Salta al contingut

Salta a l'índex

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

Deixarà d’existir la hipocresia?

Deixarà d’existir la hipocresia?

LA Panayiota va créixer en una illa del Mediterrani. Quan era adolescent estava molt interessada en la política i, més endavant, va ser secretària d’un partit polític al poble on vivia. Fins i tot anava casa per casa per aconseguir diners per al partit. Amb el temps, però, la Panayiota es va desil·lusionar. El favoritisme, l’ambició, els desacords i les enveges estaven a l’ordre del dia, tot i que els membres del partit es tractaven de col·legues.

El Daniel es va criar en una família molt religiosa, a Irlanda. Però tristament encara recorda la hipocresia dels sacerdots que s’emborratxaven, jugaven per diners i robaven de les donacions que la gent havia posat al plat. Tot això mentre li deien que si pecava aniria a l’infern.

El Jeffery va dedicar la major part de la seva vida professional al màrqueting i a la venda amb propietaris internacionals de vaixells del Regne Unit i els Estats Units. Ell recorda que en moltes ocasions els clients i la competència recorrien al frau quan havien de negociar amb funcionaris del govern. Estaven disposats a dir gairebé qualsevol cosa per obtenir un contracte.

Per desgràcia, aquests no són casos aïllats. La hipocresia és el pa de cada dia en pràcticament tots els àmbits de la vida, com ara la política, la religió i els negocis. Encertadament, la paraula catalana hipòcrita prové d’una arrel grega que fa referència a un orador o un actor que porta una màscara. Més endavant, aquesta paraula es va utilitzar per referir-se a la persona que fingeix per tal d’enganyar els altres o per aconseguir algun objectiu egoista.

És normal que els qui són víctimes de la hipocresia sentin amargura, ira i ressentiment. En la seva frustració, és possible que es preguntin: «Deixarà d’existir la hipocresia?». La Paraula de Déu ens dóna raons per creure que sí.

EL QUE PENSEN DÉU I EL SEU FILL

Segons la Bíblia, la hipocresia es va originar en una criatura espiritual, no en els humans. Al principi de la història humana, Satanàs, el Diable, va usar una serp com si fos una màscara i es va presentar com el bo de la pel·lícula per tal d’enganyar Eva, la primera dona (Gènesi 3:1-5). Des d’aquell moment, molts humans han aparentat ser el que no són amb la intenció d’enganyar els altres i aconseguir els seus objectius egoistes.

Quan la nació d’Israel va caure en l’adoració falsa i la hipocresia espiritual, Déu els hi va advertir  repetides vegades de les conseqüències. Per mitjà del profeta Isaïes, Jehovà va dir: «Aquest poble s’apropa amb la seva boca i m’honora amb els seus llavis, però el seu cor s’ha allunyat de mi» (Isaïes 29:13). Quan Israel no es va penedir, Déu va permetre que nacions estrangeres destruïssin Jerusalem i el seu temple. Primer van ser els babilonis l’any 607 abans de la nostra era, i finalment, els exèrcits romans el 70 de la nostra era. Queda clar que Déu no tolera la hipocresia indefinidament.

D’altra banda, Déu i el seu Fill, Jesús, tenen en alta estima les persones honrades i sinceres. Per exemple, quan Jesús va començar la seva obra de predicar, un home anomenat Natanael se li va apropar. En veure’l, Jesús va dir: «Un veritable israelita en qui no hi ha engany» (Joan 1:47). Natanael, també conegut com Bartomeu, va ser un dels dotze apòstols de Jesús (Lluc 6:13-16).

Jesús va dedicar temps als seus seguidors i els hi va ensenyar la manera de pensar de Déu. La hipocresia no havia de tenir cabuda en les seves vides. Com a advertència, Jesús va condemnar amb fermesa les pràctiques hipòcrites dels líders religiosos de l’època. Vegem-ne algunes.

Feien «bones obres» per aparentar. Jesús va dir als qui l’escoltaven: «Mireu de no practicar les vostres bones obres davant dels altres, perquè ells us vegin [...] com fan els hipòcrites». També els hi va dir que quan ajudessin els altres, ho fessin en secret, o discretament. A més, havien d’orar en privat i no de manera que els veiés tothom. Si ho feien així, Déu aprovaria la seva adoració sincera (Mateu 6:1-6MM).

Criticaven els altres sense miraments. Jesús va dir: «Hipòcrita, treu primer la biga del teu ull, i llavors t’hi veuràs per treure la brossa de l’ull del teu germà» (Mateu 7:5). Dirigir l’atenció a les faltes dels altres quan resulta que les d’un mateix encara són més greus és voler aparentar el que un no és. De fet, tots som imperfectes, com diu la Bíblia: «Tots han pecat i no aconsegueixen la glòria de Déu» (Romans 3:23).

Tenien una mala motivació. En una ocasió, deixebles dels fariseus i partidaris d’Herodes van fer a Jesús una pregunta sobre els impostos. Primer el van afalagar amb aquestes paraules: «Mestre, sabem que ets veraç i ensenyes el camí de Déu en veritat». I després li van fer una pregunta trampa: «És lícit de donar tribut al Cèsar, o no?». Jesús va contestar: «Per què em poseu a prova, hipòcrites?». Aquells homes no estaven interessats en la resposta de Jesús; en realitat, el volien «atrapar en alguna paraula». Amb raó Jesús els va anomenar hipòcrites (Mateu 22:15-22).

Els cristians verdaders es mostren «l’amor que prové d’un cor pur, i d’una bona consciència i d’una fe sense fingiment» (1 TIMOTEU 1:5)

La congregació cristiana es va formar a la Pentecosta de l’any 33 de la nostra era. En aquell moment es va crear un ambient que fomentava l’honradesa i la veritat. Els cristians verdaders van treballar de valent per eliminar les tendències hipòcrites de la seva personalitat. Per exemple, Pere, un dels dotze apòstols, va animar els seus companys a obeir la veritat amb «amor fraternal sense fingiment» (1 Pere 1:22). I l’apòstol Pau va instar els seus col·laboradors a mostrar-se «l’amor que prové d’un cor pur, i d’una bona consciència i d’una fe sense fingiment» (1 Timoteu 1:5).

EL PODER DE LA PARAULA DE DÉU

Les ensenyances de Jesús i dels seus deixebles que trobem a la Bíblia tenen avui el mateix poder i la mateixa eficàcia que en el segle primer. Parlant d’això, l’apòstol Pau va escriure: «La Paraula de Déu és viva i eficaç, i més tallant que cap espasa de dos talls, i s’endinsa fins a la divisió de l’ànima i de l’esperit, de les juntures i del moll dels ossos, i discerneix les intencions i els pensaments del cor» (Hebreus 4:12). Descobrir el que la Bíblia ensenya i esforçar-se per posar-ho en pràctica ha  ajudat moltes persones a canviar la hipocresia per la sinceritat i l’honradesa. Això és el que van fer les tres persones mencionades al principi d’aquest article.

«Vaig veure que es mostraven amor de veritat i s’interessaven sincerament els uns pels altres.» (PANAYIOTA)

La vida de la Panayiota va canviar totalment quan va acceptar la invitació d’anar a les reunions dels Testimonis de Jehovà. Allà no va veure ningú que fes res per impressionar els altres. Ella diu: «Vaig veure que es mostraven amor de veritat i s’interessaven sincerament els uns pels altres, cosa que no havia vist en tots els meus anys a la política».

La Panayiota va començar un curs bíblic i va progressar fins al punt de batejar-se. D’això ja fa trenta anys. Ara ella diu: «Vaig trobar veritable sentit a la vida no quan anava casa per casa per promocionar el partit polític, sinó quan vaig començar a predicar el Regne de Déu, el qual és l’únic camí per tenir un món just».

«No podia permetre que els meus germans cristians veiessin en mi el que no era.» (DANIEL)

El Daniel va progressar bé a la congregació i li van donar algunes responsabilitats. Però pocs anys després, va cometre un error i la seva consciència el va començar a molestar. «Recordant la hipocresia que havia vist a l’església anys enrere», va dir, «no tenia altra alternativa que deixar les meves responsabilitats. No podia permetre que els meus germans cristians veiessin en mi el que no era».

Feliçment, després que el Daniel dediqués temps a fer els canvis necessaris va tornar a acceptar amb molt de gust responsabilitats a la congregació, però ara amb la consciència tranquil·la. Aquesta honradesa és típica dels qui serveixen Déu sense hipocresia. Aprenen a treure «la biga» del seu ull abans d’intentar treure «la brossa» de l’ull dels seus companys.

«Ja no podia ser el venedor astut i persuasiu [...]. Versets bíblics com Proverbis 11:1 havien transformat la meva consciència.» (JEFFERY)

El Jeffery, que havia dedicat la seva vida al món dels negocis, va explicar: «A mesura que aprenia més coses de la Bíblia, vaig veure que ja no podia ser el venedor astut i persuasiu que diu qualsevol cosa per aconseguir un contracte. Versets bíblics com Proverbis 11:1 havien transformat la meva consciència. Allà diu que Jehovà detesta “les balances falses”». A diferència dels qui van fer a Jesús aquella pregunta sobre els impostos, el Jeffery va aprendre a actuar sense motivacions ocultes.

Milions de Testimonis de Jehovà d’arreu del món s’esforcen de valent per posar en pràctica el que aprenen a la Bíblia. Fan tot el possible per vestir-se de la nova personalitat cristiana, creada «segons Déu en la justícia i santedat de la veritat» (Efesis 4:24). T’animem a investigar qui són en realitat els Testimonis de Jehovà, què creuen i com et poden ajudar a aprendre sobre el món nou que Déu promet. En aquest món «regnarà la justícia», i la hipocresia serà cosa del passat (2 Pere 3:13BCI).