Salta al contingut

Salta a l'índex

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

 UNA CONVERSA AMB UN VEÍ

Per què recordem la mort de Jesús?

Per què recordem la mort de Jesús?

Tot seguit llegiràs una conversa entre un testimoni de Jehovà i un veí. Imaginem-nos que una Testimoni anomenada Marta va a casa d’una dona que es diu Sílvia.

«FEU AIXÒ EN MEMÒRIA DE MI»

Marta: Hola Sílvia. Que bé que la setmana passada poguessis venir al Memorial de la mort de Jesús. * Què et va semblar?

Sílvia: Em va agradar molt ser-hi present, però la veritat és que no vaig entendre del tot el que es va explicar. A més, en general, sempre s’ha donat més importància al naixement de Jesús que no pas a la seva mort. Em podries explicar per què hem de celebrar l’aniversari de la mort de Jesús?

Marta: Tens raó, la majoria de la gent celebra més el Nadal. Però els Testimonis de Jehovà pensem que l’acte més important que hauríem de recordar és la mort de Jesús. Si tens uns minuts, m’agradaria explicar-te els motius que tenim per pensar així.

Sílvia: És clar!

Marta: Bàsicament, els Testimonis de Jehovà commemorem la mort de Jesús perquè ell mateix va demanar als seus deixebles que així ho fessin. Pensa en el que va passar just la nit abans que morís. Te’n recordes del sopar especial que va fer amb els seus deixebles fidels?

Sílvia: Et refereixes a l’Últim Sopar?

Marta: Exacte, també conegut com el Sopar del Senyor. Durant aquest sopar, Jesús va explicar als seus deixebles què havien de fer. Vols llegir a Lluc 22:19 el que els va dir?

Sílvia: D’acord. «I va prendre un pa, va donar gràcies, el partí i els el donà, dient: Aquest és el meu cos, que és donat per a vosaltres. Feu això en memòria de mi.»

Marta: Molt bé. Fixa’t en el que Jesús va dir als seus deixebles al final d’aquest verset: «Feu això en memòria de mi». I, tot just abans de demanar als seus deixebles que el recordessin, Jesús va deixar ben clar què era el que havien de recordar: que donava la seva vida pels seus seguidors. També ho va expressar de manera semblant a Mateu 20:28: «El Fill de l’home no ha vingut a ser servit, sinó a servir i a donar la seva vida en rescat per a molts». En poques paraules, els Testimonis de Jehovà celebrem cada any l’aniversari de la mort de Jesús per recordar el sacrifici que va fer per la humanitat. La seva mort pot significar vida per als humans obedients.

PER QUÈ ERA NECESSARI UN RESCAT?

Sílvia: El que he sentit a dir és que Jesús va morir perquè tots poguéssim viure. Però, si et sóc sincera, mai ho he entès del tot.

Marta: No et preocupis, Sílvia, no ets l’única persona a qui li passa. El tema del sacrifici de rescat no és tan fàcil d’entendre, però també és cert que és una de les veritats més precioses que ens  ensenya la Paraula de Déu. Per cert, com vas de temps?

Sílvia: Ah, sí, encara tinc uns minutets.

Marta: Perfecte, perquè justament he estat llegint informació sobre aquest tema i intentaré fer-te’n cinc cèntims.

Sílvia: D’acord.

Marta: Per entendre el tema del rescat, primer hem d’entendre la situació que Adam i Eva van generar quan van pecar al jardí d’Edèn. Perquè puguem comprendre les implicacions, podem llegir Romans 6:23. Vols llegir-lo tu mateixa?

Sílvia: És clar, diu: «La paga del pecat és la mort, però el do de Déu és la vida eterna en Crist-Jesús, Senyor nostre».

Marta: Molt bé. Analitzem què volen dir aquestes paraules. En primer lloc, fixa’t en com comença el verset: «La paga del pecat és la mort». Déu va pronunciar aquesta llei tan senzilla al començament de la història de la humanitat: la paga del pecat, o multa, seria la mort. És clar, al principi ningú vivia sota els efectes del pecat. Com que Déu va crear Adam i Eva perfectes, tots els seus fills haurien de néixer perfectes. Per tant, ningú hauria de morir. Adam i Eva i la seva descendència tenien al seu davant un futur de felicitat eterna. Però, com sabem, les coses no van anar ben bé d’aquesta manera.

Sílvia: És veritat, Adam i Eva van menjar del fruit prohibit.

Marta: Doncs sí. I al desobeir Déu van pecar. Van escollir per voluntat pròpia ser imperfectes, pecadors. Aquesta decisió va tenir unes conseqüències desastroses no tan sols per a Adam i Eva, sinó també per a tota la seva descendència.

Sílvia: Què vols dir?

Marta: Bé, potser t’ho puc explicar amb un exemple. Deixa’m que et faci una pregunta, t’agrada fer pastissos?

Sílvia: Oh, i tant! M’encanta!

Marta: Doncs, imagina’t que tens un motlle nou per fer pastissos. Però abans que l’hagis pogut estrenar, se’t cau a terra i s’abonyega. Què penses que passarà amb els pastissos que facis amb el motlle? No creus que també et sortiran abonyegats?

Sílvia: Està clar!

Marta: Doncs de la mateixa manera, quan Adam i Eva van decidir desobeir Déu, el pecat i la imperfecció els van «abonyegar», o fer malbé. I com que es van convertir en humans imperfectes abans de tenir cap fill, tota la seva descendència va néixer amb el mateix «bony». A partir d’aquell moment, els seus fills naixerien sota els efectes del pecat. A la Bíblia, la paraula «pecat» no es refereix només a un acte sinó també a un estat que tots hem heretat. És cert que ni tu ni jo hem fet res dolent, de fet ni tan sols havíem nascut quan Adam i Eva van pecar. Ara bé, amb la seva desobediència ens van condemnar, tant als seus fills com a nosaltres i als nostres fills, a una vida d’imperfecció i pecat que acabaria amb la nostra mort. Com llegim a Romans 6:23 «la paga del pecat és la mort».

Sílvia: Home, doncs no em sembla que sigui gaire just. Per què hem de patir tots si van ser Adam i Eva els qui van pecar?

Marta: Tens tota la raó del món. No sembla gaire just. Però hi ha molt més implicat. Déu, mogut pel seu sentit de la justícia, va decretar que Adam i Eva morissin pels seus pecats, però que tots nosaltres, és a dir, la seva descendència, tinguéssim una esperança. Déu va pensar en un pla per alliberar-nos d’aquesta trista situació. I aquí és on el sacrifici de rescat de Jesús juga un gran paper. Tornem a llegir Romans 6:23. Després de mencionar que «la paga del pecat és la mort»,  el verset continua: «però el do de Déu és la vida eterna en Crist-Jesús, Senyor nostre». Per tant, la mort de Jesús fa possible que puguem escapar del pecat i la mort. *

EL RESCAT: EL MILLOR REGAL

Marta: Ara m’agradaria que et fixessis en un altre detall d’aquest verset.

Sílvia: A què et refereixes?

Marta: Mira que diu aquí: «El do de Déu és la vida eterna en Crist-Jesús, Senyor nostre». Ara bé, si Jesús és qui va patir i va morir, donant la seva vida per a nosaltres, per què llegim que el rescat és «el do de Déu»? Per què no diu «el do de Jesús»? *

Sílvia: Mmm, no ho sé.

Marta: Bé, encara que Déu va crear Adam i Eva, va haver de veure com la seva creació el desobeïa i pecava contra Ell al jardí d’Edèn. Segurament es va sentir molt dolgut al veure que els seus primers fills humans es rebel·laven contra Ell. Però, en aquell mateix moment, Jehovà va oferir una solució: una de les seves criatures espirituals baixaria a la Terra, viuria com a humà i acabaria donant la seva vida com a sacrifici per rescatar la humanitat. * Per tant, va ser Déu qui va fer el regal del rescat. També podem dir que el rescat era un regal de Déu per una altra raó. T’has parat a pensar en com es deuria sentir Déu quan Jesús va morir?

Sílvia: No, la veritat és que no.

Marta: Veig que tens joguines per aquí. Suposo que deus tenir fills.

Sílvia: Sí, en tinc dos, un nen i una nena.

Marta: Doncs, ja que ets mare, pensa en com es deu haver sentit Jehovà, el Pare celestial de Jesús, el dia que el seu Fill va morir. Com es deuria sentir al veure des del cel que arrestaven el seu Fill estimat, es burlaven d’ell i li donaven cops de puny? Com es deuria sentir quan clavaven el seu Fill en un pal de fusta per acabar patint una mort lenta i dolorosa?

Sílvia: Segurament estaria destrossat. Mai havia pensat en això!

Marta: És clar, no podem saber exactament com es va sentir Déu aquell dia. Però el que sí sabem del cert és que Déu té sentiments i també sabem la raó per què va permetre aquella mort. Un verset molt conegut que ho explica molt bé és Joan 3:16. Vols llegir-lo tu mateixa?

Sílvia: Sí, diu: «Déu estimà tant el món, que donà el seu Fill Unigènit a fi que tot el qui creu en ell no es perdi, sinó que tingui vida eterna».

El sacrifici de rescatés la mostra d’amormés sublim que mai s’ha fet

Marta: Molt bé. Fixa’t en com comença el verset: «Déu estimà tant el món». Aquí trobem el perquè: l’amor. L’amor va ser el que va motivar Déu a enviar el seu Fill a la Terra per morir per tots nosaltres. Sens dubte, el sacrifici de rescat és la mostra d’amor més sublim que mai s’ha fet. I per aquest motiu els Testimonis de Jehovà ens reunim cada any, per recordar la mort de Jesús. T’ha ajudat una mica aquesta explicació?

Sílvia: I tant! Moltíssim! Gràcies per haver-te pres el temps d’explicar-m’ho tan bé.

Tens preguntes sobre algun tema bíblic en concret? Sents curiositat per alguna creença o pràctica religiosa dels Testimonis de Jehovà? Si és així, no dubtis a preguntar-ho la propera vegada que et trobis amb un Testimoni, qui, amb molt de gust, parlarà d’aquests temes amb tu.

^ § 5 Els Testimonis de Jehovà es reuneixen un cop l’any per recordar la mort de Jesús i el sacrifici que va fer per la humanitat. Aquest any, el Memorial cau el divendres 3 d’abril de 2015.

^ § 32 Més endavant analitzarem en un article d’aquesta sèrie com el sacrifici de rescat de Jesús ens salva del pecat, i què hem de fer per beneficiar-nos del rescat.

^ § 36 La Bíblia ensenya que Déu i Jesús són dues persones diferents. Per a més informació, consulta el capítol 4 del llibre Què és el que realment ensenya la Bíblia?, editat pels Testimonis de Jehovà.

^ § 38 Consulta Gènesi 3:15.