Salta al contingut

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

PREGUNTES DELS ADOLESCENTS

Creació o evolució? (Part 1): He de creure en Déu?

Creació o evolució? (Part 1): He de creure en Déu?

 Creació o evolució?

Creus que Déu ho ha creat tot? Si és així, no ets l’únic. Molts joves (i adults) pensen com tu. D’altres, en canvi, diuen que la vida i l’univers han evolucionat, i que cap ‘ésser superior’ hi ha tingut res a veure.

Ho sabies? La gent dels dos bàndols del debat corren a afirmar el que creuen sense saber exactament per què ho creuen.

  • Algunes persones creuen en la creació només perquè ho han sentit a l’església.

  • D’altres creuen en l’evolució només perquè l’han après a l’escola.

Aquesta sèrie d’articles t’ajudarà a explicar i a fer més ferma la teva creença en la creació. Però, abans de res, cal que et facis una pregunta encara més bàsica:

 Per què crec en Déu?

Per què és important aquesta pregunta? Perquè la Bíblia diu que hem d’utilitzar les nostres «facultats mentals» (Romans 12:1). Això vol dir que la teva creença en Déu no s’hauria de basar només en

  • les emocions («Sento que ha d’existir una força superior»)

  • la teva cultura («On jo visc tothom creu en Déu»)

  • l’educació que has rebut («Els meus pares m’han ensenyat des de petit que Déu existeix»)

En comptes d’això, has d’estar personalment convençut que Déu existeix i que les teves raons estan ben fonamentades.

Per tant, què et convenç a tu que Déu existeix? La fitxa «Per què crec en Déu?» t’ajudarà a enfortir les teves creences. També et serà útil veure com altres adolescents han contestat aquesta pregunta.

«Cada cop que a classe ens ensenyen el funcionament del cos humà, em convenço de l’existència de Déu. Cada part del cos fa la seva pròpia funció específica, i moltes es duen a terme sense que ens n’adonem. El cos humà és sorprenent!» (Teresa)

«Quan veig un gratacel, un vaixell o un cotxe em pregunto: “Qui els haurà dissenyat?”. Per exemple, construir un cotxe és una feinada perquè hi ha moltes peces petites que han d’encaixar per fer funcionar tot el vehicle. I si per dissenyar un cotxe fa falta algú inteŀligent, per dissenyar un humà també.» (Richard)

«Quan te n’adones que han fet falta centenars d’anys perquè els humans més inteŀligents entenguessin tan sols una fracció minúscula de l’univers, sembla totalment iŀlògic pensar que no ha fet falta inteŀligència perquè aquest univers existís!» (Karen)

«Com més estudio la ciència, menys possible veig l’evolució. Per exemple, penso en la precisió matemàtica de la natura i en el que ens fa únics als humans, inclosa la necessitat de saber qui som, d’on venim i cap a on anem. L’evolució intenta explicar totes aquestes coses en termes associats als animals, però mai ha pogut explicar per què els humans som únics. Per mi, s’ha de tenir més ‘fe’ per creure en l’evolució que per creure en un Creador.» (Anthony)

 Com explicar les meves creences

I si els teus companys de classe se’n riuen de tu perquè creus en una cosa que no es pot veure? I si diuen que l’evolució està ‘demostrada científicament’?

Primer de tot, estigues segur del que creus. No tinguis por ni t’avergonyeixis (Romans 1:16). Després de tot, recorda que:

  1. No estàs sol; encara hi ha molta gent que creu en Déu. Això inclou professionals i persones molt inteŀligents. Per exemple, hi ha científics que creuen en l’existència de Déu.

  2. Quan les persones diuen que no creuen en Déu, sovint volen dir que no entenen a Déu. En comptes de fonamentar el seu punt de vista, fan preguntes com: «Si Déu existeix, per què permet el patiment?». Converteixen un assumpte inteŀlectual en un assumpte emocional.

  3. Els humans «necessiten Déu» (Mateu 5:3). Això inclou la necessitat de creure en Déu. Per aquesta raó, si algú diu que Déu no existeix, és aquesta persona i no tu, qui té la responsabilitat d’explicar com ha arribat a aquesta conclusió (Romans 1:18-20).

  4. Creure en Déu és completament raonable. Això està d’acord amb el fet provat que la vida no ha arribat a existir per si mateixa. No hi ha cap evidència que justifiqui la idea que la vida ha arribat a existir de manera espontània de la matèria inanimada.

Per tant, què pots dir si algú qüestiona la teva creença en Déu? Analitzem diferents possibilitats.

Si algú diu: «Només els analfabets creuen en Déu»

Pots contestar: «De debò et creus aquest estereotip? Jo no. De fet, en una enquesta a més de 1.600 catedràtics de ciència de les millors universitats, un terç d’ells van afirmar no ser ni ateus ni agnòstics. * Diries que tots aquests professors no són inteŀligents només perquè creuen en Déu?»

Si algú diu: «Si Déu existeix, per què hi ha tant patiment al món?»

Pots contestar: «Potser vols dir que el que no entens és la manera d’actuar de Déu, o en aquest cas, que no sembla que estigui actuant. És així? (Deixa que contesti.) Jo he trobat una resposta a la pregunta de per què hi ha tant patiment que m’ha agradat molt. Però per entendre-ho s’han d’estudiar varies ensenyances bíbliques. T’agradaria aprendre més?»

El següent article d’aquesta sèrie analitzarà per què la teoria de l’evolució no explica de manera satisfactòria per què existim.

^ § 32 Font: Social Science Research Council, “Religion and Spirituality Among University Scientists,” de Elaine Howard Ecklund, el 5 de febrer de 2007.