Salta al contingut

Salta a l'índex

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

«El seny d’un home refrena la seva ira»

«El seny d’un home refrena la seva ira»

Un entrenador de futbol és destituït perquè perd els estreps i agredeix un treballador.

Un nen agafa una enrabiada perquè no se surt amb la seva.

Una mare s’enfada amb el seu fill i l’escridassa perquè té l’habitació molt desendreçada.

ALGUNA vegada has vist algú traient foc pels queixals? És molt probable que sí i que, de fet, nosaltres també hàgim tret el mal geni en alguna ocasió. I encara que en general veiem aquestes reaccions com a negatives, quan algú comet el que a nosaltres ens sembla que és una injustícia, pensem que estan justificades. Un article de l’Associació Americana de Psicologia fins i tot suggereix que «la ira és una emoció humana completament normal i sovint sana».

Aquest punt de vista podria semblar justificat quan llegim el que l’apòstol Pau va escriure sota inspiració. Conscient que de vegades les persones s’enfaden, va dir: «Enutgeu-vos, però no pequeu: que el sol no es pongui sobre el vostre enuig» (Efesis 4:26). En vista d’això, hauríem de deixar anar el mal geni o l’hauríem de controlar?

ENS HAURÍEM D’ENFADAR?

Sembla que, quan Pau va donar aquest consell, estava pensant en el que va escriure un altre escriptor bíblic: «Si us enutgeu, mireu de no pecar» (Salm 4:4BEC). Però què va voler dir Pau amb aquestes paraules? Més tard va afegir: «Que tota amargor, enuig, ira, cridòria i maledicència sigui allunyada d’entre vosaltres, amb tota mena de malícia» (Efesis 4:31). En realitat, l’apòstol Pau estava animant els cristians a no deixar anar el seu mal geni. És curiós que l’article de l’Associació Americana de Psicologia abans esmentat també comenta: «Els estudis demostren que quan “deixes anar el mal geni” augmenten encara més la teva ira i l’agressió, cosa que no ajuda [...] a millorar les coses».

Llavors, com podem allunyar de nosaltres la ira junt amb tot allò que pot comportar? El savi rei d’Israel Salomó va escriure: «El seny d’un home refrena la seva ira: i és el seu honor de passar per alt la transgressió» (Proverbis 19:11). Com ens pot ajudar «el seny d’un home» quan estem empipats?

EL SENY REFRENA LA IRA

El bon seny ens permet veure el rerefons d’una situació, més enllà del que puguem veure a primera  vista. Però, com ens pot ajudar quan estem molt enfadats o ens sentim provocats?

És possible que ens indignem davant d’una injustícia. Ara bé, si ens deixem emportar per les nostres emocions i reaccionem amb violència, podríem prendre mal o ferir algú. Tal com un incendi fora de control pot cremar i acabar destruint una casa, un rampell de mal geni pot destruir la nostra reputació i la nostra relació amb els altres, fins i tot amb Déu. Per tant, quan sentim que estem molt enfadats i ens estem escalfant, és el moment d’aturar-nos i analitzar la situació. Veure el quadre complet del que està passant ens ajudarà a controlar les nostres emocions.

El pare de Salomó, el rei David, va estar a punt d’incórrer en culpa de sang i matar un home anomenat Nabal. Però, gràcies que algú el va ajudar a analitzar la situació, no ho va arribar a fer. David i els seus homes protegien el ramat de Nabal al desert de Judà. Quan va arribar el temps d’esquilar les ovelles, David va demanar a Nabal alguns aliments. Nabal va respondre: «¿I jo hauré de prendre el meu pa, i la meva aigua, i la meva carn, que vaig degollar per als meus esquiladors, i ho donaré a uns homes que no sé d’on són?». Quina humiliació! En sentir la seva resposta, David i uns quatre-cents homes es van posar en camí amb la intenció de matar Nabal i tota la seva casa (1 Samuel 25:4-13).

Quan l’esposa de Nabal, Abigail, es va assabentar del que havia passat, va anar a trobar David. En veure David i els seus homes, Abigail es va llençar als seus peus i va dir: «Deixa parlar, et prego, la teva serventa a la teva orella, i escolta les paraules de la teva serventa». Llavors, va reconèixer davant de David que Nabal era un home insensat, però també li va recordar que si es venjava i vessava sang se’n penediria (1 Samuel 25:24-31).

Com van ajudar les paraules d’Abigail a treure llenya del foc i fer que David actués amb seny? En primer lloc, David va entendre que Nabal era un insensat de cap a peus. En segon lloc, es va adonar que si decidia venjar-se es faria culpable de sang. És possible que, igual que David, tu també t’enfadis molt per alguna cosa que hagi passat. Què hauries de fer? En un article sobre com controlar la ira, la Clínica Mayo aconsella: «Atura’t uns segons, respira a fons i compta fins a deu». Atura’t a pensar quina és l’arrel del problema i quines podrien ser les conseqüències de les teves accions. Permet que el bon seny allunyi la ira, fins i tot, que la faci desaparèixer (1 Samuel 25:32-35).

De la mateixa manera, molta gent també ha rebut ajuda i ha après a controlar la seva ira. El Sebastian va explicar que, gràcies a un curs de la Bíblia, quan tenia vint-i-tres anys i era a una presó de Polònia, va aprendre a controlar el seu mal geni i les seves emocions. Va dir: «Primer penso en el problema, i després intento aplicar el consell de la Bíblia. Per a mi, la Bíblia és la millor guia».

Aplicar el consell de la Bíblia t’ajudarà a controlar les teves emocions

El Setsuo va seguir la mateixa tàctica. Ell explica: «Abans escridassava els altres quan m’enfadava a la feina. Però ara que he estudiat la Bíblia, en comptes de posar-me a cridar, em pregunto: “Però, al cap i a la fi, de qui és la culpa? No sóc jo el que n’està fent un gra massa?”». Aquests raonaments el van ajudar a controlar la seva ira i les seves emocions.

És veritat que les nostres emocions poden ser molt fortes, però el consell de la Bíblia encara ho és més. Si apliques els savis consells de la Bíblia i demanes a Jehovà que t’ajudi, tu també permetràs que el bon seny refreni, o controli, el teu mal geni.