Salta al contingut

Salta a l'índex

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

 COM TENIR UNA FAMÍLIA FELIÇ

Si el teu fill té alguna discapacitat

Si el teu fill té alguna discapacitat

CARLO: * «El nostre fill, l’Angelo, té síndrome de Down. La seva malaltia ens deixa esgotats en sentit físic, mental i emocional. Imagina’t l’energia que es necessita per cuidar un fill sa; doncs ara multiplica-ho per cent. Per això, a vegades el nostre matrimoni es ressent.»

MIA: «Hem d’insistir-hi molt i carregar-nos de paciència per ensenyar a l’Angelo les coses més senzilles. Quan estic molt cansada, sovint esgoto la paciència i m’irrito amb el meu marit, en Carlo. De vegades no ens posem d’acord i comencem a discutir.»

Recordes el dia que va néixer el teu fill? Segur que tenies unes ganes immenses d’abraçar-lo! No obstant això, hi ha pares que, com en Carlo i la Mia, tenen una barreja de sentiments d’alegria i angoixa quan s’assabenten que el seu fill té alguna malaltia o discapacitat.

És aquest el teu cas? Si tens un fill amb alguna discapacitat, potser et preguntes si te’n podràs sortir. Però no et desesperis; altres pares com tu han sortit endavant. Analitzem tres reptes que et pots trobar i com et poden ajudar els savis consells bíblics.

REPTE 1: ET COSTA ACCEPTAR EL DIAGNÒSTIC.

Molts pares s’enfonsen quan s’assabenten que el seu fill està malalt. «Quan els metges em van dir que el meu fill Santiago tenia paràlisi cerebral,  no m’ho podia creure», diu la Juliana, una mare de Mèxic. «El món em va caure a sobre.» Altres potser se senten com la Villana, una mare que viu a Itàlia: «Vaig decidir tenir un fill, tot i que sabia que amb la meva edat hi havia riscs. Ara, quan veig els problemes que té el meu fill a causa de la síndrome de Down, no puc evitar sentir-me culpable».

Si et sents desesperat o culpable, pensa que és del tot normal. De fet, les malalties no formaven part del propòsit original de Déu (Gènesi 1:27, 28). Ell no va crear els pares amb la capacitat d’acceptar fàcilment situacions que no són naturals. Veure que el teu fill no té la salut que a tu t’agradaria segur que t’afecta emocionalment, però tingues en compte que porta el seu temps acceptar-ho i adaptar-te a la nova situació.

Si et sents responsable de la discapacitat del teu fill, recorda que ningú sap ben bé com poden interferir en la salut d’un nen factors com la genètica o l’entorn, entre altres. D’altra banda, tampoc culpis la teva parella. Sempre serà millor si col·laboreu l’un amb l’altre i us concentreu a cuidar el vostre fill (Eclesiastès 4:9, 10).

CONSELL: Aprèn tot el que puguis sobre la situació del teu fill. La Bíblia diu: «Amb la saviesa s’edifica una casa, i es consolida amb la intel·ligència» (Proverbis 24:3).

Per exemple, aprendràs moltes coses si preguntes al personal mèdic i llegeixes publicacions de confiança. Això es podria comparar a aprendre un nou idioma: al principi se’t pot fer una muntanya, però ho pots aconseguir.

En Carlo i la Mia van voler saber més sobre la discapacitat del seu fill, i per això van acudir al seu doctor i a una organització especialitzada en la síndrome de Down. «Això ens va ajudar a entendre, no només els problemes que podíem esperar, sinó també tot allò que poden fer les persones amb síndrome de Down. Veure que el nostre fill en molts sentits podia portar una vida normal ens va treure un pes de sobre.»

INTENTA AIXÒ: Concentra’t en el que el teu fill pot fer i planeja activitats per a tota la família. Quan el teu fill aconsegueixi fer bé alguna cosa, encomia’l i demostra-li que t’alegres molt.

REPTE 2: ESTÀS ESGOTAT I ET SENTS SOL.

Potser penses que cuidar el teu fill et deixa sense energies. La Jenney, una mare de Nova Zelanda, diu: «Després que van diagnosticar al meu fill espina bífida, vaig estar uns quants anys sense poder fer res més a part de les feines de casa perquè estava baldada i sovint em posava a plorar».

Un altre repte poden ser els sentiments de solitud. En Ben, qui té un fill amb distròfia muscular i síndrome d’Asperger, explica: «La majoria de la gent mai entendrà com és la nostra vida». Potser tens moltes ganes de parlar amb algú, però, com que gairebé tots els teus amics tenen fills sans, no et sents amb la confiança de sincerar-te amb ells.

CONSELL: Demana ajuda quan la necessitis i accepta-la quan te la donin. La Juliana, esmentada abans, admet: «De vegades al meu marit i a mi ens fa vergonya demanar ajuda, però hem après que no ho podem fer tot per nosaltres mateixos. Hem notat que, quan altres ens ajuden, sentim que no estem sols». A tall d’exemple, si algun familiar o amic s’ofereix per seure amb el teu fill en una reunió cristiana o en qualsevol altre reunió social, accepta-ho de bon grat. La Bíblia diu: «És en tot temps que estima l’amic; un germà ha nascut per a l’adversitat» (Proverbis 17:17).

Vigila també la teva salut. Igual que constantment s’ha d’omplir el dipòsit d’una ambulància per poder seguir transportant els pacients fins a l’hospital, és imprescindible que tu també mengis bé, facis exercici i descansis per recuperar energies i poder atendre bé el teu fill. Així ho fa en Javier, qui té un fill invàlid: «Intento alimentar-me bé perquè el meu fill no pot caminar. Al cap i a la fi, m’he convertit en els seus peus, perquè el porto a tot arreu».

D’on pots treure temps per cuidar-te? A molts pares els ha funcionat fer torns per cuidar el seu fill, i així un dels dos pot descansar o dedicar temps a assumptes personals. Per fer això, de vegades hauràs de treure temps d’activitats innecessàries. Tot i que no sempre és fàcil ser equilibrats, la Mayuri, una mare de l’Índia, diu que «de seguida s’agafa la dinàmica».

Parla amb algun amic de confiança; encara que no tingui cap fill discapacitat et pot escoltar  i consolar. A més, l’oració també et pot ajudar. La Yazmin, qui té dos fills amb fibrosi quística, diu: «He passat per moments de tanta pressió que em semblava que no podia continuar, però quan em sento així, demano a Jehovà que em doni forces i calma. Aleshores, em veig més capaç de seguir endavant» (Salm 145:18).

INTENTA AIXÒ: Analitza els teus hàbits alimentaris, l’exercici que fas i si descanses prou. Identifica si pots treure temps de tasques menys importants per dedicar-lo a millorar la teva salut i fes els canvis que calgui en el teu horari.

REPTE 3: DÓNES MÉS ATENCIÓ AL TEU FILL DISCAPACITAT QUE A LA RESTA DE LA FAMÍLIA.

La malaltia d’un fill pot afectar l’alimentació i l’esbarjo de tota la família i el temps que els pares passen amb cada fill. Com a conseqüència, els altres fills es poden sentir abandonats. A més, si els pares estan massa ocupats atenent el seu fill malalt, el matrimoni es ressentirà. «De vegades la meva dona es queixa que ella porta gairebé tota la càrrega i em diu que tant se me’n dóna el meu fill», diu en Lionel, un pare de Libèria. «Llavors, em sento menyspreat, i per això a vegades li parlo de forma desconsiderada».

CONSELL: Perquè els teus fills estiguin segurs que els estimes, planeja activitats que els agradin. La Jenney, esmentada abans, diu: «A vegades fem alguna cosa especial pel meu fill gran, encara que només sigui dinar al seu restaurant favorit».

Dóna atenció a tots els teus fills

Per protegir el teu matrimoni, és important que parleu i oreu plegats. L’Aseem, un pare de l’Índia que té un fill que pateix atacs epilèptics, diu: «Tot i la tensió i la frustració acumulades al final del dia, la meva dona i jo ens assegurem de tenir una estona de calma per parlar i orar plegats. Cada matí, abans que es llevin els nostres fills, passem una estona junts analitzant un verset de la Bíblia». A altres parelles els agrada tenir converses privades a la nit. Les converses íntimes i les oracions sinceres enfortiran el teu matrimoni en moments d’estrès (Proverbis 15:22). Una parella va reconèixer: «Alguns dels records més bonics que atresorem són dels moments més difícils».

INTENTA AIXÒ: Encomia els teus fills sempre que tinguin algun detall amb el teu fill malalt. Demostra constantment als teus fills i a la teva parella que els estimes.

MANTÉN UNA ACTITUD POSITIVA

La Bíblia promet que Déu aviat acabarà amb les malalties i discapacitats que afecten a joves i grans (Apocalipsi [Revelació] 21:3, 4). En aquell dia, «cap resident no dirà més: “Estic malalt”» (Isaïes 33:24). *

Però, fins que arribi el moment, si tens un fill discapacitat, recorda que te’n pots sortir. En Carlo i la Mia donen aquest consell: «No et desanimis si sembla que tot va malament. Més aviat, concentra’t en les moltíssimes coses meravelloses que té el teu fill».

^ § 3 S’han canviat els noms.

^ § 29 Trobaràs més informació sobre la promesa bíblica d’una vida amb salut perfecta al capítol 3 del llibre Què és el que realment ensenya la Bíblia?, editat pels Testimonis de Jehovà.

PREGUNTA’T...

  • Què puc fer per mantenir-me fort en sentit físic, emocional i espiritual?

  • Quan va ser l’últim cop que vaig encomiar els meus fills per la seva ajuda?