Salta al contingut

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

Què és el pecat?

Què és el pecat?

La Bíblia respon

El pecat és qualsevol acció, sentiment o pensament que va en contra de les normes de Déu. També implica fer alguna cosa malament o injusta als ulls de Déu (1 Joan 3:4; 5:17). La Bíblia també parla del pecat d’omissió que significa no fer el que és correcte (Jaume 4:17).

En els idiomes originals de la Bíblia, la paraula que es tradueix per ‘pecat’ significa ‘fallar el tir’, o no fer diana. Per exemple, un grup de soldats de l’antic Israel eren tan hàbils tirant pedres amb una corda que no fallaven el seu objectiu. La traducció literal d’aquesta expressió podria ser ‘no pecaven’ (Jutges 20:16). Per tant, pecar és no fer diana a l’hora de complir amb les normes perfectes de Déu.

Com que Déu és el Creador, té el dret de posar normes als humans (Apocalipsi 4:11). Per això nosaltres li hem de donar comptes per totes les nostres accions (Romans 14:12).

És possible que no pequem mai?

No. La Bíblia diu que «tots han pecat i no poden reflectir les magnífiques qualitats de Déu» (Romans 3:23; 1 Reis 8:46; Eclesiastès 7:20; 1 Joan 1:8). Per què passa això?

Al principi, Adam i Eva eren perfectes perquè van ser creats a la imatge de Déu (Gènesi 1:27). Però van deixar de ser-ho al desobeir-lo (Gènesi 3:5, 6, 17-19). Quan van tenir fills, els hi van passar el pecat i la imperfecció com si fossin defectes hereditaris (Romans 5:12). Tal com va dir David, el rei d’Israel: «He nascut en la culpa» (Salm 51:5, La Bíblia, Monjos de Montserrat).

Són uns pecats pitjors que uns altres?

Sí. Per exemple, la Bíblia diu que els homes de l’antiga ciutat de Sodoma «eren molt dolents i pecadors» i que els seus pecats eren molt greus (Gènesi 13:13; 18:20, La Santa Bíblia, Trinitarian Bible Society [TBS]). Analitzem tres factors que determinen la serietat d’un pecat.

  1. Gravetat. La Bíblia diu que la immoralitat sexual, la idolatria, robar, la borratxera, estafar, assassinar i l’ocultisme són pecats greus que no hem de cometre (1 Corintis 6:9-11; Apocalipsi 21:8). La Bíblia fa una diferència entre aquests pecats i els que es fan involuntàriament, sense pensar. Com per exemple dir o fer alguna cosa que fereixi algú (Proverbis 12:18; Efesis 4:31, 32). Tot i això, la Bíblia ens anima a no treure importància a aquests pecats ja que ens poden portar a cometre pecats més greus (Mateu 5:27, 28).

  2. Motivació. Alguns pecats es cometen per no conèixer les normes de Déu. (Fets 17:30; 1 Timoteu 1:13). Encara que la Bíblia no justifica aquests pecats els diferencia dels que es cometen de manera intencionada (Nombres 15:30, 31). La persona que peca deliberadament té un «cor dolent» (Jeremies 16:12, TBS).

  3. Freqüència. La Bíblia també fa la diferència entre cometre un sol pecat i cometre el mateix pecat repetidament (1 Joan 3:4-8). Aquells que pequen voluntàriament, fins i tot després de saber el que està bé, seran jutjats per Déu (Hebreus 10:26, 27).

Les persones que han comès pecats greus potser se senten abatudes pels seus errors. Per exemple, el rei David va dir: «Les meves iniquitats han passat sobre el meu cap: com una càrrega pesada, són massa pesades per a mi» (Salm 38:4, TBS). No obstant, la Bíblia dona aquesta esperança: «Que el malvat abandoni el seu camí, i l’home inic els seus pensaments: i que torni a Jahveh, perquè ell li tindrà misericòrdia, i al nostre Déu, perquè ell perdonarà abundantment» (Isaïes 55:7, TBS).