La Bíblia respon

 Els cristians creuen que Jesús va morir per eliminar els pecats de la humanitat (1 Pere 3:18). No obstant, creure en Jesús no és suficient per salvar-se. Per exemple, tot i que els dimonis creuen que Jesús és «el Fill de Déu», no aconseguiran la salvació, sinó que seran destruïts (Lluc 4:41; Judes 6).

•  Què he de fer per salvar-me?

•  Què és l’«oració del pecador»?

•  Quin és l’origen de l’«oració del pecador»?

 Què he de fer per salvar-me?

•   Has de creure que Jesús va sacrificar la seva vida pels nostres pecats (Fets 16:30, 31; 1 Joan 2:2). Això inclou creure que Jesús va existir de debò i que tot el que diu la Bíblia sobre ell és exacte.

•   Aprèn el que realment ensenya la Bíblia (2 Timoteu 3:15). La Bíblia explica que l’apòstol Pau i Siles li van dir a un carceller: «Creu en el Senyor Jesús, i us salvareu». Després van començar a ensenyar-li «la paraula de Jehovà» a (Fets 16:31, 32). Això demostra que el carceller no podia creure de tot cor en Jesús fins que conegués les ensenyances bàsiques de la Paraula de Déu. Necessitava un coneixement exacte basat en les Escriptures (1 Timoteu 2:3, 4).

•   Penedeix-te (Fets 3:19). També has de penedir-te, o sentir un profund remordiment, de les males accions i actituds de la teva manera de viure anterior. El teu penediment serà evident als altres a mesura que deixis les pràctiques que ofenen Déu i demostris amb fets el teu penediment (Fets 26:20).

•   Bateja’t (Mateu 28:19). Jesús va dir que els que volien ser els seus deixebles s’havien de batejar. Per exemple, el carceller mencionat abans es va batejar (Fets 16:33). De la mateixa manera, després que l’apòstol Pere va ensenyar la veritat a un enorme grup de persones, els que van acceptar de bona gana el missatge «es van batejar» (Fets 2:40, 41).

•   Obeeix els manaments de Jesús (Hebreus 5:9). Fes tot el que Jesús va manar, és a dir, demostra que ets el seu deixeble en tot aspecte de la teva vida (Mateu 28:20). «[Posa] en pràctica la paraula» i no et limitis a escoltar-la (Jaume 1:22).

•   Aguanta fins a la fi (Marc 13:13). Els deixebles de Jesús necessiten aguant per salvar-se (Hebreus 10:36). Per exemple, l’apòstol Pau es va mantenir obedient a totes les ensenyances de Jesús i va ser lleial a Déu. D’aquesta manera va demostrar aguant des del primer dia que es va fer cristià fins a la seva mort (1 Corintis 9:27).

 Què és l’«oració del pecador»?

 En algunes religions, les persones utilitzen pregàries com l’«oració del pecador». Normalment, amb aquestes pregàries les persones reconeixen que són pecadores i expressen fe en què Jesús va morir pels seus pecats. També demanen a Jesús que entri al seu cor o a la seva vida. Però la Bíblia no ensenya que les nostres oracions hagin de seguir una estructura com la de l’«oració del pecador».

 Algunes persones pensen que rebran la salvació eterna si repeteixen les paraules de l’«oració del pecador». Però no hi ha cap oració que ens pugui garantir la salvació. Com que som imperfectes, no deixem de cometre errors (1 Joan 1:8). Per aquesta raó, Jesús va ensenyar als seus deixebles a orar regularment per aconseguir el perdó dels pecats (Lluc 11:2, 4). A més, alguns cristians que podien haver viscut eternament van perdre aquesta esperança perquè es van apartar de Déu (Hebreus 6:4-6; 2 Pere 2:20, 21).

 Quin és l’origen de l’«oració del pecador»?

 Els historiadors no es posen d’acord sobre l’origen de l’«oració del pecador». Alguns pensen que es va començar a utilitzar durant la Reforma protestant. D’altres creuen que es va començar a utilitzar durant els moviments religiosos dels segles XVIII i XIX. En qualsevol cas, aquesta tradició no té base bíblica. De fet, va en contra de les ensenyances de la Bíblia.