Salta al contingut

Salta a l'índex

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

Hauria de demanar un préstec?

Hauria de demanar un préstec?

«Demanar un préstec és un casament; tornar-lo, un funeral.» (Proverbi suahili)

AQUESTA dita popular força coneguda entre els pobles de l’Àfrica oriental reflecteix, sens dubte, el punt de vista de molta gent arreu del món. Què en penses tu sobre demanar diners als amics o a altres persones? Encara que de vegades podria semblar que és la millor opció, és realment una bona idea? Quins són els perills i inconvenients de demanar un préstec?

Una dita catalana arriba al fons de la qüestió: «Qui presta a l’amic, cobra un enemic». Els deutes poden posar en perill amistats i les bones relacions amb els altres. Tot i que la persona tingui bones intencions i hi hagi una bona planificació, les coses no sempre surten com un s’ho pensava. Per exemple, si passa el temps i el que ha deixat els diners no cobra els pagaments estipulats, es podria començar a impacientar. Podria créixer el ressentiment i es podrien tensar les relacions entre el prestador i el que ha acceptat el préstec, i, fins i tot, entre les seves famílies. En vista que els préstecs poden comportar tantes desavinences, seria aconsellable veure’ls com a l’última solució als nostres problemes econòmics.

Agafar diners prestats també pot posar en perill la nostra amistat amb Déu. Com? La Bíblia diu que la persona que deliberadament es nega a pagar els seus deutes és malvada (Salm 37:21). També deixa clar que «el qui manlleva es fa esclau del qui presta» (Proverbis 22:7MM). La persona que demana els diners està en deute amb el prestador fins a saldar el compte. Una altra dita africana diu: «Si agafes prestades les cames d’un home, aniràs on ell et porti». L’ensenyança que se n’extreu és que la persona que té molts deutes perd la llibertat de fer tot el que li agradaria.

Per tant, hauríem de donar prioritat a tornar el que hem demanat prestat. D’aquesta manera evitarem possibles conflictes. Acumular deutes pot resultar en patiments, insomni, hores extres a la feina, baralles entre el marit i la muller i, fins i tot, conflictes familiars, sense mencionar la possibilitat de ser denunciat o acabar a la presó. La Bíblia sàviament ens aconsella: «No degueu res a ningú, si no l’estimar-vos els uns als altres» (Romans 13:8).

 REALMENT EL NECESSITO?

Després de tot el que s’ha considerat, seria raonable que actuéssim amb prudència a l’hora de demanar un préstec. Potser ens podríem preguntar: realment el necessito? Em fan falta aquests diners per garantir el manteniment de la família? O estic sent cobdiciós perquè vull viure per sobre de les meves possibilitats? En la majoria dels casos seria recomanable estrènyer-se el cinturó, és a dir, conformar-se amb el que tenim en lloc de demanar un préstec.

És clar, hi poden haver excepcions, com ara que sorgeixi alguna emergència i sembli que no hi hagi cap altra sortida. Amb tot, si decidim demanar un préstec, hauríem de ser honestos. Però, com?

En primer lloc, no t’aprofitis d’algú només perquè sembli estar en millor posició econòmica que els altres. No hauríem de pensar que aquesta persona està en l’obligació d’ajudar-nos econòmicament ni que no cal tornar-li els diners. Mai envegis aquells qui sembla que tinguin una seguretat econòmica (Proverbis 28:22).

Segon, assegura’t de tornar el préstec, i fes-ho al més aviat possible. Si el prestador no ha fixat una data per tornar-lo, fes-ho tu, i compleix-la. Per tal d’evitar malentesos, seria recomanable posar l’acord per escrit (Jeremies 32:9, 10). Si t’és possible, encarrega’t de tornar el préstec en persona i fes saber al prestador que li estàs agraït. Ser responsables a l’hora de tornar els préstecs fomenta les bones relacions. Jesús va dir al Sermó de la Muntanya: «Que la vostra paraula sigui: quan és sí, no quan és no» (Mateu 5:37). Tingues sempre present la regla d’or: «Totes les coses que vulgueu que els homes us facin a vosaltres, feu-les també vosaltres a ells» (Mateu 7:12).

EL CONSELL DE LA BÍBLIA

La Bíblia ens ofereix un antídot senzill contra l’impuls de demanar diners: «Tanmateix és un gran negoci, la pietat, si un sacontenta amb allò que té» (1 Timoteu 6:6MM). En altres paraules, si estem contents amb el que tenim no haurem d’afrontar les lamentables conseqüències d’haver demanat un préstec. És clar, no és fàcil acontentar-se en un món que ens anima a satisfer els desitjos del moment. Ara bé, aquí és on la «pietat» entra en joc. De quina manera?

Prenguem per exemple el cas d’un matrimoni cristià d’Àsia. Com que, de joves, admiraven aquells qui es podien comprar una casa, van decidir comprar-ne una amb els seus estalvis i amb diners prestats del banc i d’alguns familiars. Ben aviat, però, van començar a sentir la pesada càrrega d’haver de fer front a elevats pagaments mensuals. Ara havien de treballar més hores fora de casa, i això no els permetia passar gaire temps amb els fills. El marit va reconèixer: «L’estrès, el patiment i el dormir poc es van convertir en una càrrega pesada que m’estava asfixiant».

«Mirar les coses materials des d’una perspectiva espiritual és una protecció»

Amb el temps, van pensar en el consell de 1 Timoteu 6:6, i van decidir que l’única solució als seus problemes era vendre la casa. Encara van passar dos anys fins que, per fi, es van poder desfer d’aquella càrrega. Què va aprendre aquesta parella de la seva experiència? Van arribar a la conclusió que «mirar les coses materials des d’una perspectiva espiritual és una protecció».

El proverbi suahili mencionat al principi d’aquest article és molt conegut. Amb tot, les persones continuen demanant préstecs. Després dels principis bíblics que s’han analitzat, no creus que seria savi preguntar-se: hauria de demanar un préstec?