Salta al contingut

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

Per a què servien els segells de l’antiguitat?

Per a què servien els segells de l’antiguitat?

Els segells eren petites eines gravades amb diferents relleus que es podien deixar impresos normalment sobre argila o cera. Tenien diverses formes, com per exemple còniques, quadrades, cilíndriques i fins i tot de caps d’animals. Els segells es podien utilitzar per indicar la propietat, autenticar documents o assegurar el tancament de bosses o obertures com portes o entrades de tombes.

Segell cilíndric del rei persa Darius I caçant i la impressió del segell sobre argila

Els segells estaven fets de diferents materials, com per exemple os, pedra calcària, metall, fusta o pedres semiprecioses. A vegades el segell tenia escrit el nom del propietari i el del seu pare. I alguns també mostraven el títol que ostentava el propietari.

Per tal de certificar un document, el propietari del segell havia de pressionar el relleu sobre l’argila, la cera o qualsevol altra substància tova fixada al document (Job 38:14). Llavors la substància se solidificava i evitava que algú pogués manipular el document.

Els segells podien utilitzar-se per delegar autoritat

El propietari podia donar el seu segell a una altra persona per tal de transmetre la seva autoritat. Això va passar entre un faraó de l’antic Egipte i l’hebreu Josep, fill del patriarca Jacob. Josep era un esclau a Egipte i havia estat empresonat injustament. Amb el temps però, el faraó el va alliberar i li va donar la posició de primer ministre. La Bíblia diu: «I el Faraó es tragué de la mà el seu anell de segellar, i el posà a la mà de Josep» (Gènesi 41:42, La Santa Bíblia, Trinitarian Bible Society [TBS]). Com que l’anell de segellar tenia el segell oficial, ara Josep tenia l’autoritat per dur a terme aquell important encàrrec.

La reina Jezabel de l’antic Israel va utilitzar el segell del seu marit en el seu complot per assassinar un home anomenat Nabot. En el nom del rei Acab, va escriure cartes a diferents ancians, demanant-los que acusessin l’innocent Nabot de maleir Déu. Va segellar les cartes amb el segell del rei i per això el seu malvat pla va tenir èxit (1 Reis 21:5-14).

El rei persa Assuer va utilitzar un anell de segellar per fer oficials les seves ordres (Ester 3:10, 12).

L’escriptor bíblic Nehemies afirma que els prínceps israelites, els levites i els sacerdots van imprimir els seus segells sobre un pacte escrit per mostrar la seva aprovació (Nehemies 1:1; 9:38).

La Bíblia parla de dues ocasions en les que es van utilitzar segells per segellar les entrades de certes obertures. Quan van llençar el profeta Daniel a la fossa dels lleons, «portaren una pedra, i la posaren a la boca de la fossa». Llavors, el rei Darius, governant de Mèdia i Pèrsia, «la segellà amb el seu anell i amb l’anell dels seus magnats, a fi que el decret contra Daniel fos irrevocable» (Daniel 6:17, TBS).

Quan van coŀlocar el cos de Jesucrist a una tomba, els seus enemics «van segellar la pedra» que havien fet rodar per bloquejar l’entrada de la tomba (Mateu 27:66). Si ho van fer amb un segell oficial de l’Imperi romà, «el segell devia ser fang o cera que es coŀlocava a la obertura entre la [...] pedra i l’entrada de la tomba», diu sobre Mateu el comentarista bíblic David L. Turner.

Com que els segells de l’antiguitat poden donar molta informació sobre el passat, als arqueòlegs i als historiadors els hi interessen molt. De fet, l’estudi dels segells, anomenat sigiŀlografia, ha esdevingut un àrea d’estudi important.