Qui és l’arcàngel Miquel?
La Bíblia respon
Tot indica que Miquel, també conegut per algunes religions com «Sant Miquel», és un nom que rep Jesús abans i després de viure aquí a la terra. a Va ser Miquel qui va tenir un desacord amb Satanàs després de la mort de Moisès i qui va ajudar un altre àngel a entregar un missatge de Déu al profeta Daniel (Daniel 10:13, 21; Judes 9). Miquel fa honor al seu nom, que significa «Qui és com Déu?», defensant l’autoritat de Déu i lluitant contra els Seus enemics (Daniel 12:1; Apocalipsi 12:7).
Analitza per què podem arribar a la conclusió que Jesús és l’arcàngel Miquel.
Miquel és «l’arcàngel» (Judes 9). El títol arcàngel significa «àngel en cap» i apareix només dues vegades a la Bíblia. En tots dos casos, la paraula arcàngel és singular i per tant, dona a entendre que només un àngel té aquest títol. Parlant de Jesús ressuscitat, un d’aquests versets explica que «baixarà del cel donant ordres amb veu d’arcàngel» (1 Tessalonicencs 4:16). Jesús té «veu d’arcàngel» perquè ell és Miquel, l’arcàngel.
Miquel dirigeix un exèrcit d’àngels. «Miquel i els seus àngels van lluitar contra el drac», és a dir, Satanàs (Apocalipsi 12:7). Miquel té molta autoritat al món espiritual, i per això se l’anomena «un dels primers prínceps» i «el gran príncep» (Daniel 10:13, 21; 12:1, MM). Aquests títols descriuen Miquel com «el comandant en cap de l’exèrcit angelical», tal com explica l’expert en el Nou Testament David Aune.
La Bíblia només utilitza un altre nom per referir-se a aquell que té autoritat sobre un exèrcit d’àngels. Descriu «la revelació del Senyor Jesús, quan vindrà des del cel amb els àngels del seu exèrcit» (2 Tessalonicencs 1:7, 8, MM; Mateu 16:27). Jesús «va anar al cel [...]; i els àngels i els que tenen autoritat i poder van ser sotmesos a ell» (1 Pere 3:21, 22). No tindria sentit que Déu hagués nomenat a Jesús i a Miquel com a comandants rivals dels àngels. En canvi, és més raonable pensar que tots dos noms, Jesús i Miquel, fan referència a la mateixa persona.
Miquel «s’aixecarà» en «un temps d’aflicció» sense precedents (Daniel 12:1). Al llibre de Daniel s’utilitza l’expressió «aixecar-se» normalment per referir-se a un rei que inicia una acció especial (Daniel 11:2-4, 21). Jesucrist, a qui se l’identifica com «la Paraula de Déu», iniciarà l’acció especial de destruir tots els enemics de Déu i protegir el Seu poble com a «Rei de reis» (Apocalipsi 19:11-16). Ho farà en un període de temps on hi haurà «una gran tribulació com no n’hi ha haguda mai cap des del començament del món» (Mateu 24:21, 42).
a La Bíblia fa referència a altres persones amb més d’un nom. Per exemple, Jacob (a qui també anomena Israel), Pere (a qui també anomena Simó) i Tadeu (a qui també anomena Judes) (Gènesi 49:1, 2; Mateu 10:2, 3; Marc 3:18; Fets 1:13).