Salta al contingut

Salta a l'índex

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

 PORTADA | HI HA VIDA MÉS ENLLÀ DE LA MORT?

Què passa quan morim?

Què passa quan morim?

«Pensava que, quan les persones morien, anaven al cel, a l’infern o al purgatori. Jo no era tan bo com per anar al cel, però tampoc tan dolent com per anar a l’infern. I, pel que fa al purgatori, no em quedava gaire clar en què consistia. Mai vaig llegir res de tot això a la Bíblia; només era el que la gent deia.» (Lionel)

«M’havien ensenyat que quan la gent mor va al cel; però no m’ho acabava de creure. Pensava que la mort era la fi de tot, i que als morts no els esperava cap futur.» (Fernando)

Alguna vegada t’has preguntat què hi ha després de la mort? Estaran patint en algun altre lloc els nostres éssers estimats? Els tornarem a veure? Com en podem estar segurs? Et convidem que analitzis què ensenya la Paraula de Déu, la Bíblia. En primer lloc examinarem què diu sobre la mort, i després veurem quina esperança ofereix.

 En quin estat es troben els morts?

LA BÍBLIA RESPON: «Els vius saben que moriran, però els morts no saben res, i per a ells no hi ha cap més recompensa, perquè s’oblida el record d’ells.» «Tot el que la teva mà trobi per fer, fes-ho segons la teva força: perquè no hi ha cap activitat, ni cap projecte, ni coneixement ni saviesa en el sepulcre on t’encamines.» (Eclesiastès 9:5, 10.) *

En poques paraules, el sepulcre és el lloc on van les persones quan moren. És un lloc o estat simbòlic en què no hi ha cap activitat ni s’és conscient de res. Què pensava sobre el sepulcre el fidel Job? Aquest servent de Déu va perdre totes les seves propietats i els seus fills en un sol dia, i després va patir una úlcera maligna que el va afligir de cap a peus. Per això va suplicar a Déu: «Oh! si m’amaguessis al sepulcre [«infern» en algunes traduccions], si em cobrissis» (Job 1:13-19; 2:7; 14:13). Està clar que, per a Job, el sepulcre no era un infern, un lloc de turment on encara patiria més. Al contrari, era una sortida al seu sofriment.

Podem esbrinar l’estat en què es troben els morts d’una altra manera. La Bíblia conté vuit relats de persones que van ser ressuscitades. (Consulta el requadre  «Un cop d’ull a vuit resurreccions».)

Cap d’aquestes persones va dir que vinguessin d’un lloc de turment o felicitat eterna. Si realment haguessin estat en un lloc com aquest, no ho haurien explicat als altres en ser ressuscitades? I no creus que hauria quedat enregistrat a la Bíblia per a benefici de la resta de la humanitat? La Bíblia no menciona res de tot això. Està clar que aquestes vuit persones no tenien res a dir sobre el tema. Però, per què no? Perquè mentre eren mortes, estaven inconscients, era com si estiguessin dormint. De fet, la Bíblia de vegades compara la mort a un son profund. Per exemple, relata que el fidel Esteve «es va adormir en la mort» i diu el mateix del rei David (Fets [Actes] 7:60; 13:36).

En vista del que s’acaba d’exposar, quina esperança hi ha per a les persones que han mort? Es poden despertar d’aquest son?

^ § 7 El terme «sepulcre» ve de la paraula hebrea xeol i del seu equivalent en grec háidēs. Algunes versions de la Bíblia ho tradueixen com «infern», però la Bíblia no ensenya que els morts vagin a un lloc de turment.