7:1, 2; 23:26). La Bíblia anima a veure els pares amb «orgull», és a dir, a sentir-se orgullós d’ells (Proverbis 17:6, Bíblia Catalana. Traducció interconfessional).

  2. Acceptar la seva autoritat. Honres el teu pare i la teva mare quan reconeixes l’autoritat que Jehovà els hi ha donat, especialment quan ets jove. Colossencs 3:20 diu als joves: «Fills, obeïu sempre els vostres pares, perquè això li agrada al Senyor». Fins i tot Jesús va obeir els seus pares quan era jove (Lluc 2:51).

  3. Tractar-los amb respecte (Levític 19:3; Hebreus 12:9). Això normalment implica què dius i com ho dius. És cert que alguns pares de vegades actuen de manera que costa respectar-los. Però, fins i tot en aquests casos, els fills poden honrar els seus pares si no diuen o fan coses que mostrin falta de respecte (Proverbis 30:17). La Bíblia ensenya que parlar de mala manera als pares és una ofensa molt seriosa (Mateu 15:4).

  4. Ajudar-los. Quan els teus pares es facin grans, pot ser que necessitin la teva ajuda. Els honraràs si t’assegures que tenen tot el que necessiten (1 Timoteu 5:4, 8). Per exemple, abans de morir, Jesús es va encarregar que la seva mare tingués algú que la cuidés (Joan 19:25-27).

Idees equivocades sobre honrar els pares

Idea equivocada: Si vols honrar el teu pare i la teva mare, has de deixar que controlin el teu matrimoni.

Veritat: La Bíblia diu que el matrimoni té prioritat sobre les altres relacions familiars. Gènesi 2:24 (TBS) diu: «L’home deixarà el seu pare i la seva mare, i s’unirà a la seva dona» (Mateu 19:4, 5). Evidentment, els matrimonis poden beneficiar-se dels consells dels pares i sogres (Proverbis 23:22). Tot i això, una parella hauria d’establir límits raonables pel que fa a la implicació dels seus familiars dins del seu matrimoni (Mateu 19:6).

Idea equivocada: El teu pare i la teva mare tenen la màxima autoritat.

Veritat: Encara que Jehovà ha donat autoritat als pares, tots els humans tenen una autoritat limitada, ja que mai podran sobrepassar l’autoritat de Jehovà. Per exemple, quan el tribunal suprem va ordenar els deixebles de Jesús que desobeïssin Déu, ells van contestar: «Hem d’obeir Déu abans que als homes.» (Fets 5:27-29). De la mateixa manera, els fills obeeixen els seus pares «tal com li agrada al Senyor», és a dir, en totes les coses que no entren en conflicte amb la llei de Déu (Efesis 6:1).

Idea equivocada: Si vols honrar el teu pare i la teva mare has de tenir les seves creences religioses.

Veritat: La Bíblia ens anima a comprovar si el que hem après és cert (Fets 17:11; 1 Joan 4:1). Una persona que fa això podria acabar tenint una fe diferent a la dels seus pares. La Bíblia parla de nombrosos servents fidels de Déu que no van seguir la religió dels seus pares, com per exemple Abraham, Rut i l’apòstol Pau (Josuè 24:2, 14, 15; Rut 1:15, 16; Gàlates 1:14-16, 22-24).

Idea equivocada: Si vols honrar el teu pare i la teva mare has de participar en rituals d’adoració als teus avantpassats.

Veritat: La Bíblia diu: «És Jehovà, el teu Déu, qui has d’adorar, i només l’has de servir a ell» (Lluc 4:8). A Déu no li agrada que adorem els nostres avantpassats. A més, la Bíblia ensenya que «els morts no saben res». Ells no són conscients de res que puguem fer per ells, ni tampoc poden ajudar-nos o fer-nos mal (Eclesiastès 9:5, 10, TBS; Isaïes 8:19).