Salta al contingut

Salta a l'índex

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

Un tresor antic descobert a les escombraries

Un tresor antic descobert a les escombraries

QUINA imatge et ve al cap quan penses en una pila d’escombraries? De ben segur penses en un munt de deixalles que fan molta pudor, un lloc on mai trobaries res valuós, i molt menys un tresor d’un valor incalculable.

Amb tot, ara fa un segle es va descobrir un tresor en un lloc com aquest, a les escombraries! No es tractava d’un tresor literal. Així, doncs, de què estem parlant? Quina importància té el seu descobriment?

UNA TROBALLA INESPERADA

A començaments del segle XX, els erudits de la Universitat d’Oxford Bernard P. Grenfell i Arthur S. Hunt van viatjar a Egipte, on van descobrir diversos fragments de papirs entre una pila de deixalles prop de la vall del Nil. L’any 1920, mentre estaven catalogant la col·lecció de papirs, Grenfell va obtenir, en nom de la John Rylands Library de Manchester (Anglaterra), més fragments que s’havien desenterrat a Egipte. Malauradament, tots dos erudits van morir abans de poder completar el catàleg.

Finalment, però, Colin H. Roberts, un altre erudit de la Universitat d’Oxford, va ser qui va acabar d’enllestir el projecte. Mentre classificava els fragments, Roberts va descobrir un tros de papir que mesurava 9 cm per 6 cm. Per sorpresa seva, es va adonar que l’escriptura en grec contenia paraules que li resultaven familiars. A una cara del fragment es podien llegir les paraules que trobem a l’Evangeli de Joan 18:31-33, i a l’altra, porcions dels versets 37 i 38 del mateix capítol. Roberts es va adonar que havia trobat un tresor d’un valor incalculable!

LA DATACIÓ DEL PAPIR

Roberts sospitava que el fragment era molt antic. Ara bé, com podria determinar-ne la data? L’erudit anglès el va sotmetre a la ciència de la paleografia, comparant l’escriptura del papir amb altres manuscrits antics que ja s’havien datat. * Tot i que amb aquest mètode se’n va poder determinar l’antiguitat aproximada, Roberts en volia estar segur. Així doncs, va fer fotografies del fragment i les va enviar a tres papiròlegs perquè determinessin la data del papir. A quina conclusió van arribar?

Després d’estudiar l’estil i els traços de l’escriptura, tots tres experts van arribar a la mateixa conclusió: el fragment s’havia escrit durant la primera meitat del segle II, només unes dècades després de la mort de l’apòstol Joan! Amb tot, la paleografia no és un mètode infal·lible. De fet, un altre erudit creu que el text original es podria haver escrit en qualsevol moment del segle II. Tot i això, aquest petit fragment de papir era —i encara és— el manuscrit més antic que existeix de les Escriptures Gregues Cristianes.

QUÈ ENS REVELA EL PAPIR RYLANDS?

Per què és tan important aquest fragment de l’Evangeli de Joan per als qui estimen la Bíblia? Almenys, per dues raons principals. La primera és que el format del fragment ens revela que els primers cristians valoraven molt les Escriptures.

Per què és tan important aquest fragment de l’Evangeli de Joan per als qui estimen la Bíblia?

 Al segle II, es feien servir dos formats per a l’escriptura: el rotlle i el còdex. Els rotlles eren peces de papir o pergamí que s’encolaven o cosien per formar un full llarg que es podia enrotllar o desenrotllar. Normalment, els rotlles només s’escrivien per una cara.

En canvi, el petit fragment que va descobrir Roberts estava escrit per ambdues cares, cosa que probablement indica que formava part d’un còdex, i no pas d’un rotlle. Un còdex es feia amb fulls de pergamí o papir que es cosien i s’enquadernaven com un llibre.

Quins avantatges tenia el còdex sobre el rotlle? Doncs bé, els primers cristians compartien el missatge de la Bíblia per tot arreu: casa per casa, a les places públiques i mercats, i als carrers (Mateu 24:14; 28:19, 20; Fets [Actes] 5:42; 17:17; 20:20). Per tant, tenir les Escriptures en un format compacte era molt més pràctic.

A més, el còdex facilitava que tant les congregacions com les persones fessin còpies de les Escriptures. D’aquesta manera, els Evangelis es van copiar un cop rere l’altre i, sens dubte, això va contribuir al ràpid creixement del cristianisme.

El fragment Rylands part del davant i darrere

La segona raó és que el fragment Rylands ens revela que el text original de la Bíblia s’ha transmès fidelment al llarg de la història. Encara que el fragment només conté uns quants versets de l’Evangeli de Joan, el seu contingut coincideix de manera gairebé exacta amb el de les bíblies d’avui dia. Així doncs, el fragment Rylands demostra que, tot i haver-se copiat múltiples vegades al llarg dels segles, el text original de la Bíblia no s’ha manipulat.

Així doncs, el fragment Rylands és un dels milers de fragments i manuscrits que confirmen la transmissió exacta del missatge original de la Bíblia. De fet, Werner Keller fa la següent reflexió al llibre The Bible as History: «Aquests [manuscrits] antics són la resposta més convincent a tots els dubtes sobre la fiabilitat i autenticitat del text que tenim avui dia a les nostres bíblies».

És veritat que la fe dels cristians no depèn dels descobriments arqueològics, ja que creuen que «tota l’Escriptura és inspirada per Déu» (2 Timoteu 3:16). Amb tot, tresors del passat com aquest confirmen el que la Bíblia ja va predir fa molt de temps: «La paraula del nostre Déu perdura eternament» (Isaïes 40:8).

^ § 8 Segons el Diccionari de la llengua catalana, la paleografia és la «ciència que estudia les inscripcions i els escrits antics i en determina la interpretació, l’origen, l’època, etc.». Amb el pas del temps, l’estil de l’escriptura va canviant, i aquests canvis poden revelar l’antiguitat d’un manuscrit al comparar-lo amb altres documents prèviament datats amb mètodes fiables.