Salta al contingut

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

Les dones de la Bíblia: Què aprenem d’elles?

Les dones de la Bíblia: Què aprenem d’elles?

La Bíblia respon

La Bíblia parla de moltes dones que ens ensenyen lliçons ben valuoses (Romans 15:4; 2 Timoteu 3:16, 17). Aquest article descriu breument només algunes de les dones que es mencionen a la Bíblia. Moltes són exemples a imitar, però d’altres ens donen exemples que ens serveixen d’advertència (1 Corintis 10:11; Hebreus 6:12).

  Abigail

Qui va ser Abigail? Va ser la dona de Nabal, un home ric i cruel. D’altra banda, Abigail era assenyada i humil. No només era atractiva, sinó que també tenia moltes qualitats que agradaven a Déu (1 Samuel 25:3).

Què va fer? Abigail va actuar amb seny i saviesa per tal d’evitar una gran desgràcia. Ella i el seu marit vivien a la regió on David, el futur rei d’Israel, s’estava amagant com a fugitiu. Mentrestant, David i els seus homes protegien els ramats d’ovelles de Nabal dels lladres. En certa ocasió, els missatgers de David li van demanar menjar a Nabal, però ell s’hi va negar de manera insolent. Això va indignar David! Així que va reunir els seus homes amb la intenció de matar Nabal i tota la seva casa (1 Samuel 25:10-12, 22).

Quan Abigail va sentir el que havia fet el seu marit, va actuar ràpidament. Va donar provisions als seus servents perquè alimentessin David i els seus homes, i va anar a trobar David per demanar-li que tingués misericòrdia (1 Samuel 25:14-19, 24-31). Aquell regal va fer que David veiés clarament que Abigail era humil i, per tant, va escoltar el seu savi consell. Sens dubte, Déu l’havia utilitzat per evitar una tragèdia (1 Samuel 25:32, 33). Poc després, Nabal va morir i Abigail es va casar amb David (1 Samuel 25:37-41).

Què aprenem d’Abigail? Abigail era atractiva i rica, però no se sentia superior als altres. Per tal de mantenir la pau, va estar disposada a demanar perdó per un error que ella no havia comès. Va actuar amb calma i tacte davant d’una situació tensa. A més, va demostrar valentia i seny.

  Anna

Qui va ser Anna? Va ser la dona d’Elcanà i la mare de Samuel, un profeta molt conegut a l’antic Israel (1 Samuel 1:1, 2, 4-7).

Què va fer? Anna no tenia fills, així que va orar a Déu en busca de consol. El marit d’Anna tenia una altra esposa, Peninnà, que ja li havia donat fills. Però Anna encara no en tenia cap, tot i que ja feia molt de temps que estaven casats. Per aquesta raó, Peninnà se’n burlava cruelment d’ella. Però Anna va orar a Déu per rebre consol i li va fer un vot on li va prometre que si es quedava embarassada, faria que el seu fill servís al tabernacle, una tenda que traslladaven d’un lloc a un altre i que s’utilitzava per adorar Déu a l’antic Israel (1 Samuel 1:11).

Déu va respondre l’oració d’Anna, i li va donar un fill, a qui va anomenar Samuel. Anna va complir la seva promesa i va portar Samuel a servir al tabernacle quan encara era un nen (1 Samuel 1:27, 28). Cada any, ella li feia una túnica sense mànigues i l’hi portava. Amb el temps, Déu va beneir Anna donant-li cinc fills més: tres nens i dos nenes (1 Samuel 2:18-21).

Què aprenem d’Anna? Les oracions que Anna va fer des del cor la van ajudar a fer front a les proves. L’oració de gratitud que es troba a 1 Samuel 2:1-10 mostra clarament que la seva fe en Déu era ben forta.

  Dalila

Qui va ser Dalila? Va ser una dona de la que es va enamorar el jutge israelita Samsó (Jutges 16:4, 5).

Què va fer? Va acceptar diners dels governants filisteus per tal de trair Samsó, qui Jehovà havia escollit per alliberar els israelites dels filisteus. Aquests no havien aconseguit dominar Samsó perquè tenia una força miraculosa (Jutges 13:5). Així que els governants li van demanar ajuda a Dalila.

Els filisteus van subornar Dalila perquè esbrinés com aconseguia Samsó ser tan fort. Dalila va acceptar els diners i, després d’intentar-ho diverses vegades, finalment va descobrir el secret de Samsó (Jutges 16:15-17). Dalila va explicar el secret als filisteus, i aquests van utilitzar la informació per capturar i empresonar Samsó (Jutges 16:18-21).

Què aprenem de Dalila? L’exemple de Dalila ens serveix d’advertència. La seva avarícia va fer que actués de manera enganyosa, deslleial i egoista en contra d’un servent de Jehovà.

  Dèbora

Qui va ser Dèbora? Va ser una profetessa de Jehovà, que transmetia la Seva voluntat al poble d’Israel. Déu també la va utilitzar per resoldre conflictes entre els israelites (Jutges 4:4, 5).

Què va fer? Dèbora va actuar amb valentia i va donar suport als servents de Déu. Seguint la direcció de Jehovà, va demanar a Barac que comandés un exèrcit israelita per lluitar contra els seus opressors, els cananeus (Jutges 4:6, 7). Quan Barac li va demanar a Dèbora que anés amb ell, la por no la va paralitzar i va estar disposada a acompanyar-lo (Jutges 4:8, 9).

Jehovà els va donar la victòria, i com a agraïment, Dèbora i Barac van cantar una cançó que, en part, ella mateixa havia composat. En aquesta cançó, Dèbora fa referència a Jael, una altra dona valenta que va jugar un paper fonamental en la victòria contra els cananeus (Jutges, capítol 5).

Què aprenem de Dèbora? Dèbora va ser altruista i valenta. Va animar els altres a fer la voluntat de Déu i, quan ho feien, reconeixia el seu mèrit i els lloava de tot cor.

  Ester

Qui va ser Ester? Va ser una dona jueva a qui el rei persa Assuer va triar com a reina.

Què va fer? La reina Ester va utilitzar la seva influència per evitar l’extermini del seu poble. Va descobrir que s’havia signat un decret on s’especificava el dia en què s’havia de matar tots els jueus que vivien a l’Imperi persa. El primer ministre, que es deia Aman, va ser qui va tramar aquest pla maligne (Ester 3:13-15; 4:1, 5). Amb l’ajuda del seu cosí, Mardoqueu, i arriscant la seva vida, Ester va revelar el pla al seu marit, el rei Assuer (Ester 4:10-16; 7:1-10). Llavors el rei va autoritzar Ester i Mardoqueu a signar un altre decret on s’autoritzava els jueus a defensar-se. Finalment, els jueus van derrotar per complet els seus enemics (Ester 8:5-11; 9:16, 17).

Què aprenem d’Ester? La reina Ester va ser un magnífic exemple de valentia, humilitat i modèstia (Salm 31:24; Filipencs 2:3). Tot i que era atractiva i tenia una posició molt elevada, va buscar consell i ajuda. Quan parlava amb el seu marit, ho feia amb tacte i amb respecte, però també amb valentia. I en un moment en què els jueus estaven en perill, no va tenir por d’identificar-se com a jueva.

  Eva

Qui va ser Eva? Va ser la primera dona de totes, i també la primera que es menciona a la Bíblia.

Què va fer? Eva va desobeir un manament molt clar de Déu. Ella, igual que el seu marit Adam, era perfecta, i havia estat creada amb llibertat de decisió i amb la capacitat de cultivar bones qualitats, com ara l’amor i la saviesa (Gènesi 1:27). Eva sabia que Déu li havia dit a Adam que si menjaven del fruit d’un arbre en concret, moririen. Però Satanàs la va enganyar i li va fer creure que no moriria i que, de fet, tot li aniria millor si desobeïa Déu. Així que va menjar del fruit i més tard va convèncer el seu marit per fer el mateix (Gènesi 3:1-6; 1 Timoteu 2:14).

Què aprenem d’Eva? Eva no va tallar d’arrel els mals desitjos, i el seu exemple ens serveix d’advertència. Va desobeir el manament de Déu, i va desenvolupar un fort desig d’apoderar-se del que no li pertanyia (Gènesi 3:6; 1 Joan 2:16).

  Jael

Qui va ser Jael? Era la dona d’Hèber, un home que no era israelita. Jael va defensar amb valentia el poble de Déu.

Què va fer? Jael va actuar amb decisió quan es va trobar amb Sísara, el cap de l’exèrcit cananeu. Sísara havia perdut la batalla contra Israel, i ara estava buscant on refugiar-se i amagar-se. Jael el va convidar a entrar a la seva tenda perquè s’ocultés i pogués descansar. I mentre ell dormia, Jael va aprofitar per matar-lo (Jutges 4:17-21).

El que Jael va fer va complir la profecia de Dèbora: «Jahveh vendrà Sisserà a la mà d’una dona» (Jutges 4:9, Biblia Evangèlica Catalana). Per aquesta mostra de valentia, la Bíblia diu d’ella: «Beneïda és entre les dones» (Jutges 5:24, La Santa Bíblia, Trinitarian Bible Society, TBS).

Què aprenem de Jael? Jael va actuar amb iniciativa i valentia. La seva experiència demostra que Déu pot moure els fils per tal de complir les seves profecies.

  Jezabel

Qui va ser Jezabel? Va ser la dona del rei israelita Acab. Ella no era israelita i no adorava Jehovà, sinó que adorava Baal, el déu dels cananeus.

Què va fer? La reina Jezabel era dominant, cruel i violenta. Va promoure l’adoració de Baal i la immoralitat sexual entre els seus adoradors. Al mateix temps, va intentar que tothom deixés de servir Jehovà, el Déu verdader (1 Reis 18:4, 13; 19:1-3).

Jezabel va recórrer a mentides i assassinats per tal de sortir-se’n amb la seva (1 Reis 21:8-16). Tal com Déu havia profetitzat, va morir de manera violenta i ningú la va enterrar (1 Reis 21:23; 2 Reis 9:10, 32-37).

Què aprenem de Jezabel? L’exemple de Jezabel ens serveix d’advertència. Va ser una dona tan depravada i descarada, que encara avui el seu nom se’l relaciona amb una persona desenfrenada, immoral i sense escrúpols.

  La dona de Lot

Qui va ser la dona de Lot? La Bíblia no diu el seu nom, però menciona que va tenir dos filles i que vivia amb la seva família a la ciutat de Sodoma (Gènesi 19:1, 15).

Què va fer? Va desobeir un manament de Déu. Jehovà havia destruït Sodoma i les ciutats veïnes a causa de la greu immoralitat sexual que practicaven els seus habitants. Però com que estimava Lot i la seva família, Déu va enviar dos àngels a Sodoma per treure’ls de la ciutat i salvar-los (Gènesi 18:20; 19:1, 12, 13).

Els àngels van dir a Lot i a la seva família que abandonessin la ciutat i que no miressin enrere perquè, si ho feien, moririen (Gènesi 19:17). Però «la dona de Lot va mirar enrere i es convertí en una estàtua de sal» (Gènesi 19:26, Bíblia catalana. Traducció interconfessional).

Què aprenem de la dona de Lot? La seva història destaca el perill d’estimar les coses materials fins al punt de desobeir Déu. Jesús va mostrar que el seu exemple ens serveix d’advertència quan va dir: «Recordeu què li va passar a la dona de Lot» (Lluc 17:32).

  La sulamita

Qui va ser la sulamita? Va ser una noia de camp molt bonica, protagonista del llibre bíblic Càntic dels Càntics. La Bíblia no diu el seu nom.

Què va fer? La sulamita va ser lleial al pastor a qui estimava (Càntic dels Càntics 2:16). Però el ric rei Salomó es va quedar captivat per la seva extraordinària bellesa i va intentar despertar el seu interès (Càntic dels Càntics 7:6). Encara que alguns van intentar que es casés amb Salomó, la sulamita el va rebutjar. Estimava molt el seu pastor i volia ser-li lleial (Càntic dels Càntics 3:5; 7:10; 8:6).

Què aprenem de la sulamita? Tot i que era molt bonica i no passava desapercebuda, la sulamita va ser modesta. No va permetre que la pressió de grup o les promeses de prestigi i riqueses canviessin el seu punt de vista. Va mantenir sota control les seves emocions i es va mantenir neta moralment.

  Lia

Qui va ser Lia? Va ser la primera dona del patriarca Jacob. La seva germana petita, Raquel, va ser la segona dona de Jacob (Gènesi 29:20-29).

Què va fer? Lia va ser la mare de sis dels fills de Jacob (Rut 4:11). Jacob volia casar-se amb Raquel, no amb Lia. Però el seu pare, Laban, va enganyar Jacob perquè es casés amb Lia. Quan Jacob es va adonar del que Laban havia fet, li va demanar explicacions. I Laban li va dir que no era el costum que la filla petita es casés abans que la gran. Una setmana després, Jacob es va casar amb Raquel (Gènesi 29:26-28).

Jacob estimava més a Raquel que a Lia (Gènesi 29:30). Això va fer que Lia estigués gelosa i competís amb la seva germana per aconseguir l’amor i l’atenció de Jacob. Déu va prendre nota dels sentiments de Lia i la va beneir amb set fills: sis nens i una nena (Gènesi 29:31).

Què aprenem de Lia? Lia va orar i va confiar en Déu. No va permetre que la situació familiar tan tensa que tenia a casa l’allunyés de Jehovà (Gènesi 29:32-35; 30:20). El relat de la seva vida demostra els problemes que comporta la poligàmia, una disposició que Déu va permetre per un temps. La seva voluntat és que el matrimoni només estigui format per un home i una dona (Mateu 19:4-6).

  Maria (germana de Marta i Llàtzer)

Qui va ser Maria? Maria i els seus germans, Llàtzer i Marta, tenien una amistat molt estreta amb Jesús.

Què va fer? Maria va demostrar en diverses ocasions el gran respecte que sentia per Jesús com a Fill de Déu. Estava convençuda que Jesús podia haver evitat la mort del seu germà, i va estar present quan Jesús el va ressuscitar. A la seva germana Marta no li va agradar que Maria triés escoltar Jesús en lloc d’ajudar-la a preparar-ho tot. Però Jesús va elogiar Maria perquè tenia ben clar que les coses més importants eren les espirituals (Lluc 10:38-42).

En una altra ocasió, Maria va demostrar una hospitalitat extraordinària vessant «oli perfumat molt car» sobre el cap i els peus de Jesús (Mateu 26:6, 7). Algunes de les persones que estaven presents van acusar Maria de malgastar els diners. Però Jesús la va defensar, dient: «A qualsevol lloc del món on es prediquin les bones notícies [del Regne de Déu], també s’explicarà el que ha fet aquesta dona, i serà recordada» (Mateu 24:14; 26:8-13).

Què aprenem de Maria? Maria va cultivar una fe forta. Per a ella era més important l’adoració a Déu que els assumptes quotidians. A més, humilment va honrar Jesús, encara que fer-ho li suposés una gran despesa econòmica.

  Maria (mare de Jesús)

Qui va ser Maria? Va ser una jove jueva que, quan encara era verge, es va quedar embarassada miraculosament de Jesús, el Fill de Déu.

Què va fer? Maria va complir humilment la voluntat de Déu. Estava promesa amb Josep quan se li va aparèixer un àngel per explicar-li que es quedaria embarassada i seria la mare del tant esperat Messies (Lluc 1:26-33). Maria va acceptar de bona gana aquesta assignació. Després de néixer Jesús, Maria i Josep van tenir quatre fills més i almenys dues filles. Així que Maria no va continuar sent verge (Mateu 13:55, 56). Tot i que va gaudir d’un privilegi únic, mai va buscar que l’adoressin ni va demanar cap atenció especial. No ho va fer ni durant la vida de Jesús ni mentre va formar part de la congregació cristiana.

Què aprenem de Maria? Maria va ser una dona fidel que va acceptar de bon grat una responsabilitat molt seriosa. Tenia un gran coneixement de les Escriptures. De fet, a l’oració que es troba a Lluc 1:46-55, sembla que Maria va fer referència unes 20 vegades a les Escriptures.

  Maria Magdalena

Qui va ser Maria Magdalena? Va ser una lleial seguidora de Jesús.

Què va fer? Maria Magdalena va ser una de les dones que acompanyaven Jesús i els seus deixebles. Va utilitzar generosament els seus recursos per mantenir aquella obra de predicació (Lluc 8:1-3). Va acompanyar Jesús fins al final dels seus dies, i va estar a prop d’ell quan el van executar. Va tenir el privilegi de ser una de les primeres en veure Jesús ressuscitat (Joan 20:11-18).

Què aprenem de Maria Magdalena? Maria Magdalena va ser generosa a l’hora de donar suport a l’obra de predicació de Jesús i va continuar mostrant lleialtat.

  Marta

Qui va ser Marta? Va ser la germana de Llàtzer i Maria. Tots tres vivien a un poble anomenat Betània, a prop de Jerusalem.

Què va fer? Jesús «estimava Marta i la seva germana i Llàtzer» (Joan 11:5). De fet, Marta tenia una amistat molt estreta amb ell. Marta era molt hospitalària. Durant una de les visites de Jesús, Maria va decidir seure per escoltar-lo, mentre que Marta «estava enfeinada preparant moltes coses». Marta es va queixar a Jesús perquè la seva germana no li estava ajudant, però Jesús va corregir amb tendresa el seu punt de vista (Lluc 10:38-42).

Quan Llàtzer es va posar malalt, Marta i la seva germana van demanar a Jesús que hi anés perquè confiaven que ell el podia curar (Joan 11:3, 21). Però Llàtzer va morir. Les paraules de Marta a Jesús mostren la confiança que tenia en la promesa bíblica de la resurrecció. Marta estava segura que Jesús podia tornar la vida al seu germà (Joan 11:20-27).

Què aprenem de Marta? Marta va ser tot un exemple d’hospitalitat. A més, va acceptar de bon grat els consells i va parlar obertament tant dels seus sentiments com de la seva fe.

  Míriam

Qui va ser Míriam? Va ser la germana de Moisès i Aaron. És la primera dona de la Bíblia a la que s’anomena profetessa.

Què va fer? Com a profetessa, va jugar un paper molt important en transmetre els missatges de Déu. Va tenir una posició prominent i va cantar una cançó de victòria amb els homes d’Israel després que Déu destruís l’exèrcit egipci al mar Roig (Èxode 15:1, 20, 21).

Temps després, Míriam i Aaron, motivats per l’orgull i l’enveja, van murmurar contra Moisès. Però Déu «ho escoltà», i els va reprendre seriosament a tots dos (Nombres 12:1-9, TBS). Llavors Déu va castigar Míriam amb lepra, perquè aparentment era ella qui havia instigat la crítica. Quan Moisés li va suplicar a Déu que la curés, Déu ho va fer. Després d’estar set dies en quarantena, se li va permetre tornar al campament d’Israel (Nombres 12:10-15).

La Bíblia mostra que Míriam va acceptar la disciplina. Segles després, Déu va recordar als israelites que Míriam havia gaudit del privilegi de tenir una posició prominent al costat de Moisès i Aaron (Miquees 6:4).

Què aprenem de Míriam? El relat de Míriam ens ensenya que Déu està pendent del que parlem entre nosaltres i també del que diem dels altres. A més, aprenem que si volem agradar a Déu, hem d’evitar l’orgull i l’enveja. Si no ho fem, podríem tirar per terra la bona reputació dels altres.

  Rahab

Qui va ser Rahab? Va ser una prostituta que va viure a la ciutat cananea de Jericó i va fer-se adoradora de Jehovà.

Què va fer? Rahab va amagar dos israelites que estaven espiant aquella terra. Ho va fer perquè havia escoltat els relats de com el Déu d’Israel, Jehovà, havia alliberat el Seu poble de l’esclavitud d’Egipte i de l’atac dels amorreus.

Rahab va ajudar els espies i els va suplicar que no s’oblidessin d’ella i de la seva família quan els israelites destruïssin Jericó. Ells van acceptar, però Rahab havia de complir una sèrie de condicions: havia de mantenir en secret aquella missió, ella i la seva família havien de quedar-se dins de casa durant l’atac dels israelites i havia de penjar de la finestra una corda vermella perquè identifiquessin casa seva. Rahab va obeir i va complir totes les instruccions i, gràcies a això, ella i la seva família van sobreviure a l’atac dels israelites a Jericó.

Més tard, Rahab es va casar amb un israelita i va ser avantpassada tant del rei David com de Jesucrist (Josuè 2:1-24; 6:25; Mateu 1:5, 6, 16).

Què aprenem de Rahab? La Bíblia mostra que Rahab és un gran exemple de fe (Hebreus 11:30, 31; Jaume 2:25). El seu relat demostra que Déu perdona, que no fa diferències i que beneeix tots aquells que creuen en ell, siguin quins siguin els seus antecedents.

  Raquel

Qui va ser Raquel? Va ser la filla de Laban i la dona preferida del patriarca Jacob.

Què va fer? Raquel es va casar amb Jacob i li va donar dos fills, que van arribar a estar entre els caps fundadors de les 12 tribus de l’antic Israel. Va conèixer el seu futur marit mentre estava cuidant les ovelles del seu pare (Gènesi 29:9, 10). Raquel era més atractiva que la seva germana Lia (Gènesi 29:17).

Jacob es va enamorar de Raquel i, per poder casar-se amb ella, va estar disposat a treballar per a Laban durant set anys (Gènesi 29:18). Però Laban el va enganyar i va fer que es casés primer amb Lia. Després, va permetre que es casés amb Raquel (Gènesi 29:25-27).

Jacob estimava més a Raquel i els seus dos fills que a Lia i els seus fills (Gènesi 37:3; 44:20, 27-29). Això va causar una gran rivalitat entre les dues dones (Gènesi 29:30; 30:1, 15).

Què aprenem de Raquel? Raquel va fer front a una situació familiar molt complicada sense perdre l’esperança que Déu escoltaria les seves oracions (Gènesi 30:22-24). La seva història revela que la poligàmia només porta dificultats a les famílies. L’experiència de Raquel ens demostra la saviesa del manament original de Déu: l’home ha de tenir només una dona (Mateu 19:4-6).

  Rebeca

Qui va ser Rebeca? Va ser la dona d’Isaac i la mare dels bessons Jacob i Esaú.

Què va fer? Rebeca va fer la voluntat de Déu, fins i tot quan no era gens fàcil. Un home la va veure a un pou, i li va demanar que li donés un glop d’aigua. Rebeca l’hi va donar de seguida i es va oferir per treure aigua per als seus camells (Gènesi 24:15-20). Aquell home era el servent d’Abraham, que havia viatjat des de ben lluny per trobar una dona per a Isaac, el fill d’Abraham (Gènesi 24:2-4). Havia orat per demanar la benedicció de Déu i, en veure l’hospitalitat i l’abnegació de Rebeca, es va adonar que Déu havia contestat la seva oració: aquesta era la dona que Jehovà volia per a Isaac (Gènesi 24:10-14, 21, 27).

Quan el servent d’Abraham li va explicar a Rebeca per què havia fet el viatge, ella va acceptar tornar amb ell per casar-se amb Isaac (Gènesi 24:57-59). Rebeca va tenir dos fills bessons i Déu va profetitzar que el fill gran, Esaú, serviria el petit, Jacob (Gènesi 25:23). Quan Isaac va voler beneir el seu fill primogènit Esaú, Rebeca va actuar perquè fos Jacob qui rebés la benedicció, tal com deia la profecia de Déu (Gènesi 27:1-17).

Què aprenem de Rebeca? Rebeca va ser modesta, treballadora i hospitalària, qualitats que van fer d’ella una bona esposa, mare i adoradora del Déu verdader.

  • Per saber-ne més sobre Rebeca, consulta l’article «Hi aniré».

  Rut

Qui va ser Rut? Va ser una moabita que va deixar els seus déus i la seva terra per fer-se adoradora de Jehovà a Israel.

Què va fer? Rut va demostrar que estimava molt la seva sogra Noemí, qui havia viatjat a Moab amb el seu marit i els seus dos fills a causa de la fam que hi havia a Israel. Els seus fills es van casar amb dones moabites: Rut i Orpà. Però amb el temps, el marit de Noemí i els seus dos fills van morir i les tres es van quedar vídues.

Noemí va decidir tornar a Israel perquè ja havia passat la sequera. Rut i Orpà volien anar amb ella, però Noemí els va demanar que tornessin amb els seus familiars. Orpà li va fer cas (Rut 1:1-6, 15). No obstant, Rut no es va voler separar de la seva sogra perquè l’estimava molt i volia adorar el seu Déu, Jehovà (Rut 1:16, 17; 2:11).

Com que Rut va ser lleial i treballadora, es va guanyar un bon nom a Betlem, la ciutat de Noemí. Un terratinent ric anomenat Boaz es va quedar molt impressionat pel bon comportament de Rut, així que li va donar menjar per a ella i per a Noemí (Rut 2:5-7, 20). Més tard, Rut es va casar amb Boaz i va ser avantpassada tant del rei David com de Jesucrist (Mateu 1:5, 6, 16).

Què aprenem de Rut? Motivada per amor a Noemí i a Jehovà, Rut va deixar casa seva i la seva família. Va ser treballadora, fidel i lleial, fins i tot en moments molt complicats.

  Sara

Qui va ser Sara? Va ser la dona d’Abraham i la mare d’Isaac.

Què va fer? Sara va deixar una vida còmoda a la ciutat pròspera d’Ur perquè tenia fe en les promeses que Déu havia fet al seu marit Abraham. Déu li va dir a Abraham que deixés Ur i anés a la terra de Canaan. Déu li va prometre que el beneiria i que faria d’ell una gran nació (Gènesi 12:1-5). Sara segurament tenia uns 60 anys en aquell moment. Des de llavors, Sara i el seu marit van portar una vida nòmada vivint en tendes.

Tot i que la vida nòmada era perillosa, Sara va obeir les instruccions de Déu i va donar suport a Abraham (Gènesi 12:10, 15). Durant molts anys, no va tenir fills, cosa que la va entristir molt. Però Jehovà li havia promès a Abraham que tindria descendència (Gènesi 12:7; 13:15; 15:18; 16:1, 2, 15). Amb el temps, Déu va prometre que Sara tindria un fill d’Abraham, i el va tenir a una edat en què les dones normalment no són fèrtils: als 90 anys. Per la seva part, el seu marit en tenia 100 (Gènesi 17:17; 21:2-5). Li van posar per nom Isaac.

Què aprenem de Sara? L’exemple de Sara ens ensenya que sempre podem confiar en Jehovà perquè compleix totes les seves promeses, encara que sembli impossible! (Hebreus 11:11.) El seu exemple també destaca que és important mostrar respecte al cònjuge (1 Pere 3:5, 6).

 Línia del temps de les dones de la Bíblia

  1.  Eva

  2. Diluvi (2370 a. de la n. e.)

    1.  Sara

    2.  La dona de Lot

    3.  Rebeca

    4.  Lia

    5.  Raquel

  3. Èxode (1513 a. de la n. e.)

    1.  Míriam

    2.  Rahab

    3.  Rut

    4.  Dèbora

    5.  Jael

    6.  Dalila

    7.  Anna

  4. Primer rei d’Israel (1117 a. de la n. e.)

    1.  Abigail

    2.  La sulamita

    3.  Jezabel

    4.  Ester

    5.  Maria (mare de Jesús)

  5. Bateig de Jesús (29 de la n. e.)

    1.  Marta

    2.  Maria (germana de Marta i Llàtzer)

    3.  Maria Magdalena

  6. Mort de Jesús (33 de la n. e.)