Salta al contingut

Salta a l'índex

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

 PORTADA | QUÈ HA FET JESÚS PER TU?

La mort i la resurrecció de Jesús. Què tenen a veure amb tu?

La mort i la resurrecció de Jesús. Què tenen a veure amb tu?

«Creu en el Senyor Jesu-Crist i seràs salvat» (Fets [Actes] 16:31).

Pau i Siles van dirigir aquestes memorables paraules a un guarda d’una presó de Filips, Macedònia. Què van voler dir amb aquestes paraules? Per entendre la relació que hi ha entre creure en Jesús i ser rescatats de la mort, primer hem de saber la resposta a una altra pregunta: per què morim? Vegem què ensenya la Bíblia.

Els humans no van ser creats per morir

«I Jahveh-Déu prengué l’home, i el posà en el jardí d’Edèn perquè el conreés i el guardés. I Jahveh-Déu manà a l’home, dient: Pots menjar de tot arbre del jardí, però de l’arbre del coneixement del bé i del mal, no en mengis, perquè el dia que en mengis, certament moriràs» (Gènesi 2:15-17).

Déu va posar el primer home, Adam, al jardí d’Edèn, un paradís terrestre amb molts animals i un entorn natural molt bonic. Adam podia menjar de tots els arbres fruiters que volgués. No obstant això, Jehovà li va dir clarament que no mengés d’un arbre en concret. Si ho feia, moriria.

Va entendre Adam aquella prohibició? Ell sabia què era la mort, perquè havia vist com morien els animals. Si Adam hagués estat creat per acabar morint, l’advertència de Déu no hauria tingut gaire sentit. Però Adam va entendre que si obeïa Déu i no menjava d’aquell arbre no moriria, és a dir, viuria per sempre.

Aquell arbre no representava les relacions sexuals, com alguns pensen. Després de tot, Déu va dir a Adam i Eva: «Sigueu fructífers i multipliqueu-vos, i ompliu la terra i sotmeteu-la» (Gènesi 1:28). La prohibició feia referència a un arbre real. Jehovà el va anomenar «l’arbre del coneixement del bé i del mal» perquè representava el seu dret a decidir el que estava bé o malament. Si Adam no hagués menjat d’aquell arbre, hauria demostrat la seva obediència i el seu agraïment a qui l’havia creat i donat totes les coses meravelloses que tenia.

 Adam va morir perquè va desobeir Déu

«I a Adam [Déu] li digué: Perquè [...] has menjat de l’arbre, del qual t’havia manat, dient: No en mengis [...] Amb la suor del teu front menjaràs el pa, fins que tornis al terra, perquè d’ell has estat tret: perquè tu ets pols, i a la pols tornaràs» (Gènesi 3:17, 19).

Adam va menjar de l’arbre que li havia estat prohibit. La seva desobediència va ser molt greu i Jehovà no podia fer els ulls grossos. Aquell era un acte descarat de rebel·lió, un menyspreu per tot el que Déu havia fet per ell. Al menjar de l’arbre, Adam va rebutjar el Creador per seguir el seu propi camí; i això tindria conseqüències terribles.

Tal com Jehovà havia predit, amb el temps, Adam va acabar morint. «Déu formà l’home de la pols» i li va dir: «A la pols tornaràs». Adam no va continuar vivint en qualsevol altre forma o en un altre món. Quan va morir, va deixar d’existir; va tornar a la pols de la qual havia estat format (Gènesi 2:7; Eclesiastès 9:5, 10).

Adam ens va transmetre la mort

«Per un sol home va entrar el pecat en el món, i pel pecat la mort, així la mort es va estendre a tots els homes, perquè tots van pecar» (Romans 5:12).

La desobediència d’Adam va portar cua. Al pecar, no és que perdés una vida de setanta o vuitanta anys, sinó que va perdre la perspectiva de viure per sempre. A més, com a resultat del pecat, va perdre la perfecció i per això només podia transmetre la imperfecció a tots els seus fills.

Com que tots venim d’Adam, hem heretat un cos imperfecte que és propens a pecar i, per això, morim. No podem fer res per evitar-ho. L’apòstol Pau va descriure així la nostra trista situació: «Sóc carnal, venut al pecat. Miserable home de mi! Qui m’alliberarà del cos d’aquesta mort?» Ell mateix es va contestar al dir: «Gràcies a Déu per mitjà de Jesu-Crist, Senyor nostre!» (Romans 7:14, 24, 25).

 Jesús va donar la seva vida perquè visquem per sempre

«El Pare ha enviat el Fill com a Salvador del món» (1 Joan 4:14).

Jehovà Déu va fer els preparatius per eliminar les seqüeles del pecat i rescatar-nos de la sentència de mort eterna. Com ho va fer? Va enviar el seu estimat Fill a la Terra perquè nasqués com a humà perfecte igual que Adam. Però, a diferència d’ell, Jesús «no féu pecat» (1 Pere 2:22). Com que Jesús era perfecte, no estava sota la pena de mort i hauria pogut viure per sempre com a humà perfecte.

Però, en comptes d’això, Jehovà va permetre que els enemics de Jesús el matessin. Tres dies després, Jehovà el va ressuscitar com a un esperit perquè poc després pogués tornar al cel. Un cop allà, Jesús va presentar a Déu el valor de la seva vida humana perfecte per recuperar el que Adam i els seus descendents havien perdut. Jehovà va acceptar aquell sacrifici, fent possible que tots els qui tenen fe en Jesús puguin rebre vida eterna (Romans 3:23, 24; 1 Joan 2:2).

D’aquesta manera, Jesús va recomprar allò que Adam havia renunciat. Jesús va morir perquè poguéssim viure per sempre. La Bíblia diu que va aguantar el «sofriment de la mort, a fi que ell, per la gràcia de Déu, tastés la mort per cada un» (Hebreus 2:9).

El sacrifici de Jesús ens diu molt de Jehovà. A causa del seu elevat sentit de la justícia, cap humà imperfecte es podia rescatar per si sol. No obstant això, el seu amor i la seva misericòrdia van fer que actués d’acord amb els seus principis encara que el cost fos molt elevat: la vida del seu propi Fill com a preu del rescat (Romans 5:6-8).

La resurrecció de Jesús anticipa una resurrecció més gran

«Crist ha estat ressuscitat d’entre els morts, i ha esdevingut la primícia dels qui s’han adormit. Perquè, així com per un home vingué la mort, també per un home ve la resurrecció dels morts. Perquè, així com en Adam tots moren, així també en el Crist tots seran vivificats» (1 Corintis 15:20-22).

No hi ha dubte que Jesús va existir i va morir, però quines proves mostren que va ser ressuscitat? Una de les més convincents és que, ja ressuscitat, es va aparèixer a moltes persones i en diferents ocasions. Una vegada, ho va fer davant de més de cinc-centes persones. Parlant sobre aquest fet, l’apòstol Pau va destacar que alguns dels qui havien vist Jesús ressuscitat encara eren vius i podien donar-ne fe (1 Corintis 15:3-8).

És interessant que Pau escrivís que Crist era la «primícia» dels ressuscitats, anticipant d’aquesta manera que hi hauria una resurrecció més gran. Jesús mateix va parlar del temps en què «tots els qui són en els sepulcres [...] sortiran» (Joan 5:28, 29).

 Si volem viure per sempre, hem de tenir fe en Jesús

«Déu estimà tant el món, que donà el seu Fill Unigènit a fi que tot el qui creu en ell no es perdi, sinó que tingui vida eterna» (Joan 3:16).

Les primeres pàgines de la Bíblia ens parlen de com la mort va aparèixer en escena i de com el paradís es va perdre. Les últimes pàgines ens parlen del temps en què la mort serà eliminada, i Déu farà que la Terra torni a ser un paradís on les persones viuran satisfetes i felices per sempre. Apocalipsi [Revelació] 21:4 diu que «la mort ja no existirà», i per remarcar la veracitat d’aquesta promesa el verset 5 afirma que «aquestes paraules són veritables i fidels». Jehovà sempre compleix tot el que promet.

Creus que «aquestes paraules són veritables i fidels»? T’animem a que aprenguis més de Jesucrist i posis fe en ell. D’aquesta manera, tindràs l’aprovació de Déu. A més, podràs veure com Jehovà et beneeix en el present i també tindràs l’esperança de viure eternament a la Terra feta un paradís. Llavors la mort ja no existirà i «tampoc no hi haurà dol ni clam ni dolor».