Salta al contingut

Salta a l'índex

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

 LA BÍBLIA ET CANVIA LA VIDA

Jehovà no s’havia oblidat de mi

Jehovà no s’havia oblidat de mi
  • ANY DE NAIXEMENT: 1922

  • PAÍS D’ORIGEN: ESPANYA

  • ANTECEDENTS: CATEQUISTA

EL MEU PASSAT:

Vaig néixer a un barri de classe mitjana de Bilbao. Vaig ser la segona de quatre germanes. La nostra família era molt catòlica i jo era de missa diària. A vint-i-tres anys em vaig fer professora, una feina que m’apassionava i que vaig exercir durant quaranta anys. Entre altres matèries, ensenyava religió catòlica, cosa que m’enorgullia especialment, i als vespres ensenyava catequesi a les nenes.

Després de dotze feliços anys de matrimoni, el meu marit va morir. Jo només tenia trenta-tres anys i em vaig quedar sola amb quatre filles. Vaig buscar consol en la meva fe catòlica, però no em podia treure del cap aquestes preguntes: «Per què seguim morint si Crist ja ens va rescatar? Per què orem que vingui el Regne de Déu si els bons van al cel?». I sobretot pensava: «Si Déu ens jutja quan morim, per què hauríem de deixar després el cel, el purgatori o l’infern per al judici final?».

Vaig plantejar aquestes preguntes a alguns capellans que coneixia. Un d’ells em va contestar: «No ho sé. Pregunta-li al bisbe. A què ve ara això? Oi que tu creus en Déu? Doncs ja està!». Però no em vaig donar per vençuda. Temps després vaig assistir a conferències de jesuïtes, pentecostals i gnòstics, però enlloc vaig trobar respostes satisfactòries.

COM LA BÍBLIA EM VA CANVIAR LA VIDA:

Quan ja tenia més de seixanta anys, una alumna de set anys em va convidar a una reunió dels Testimonis de Jehovà. Em va agradar el que hi vaig veure i escoltar, però la cosa va quedar aquí perquè llavors portava una vida molt ocupada. Dos anys després, un matrimoni de Testimonis, el Juan i la Maite, em van predicar. Al cap de tres mesos d’intenses sessions de preguntes i respostes, vaig començar a estudiar la Bíblia.

Esperava amb candeletes cada sessió d’estudi! Ho investigava tot a fons i usava tres versions de la Bíblia per assegurar-me que els Testimonis ensenyaven la veritat. En poc temps em vaig adonar que durant dècades havia estat sumida en una gran confusió religiosa. Em va trasbalsar veure  l’enorme diferència entre les creences que tenia abans i el que ara estava aprenent de la Bíblia. Em sentia molt desconcertada; era com si les meves creences fossin un arbre profundament arrelat que s’arrencava de soca-rel.

Sabia que havia trobat un tresor

Aleshores, el meu segon marit es va posar molt malalt i va morir. Més o menys per aquell temps em vaig jubilar i vaig marxar de Bilbao una temporada. El Juan i la Maite també es van mudar a un altre lloc. Lamentablement, vaig deixar d’estudiar la Bíblia, però en el fons sabia que havia trobat un tresor. I mai no el vaig oblidar.

Unes dues dècades després, quan jo tenia vuitanta-dos anys, el Juan i la Maite van tornar a Bilbao i em van fer una visita. Em va alegrar tant veure’ls un altre cop! Em vaig adonar que Jehovà no s’havia oblidat de mi i vaig començar a estudiar de nou. El Juan i la Maite van tenir molta paciència, ja que sovint els feia les mateixes preguntes una vegada i una altra. Necessitava que em repetissin els arguments bíblics contínuament per poder tallar els lligams emocionals amb les meves creences de tota la vida. També volia estar ben preparada per explicar les veritats bíbliques als meus amics i parents.

El dia que per fi em vaig batejar, a l’edat de vuitanta-set anys, va ser el més feliç de la meva vida. Em vaig batejar en un congrés dels Testimonis de Jehovà. Un ancià cristià va fer un discurs basat en la Bíblia especialment dirigit als qui estàvem a punt de batejar-nos. Em va fer plorar d’emoció. Vaig escoltar cada paraula del discurs com si Jehovà em parlés directament a mi. Després del meu bateig, molts Testimonis van venir a felicitar-me, encara que la majoria ni em coneixia.

BENEFICIS QUE HE OBTINGUT:

Sempre he sabut que Jesucrist és «el camí» (Joan 14:6). Però gràcies a l’estudi de la Bíblia he conegut Jehovà, la persona a la qual ens porta Jesús. Ara puc orar a Déu conscient que és el meu Pare i Amic estimat. El llibre Apropa’t a Jehovà * va marcar un abans i un després a la meva vida; me’l vaig llegir en una nit! Em va commoure molt aprendre com n’és, de misericordiós, Jehovà.

Al repassar la recerca de la veritat religiosa que vaig emprendre fa tants anys, em vénen al cap aquestes paraules de Jesús: «Demaneu, i us serà donat; busqueu, i trobareu; truqueu, i us obriran» (Mateu 7:7). Ara que per fi he trobat les respostes que tant buscava, em fa molt feliç poder compartir-les.

Tinc noranta anys, però em sento jove en sentit espiritual. Cada reunió a la Sala del Regne és una ocasió especial, tant pel valuós coneixement que hi rebo com per la companyia dels meus estimats germans. Espero amb il·lusió la promesa de viure al paradís a la Terra i poder tornar a ser professora (Apocalipsi [Revelació] 21:3, 4). Estic impacient per veure la resurrecció dels meus éssers estimats i poder-los ensenyar les veritats de la Bíblia (Actes [Fets] 24:15). Tinc moltíssimes ganes d’explicar-los el regal tan gran que m’ha fet Jehovà en la meva vellesa!

^ § 15 Editat pels Testimonis de Jehovà.