Salta al contingut

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

Com va començar la vida?

Com va començar la vida?

Quina de les dues opcions triaries?

LA VIDA VE DE...

  1. L’EVOLUCIÓ

  2. LA CREACIÓ

Alguns podrien donar per fet que una persona amb una ment científica escolliria l’evolució i que una persona religiosa escolliria la creació.

Però no sempre és així.

La realitat és que moltes persones amb estudis, inclosos alguns científics, posen en dubte la teoria de l’evolució.

Vegem el cas d’en Gerard, un professor d’entomologia que va estudiar l’evolució a la universitat. Ell explica: «Als exàmens responia el que els professors esperaven, però no em creia el que m’havien ensenyat».

Per què fins i tot algunes persones amb una ment científica dubten de l’evolució? Per respondre aquesta pregunta, analitzem dos preguntes que molts investigadors encara no poden contestar. 1) Com va començar la vida? 2) D’on van sortir totes les espècies?

Com va començar la vida?

QUÈ DIUEN ALGUNS: La vida va aparèixer de manera espontània a partir de matèria inanimada.

PER QUÈ NO A TOTS ELS SATISFÀ AQUESTA RESPOSTA: Avui dia els científics coneixen molt millor la composició química i l’estructura molecular dels éssers vius, però segueixen sense poder explicar què és la vida, ja que hi ha un gran abisme que separa la matèria inanimada de la cèŀlula més simple.

Els científics només poden fer especulacions sobre com era la Terra fa milers de milions d’anys. Tenen diferents opinions sobre on va començar la vida. Per exemple, alguns diuen que va començar dins d’un volcà o sota l’escorça terrestre. D’altres creuen que es va originar en alguna part de l’univers i que va arribar a la Terra en meteorits. Però això no respon la pregunta sobre com va començar la vida, simplement diu que la vida va començar en un altre lloc.

Els científics creuen que han existit molècules que han donat origen al codi genètic que coneixem avui dia. Se suposa que era més probable que aquestes molècules sorgissin de material inanimat de manera espontània i que fossin capaces de duplicar-se. Però la ciència no ha trobat proves que aquestes molècules hagin existit mai, ni els científics han sigut capaços de crear-les en un laboratori.

Les cèŀlules són úniques per la manera com emmagatzemen i processen informació. A més, transmeten, interpreten i compleixen les instruccions que es troben en el seu codi genètic. Alguns científics comparen el codi genètic a un programa informàtic i la seva composició química a un ordinador. Però l’evolució no aconsegueix explicar quin és l’origen de la informació que conté aquest codi.

Les molècules de proteïna són indispensables per al funcionament de la cèŀlula. Una proteïna típica està formada per centenars d’aminoàcids agrupats en un ordre específic. A més, s’ha de doblegar d’una forma tridimensional determinada per al seu correcte funcionament. Alguns científics reconeixen que les probabilitats que una molècula de proteïna sorgeixi de manera espontània són mínimes. El físic Paul Davies escriu: «Com que una cèŀlula necessita milers de proteïnes diferents, no és lògic pensar que es formessin per casualitat».

CONCLUSIÓ: Després de dècades de recerca en pràcticament totes les branques de la ciència, la realitat és que la vida només pot sortir de vida ja existent.

D’on van sortir totes les espècies?

QUÈ DIUEN ALGUNS: El primer organisme viu va anar evolucionant en diferents varietats d’éssers vius, inclosos els humans, a través d’un procés aleatori de mutació i selecció natural.

PER QUÈ NO A TOTS ELS SATISFÀ AQUESTA RESPOSTA: Algunes cèŀlules són més complexes que altres. Segons una obra de consulta, es considera que el segon misteri més gran de l’evolució, després de l’origen de la vida, és que cèŀlules simples es transformin en cèŀlules més complexes.

Els científics han descobert a l’interior de cada cèŀlula màquines complexes fetes de proteïnes que treballen juntes per realitzar feines molt complicades. Per exemple, transporten nutrients i els converteixen en energia, en reparen parts i envien missatges per tota la cèŀlula. Podria el procés aleatori de mutació i selecció natural causar el muntatge i funcionament d’aquests components sofisticats? Molts ho troben difícil d’acceptar.

Els animals i els humans es desenvolupen a partir d’un òvul fecundat. Dins de l’embrió les cèŀlules es multipliquen i finalment s’especialitzen, és a dir, canvien de forma i de funció per crear les diferents parts del cos. L’evolució no pot explicar com cada cèŀlula sap en què s’ha de convertir i en quin lloc de l’organisme ha d’anar.

Els científics ara s’adonen que perquè una espècie evolucioni en una altra s’haurien de produir canvis dins les cèŀlules a nivell molecular. Com que no poden demostrar que l’evolució pugui produir ni tan sols una cèŀlula simple, ¿seria possible que el procés aleatori de mutació i selecció natural fos el responsable de les diferents varietats d’animals del planeta? El professor de biologia Michael Behe va dir sobre la composició dels animals que, tot i que les investigacions «han descobert una inesperada i impressionant complexitat, encara no s’entén com aquesta complexitat pot evolucionar sense un procés inteŀligent».

Els éssers humans són conscients de la seva existència, tenen la capacitat de pensar i raonar, també tenen valors morals com la generositat, l’esperit de sacrifici, i el sentit del bé i del mal. Cap procés aleatori de mutació i selecció natural pot explicar l’existència d’aquestes qualitats úniques de la ment humana.

CONCLUSIÓ: Moltes persones consideren un fet indiscutible que la vida ve de l’evolució, però d’altres no estan satisfetes amb les respostes que dona l’evolució sobre com va començar la vida i d’on van sortir totes les espècies.

Una opció a tenir en compte

Després d’analitzar les proves, moltes persones arriben a la conclusió que la vida és el resultat d’una inteŀligència superior. Pensa en l’exemple del professor de filosofia Antony Flew, que durant un temps va ser un important defensor de l’ateisme. Quan va entendre l’enorme complexitat de la vida i de les lleis de l’univers, va canviar d’opinió. Al citar un raonament antic, va escriure: «Hem d’acceptar la conclusió de les proves sigui on sigui que ens portin». Per a ell, les proves eren clares i apuntaven a l’existència d’un creador.

En Gerard, mencionat al principi, va arribar a una conclusió semblant. Tot i tenir estudis superiors i una àmplia trajectòria en entomologia, va dir: «No he vist res que provi que la vida sorgís de manera espontània a partir de matèria inanimada. L’ordre i la complexitat dels éssers vius em van convèncer que hi ha d’haver un organitzador i dissenyador».

De la mateixa manera que una persona pot conèixer un artista a l’estudiar les seves obres, en Gerard va poder conèixer les qualitats del Creador estudiant la naturalesa. També va dedicar temps a analitzar la Bíblia, un llibre considerat per molts com una obra del Creador (2 Timoteu 3:16). En aquest llibre va trobar respostes lògiques a les preguntes sobre l’origen de la humanitat i solucions pràctiques als problemes que afrontem dia a dia. Tot això el va convèncer que la Bíblia és també el resultat d’una inteŀligència superior.

Tal com en Gerard va comprovar, les respostes que dona la Bíblia són una opció a tenir en compte. T’animem a analitzar-les per tu mateix.