Salta al contingut

Salta a l'índex

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

Com puc millorar la meva manera de parlar?

Com puc millorar la meva manera de parlar?

«Que els mots de la meva boca [...] siguin agradables davant teu, Jahveh» (SL. 19:14).

CANÇONS: 21, 35

1, 2. Per què el foc il·lustra molt bé el gran poder que té la llengua?

A PRINCIPIS d’octubre de 1871, a Wisconsin es va produir l’incendi que va matar més gent en tota la història dels Estats Units. El foc es va propagar ràpidament, va cremar uns dos mil milions d’arbres i va acabar amb la vida de més de mil dues-centes persones. Sembla que aquell infern va començar amb simples espurnes dels trens. Probablement, en sentir això et ve al cap el que va dir Jaume: «Mireu, un foc petit encén un bosc tan gran!» (Jm. 3:5). Per què ho va dir?

2 Bé, Jaume continua dient: «La llengua és un foc» (Jm. 3:6). «La llengua» representa la capacitat per parlar. Però, per què és com un foc? Perquè el que diem pot fer molt de mal. De fet, la Bíblia ens adverteix: «Mort i vida estan en poder de la llengua» (Prov. 18:21). És veritat que no deixarem de parlar simplement per por de ferir algú, igual que no deixaríem d’utilitzar el foc per por de cremar-nos. El secret és tenir control. Igual que si controlem el foc, el podem fer servir per cuinar, escalfar-nos i poder-hi veure a la nit, si controlem la nostra llengua, la podrem fer servir per honrar Déu i ajudar els altres (Sl. 19:14).

3. Quines tres coses hem de tenir en compte a l’hora de parlar?

 3 La capacitat de comunicar els nostres pensaments i sentiments, ja sigui parlant o amb signes, és un regal meravellós de Jehovà. Però, com podem utilitzar aquest regal per animar els altres, i no per enfonsar-los? (Llegeix Jaume 3:9, 10.) Vegem tres coses que hem de tenir en compte: quan parlar, què dir i com dir-ho.

QUAN PARLAR?

4. Quan és «temps de callar»?

4 És veritat que parlar forma part de la nostra vida, però no per això hem d’estar parlant tot el dia. La Bíblia diu que hi ha «un temps de callar» (Ecl. 3:7). I així és. Per exemple, hem d’estar en silenci quan altres estan parlant, perquè això és una mostra de respecte (Job 6:24). A més, hem de ser discrets i no hem de parlar d’assumptes privats que altres persones no tenen perquè saber (Prov. 20:19). I encara que algú ens faci enfadar en un moment donat, farem bé de mantenir la calma i no dir res (Sl. 4:4).

5. Com podem agrair a Jehovà que ens hagi creat amb la capacitat de parlar?

5 Ara bé, la Bíblia també diu que hi ha «un temps de parlar» (Ecl. 3:7). Si un amic et fes un regal molt bonic, oi que no el posaries a un lloc on no es veiés? Tot al contrari! Com que estaries agraït, segur que li trauries molt de profit. Doncs nosaltres també hem d’utilitzar bé el regal que Jehovà ens ha fet i demostrar-li que estem agraïts. Com? Utilitzant la nostra llengua per alabar-lo, per animar els altres amb les nostres paraules i per expressar els nostres sentiments i necessitats (Sl. 51:15).

6. Com il·lustra la Bíblia la importància d’escollir un bon moment per parlar?

6 La il·lustració que trobem a Proverbis 25:11 mostra per què és tan important escollir bé el moment per parlar. Diu: «Pomes d’or amb filigranes de plata: és la paraula dita oportunament». Unes pomes d’or de per si ja són boniques, però si les posem davant d’un fons de plata, lluiran molt més. D’igual manera, si escollim un bon moment per parlar, els altres estaran més disposats a escoltar i els podrem ajudar encara més. Com ho podem aconseguir?

7, 8. Com van imitar l’exemple de Jesús els germans del Japó?

7 Pot ser que les nostres paraules siguin justament el que l’altra persona necessita. Però a menys que escollim un bon moment per parlar, el que diguem no servirà de molt (llegeix Proverbis 15:23). Pensa en el que va passar a l’est del Japó el març del 2011, quan un terratrèmol i un tsunami van destruir moltes ciutats, i més de quinze mil persones van perdre la vida. Encara que els testimonis de Jehovà també van perdre familiars i amics en aquell desastre, van voler donar consol a les persones que es trobaven en la seva mateixa situació. Però sabien que la majoria eren budistes i que gairebé no coneixien la Bíblia. A més, es van adonar que tot just després del tsunami no era el millor moment per parlar de l’esperança de la resurrecció. Per això, el que van fer és donar-los suport emocional i explicar-los amb la Bíblia per què passen coses dolentes a la gent innocent.

8 Jesús sabia quan havia de parlar i quan no (Jn. 18:33-37; 19:8-11). En una ocasió, va dir als seus deixebles: «Encara tinc moltes coses a dir-vos, però ara mateix no les podeu suportar» (Jn. 16:12). Els Testimonis de l’est del Japó van seguir l’exemple de Jesús. Dos anys i mig després del tsunami, van participar en una  campanya per distribuir el tractat Notícies del Regne núm. 38, titulat Tornarem a veure els qui han mort? Com era d’esperar, per aquell temps les persones estaven més disposades a escoltar l’esperança de la resurrecció, i moltes es van quedar amb el tractat. Com podem fer el mateix nosaltres? Hem de tenir en compte la cultura i les creences de la gent del nostre territori, i així podrem saber quin és el millor moment per portar-los el missatge del Regne.

9. En quines altres situacions hauríem de buscar un bon moment per parlar?

9 En quines altres situacions hauríem de buscar un bon moment per parlar? Per exemple, podria ser que algú, amb bona intenció, digués alguna cosa que ens ofengués. Si som prudents, ens aturarem a pensar si l’assumpte és prou important per dir alguna cosa. Però si veiem que és necessari parlar del tema, és millor fer-ho quan no estiguem empipats, perquè si no, podríem parlar sense pensar i acabar dient coses que en realitat no sentim (llegeix Proverbis 15:28). I passa una cosa semblant quan parlem de la veritat amb familiars que no són Testimonis. Sens dubte, volem que coneguin Jehovà, però hem de ser pacients i perspicaços. Si diem les paraules oportunes en el moment oportú, és possible que el nostre familiar estigui més disposat a escoltar-nos.

QUÈ DIR?

10. (a) Per què hem d’escollir amb molt de compte el que diem? (b) Quina manera de parlar hem d’evitar?

10 Les nostres paraules poden fer que els altres se sentin bé o malament (llegeix Proverbis 12:18). Moltes persones, influïdes per la indústria de l’entreteniment, fan servir «paraules verinoses», que són com «fletxes» o «espases» que fereixen els altres (Sl. 64:4, MM [64:3 en NM]). Un exemple clar de «paraules verinoses» són els comentaris sarcàstics, que tenen la intenció d’atacar o rebaixar els altres. Molta gent utilitza el sarcasme per donar un toc d’humor al que s’està dient, però fàcilment es pot acabar parlant de manera ofensiva o amb falta de respecte. Per això, aquest tipus de bromes sarcàstiques i cruels no són apropiades per a un cristià. És veritat que fer riure els altres està molt bé, però no ho hem de fer a costa d’avergonyir o d’insultar algú. La Bíblia ens adverteix: «Que no surtin mai de la vostra boca paraules dolentes, sinó solament aquelles paraules bones que puguin edificar quan calgui i es facin agradables als qui les escolten» (Ef. 4:29, 31MM).

11. Què ens ajudarà a escollir bones paraules?

11 Jesús va ensenyar que «de l’abundància del cor, la boca en parla» (Mt. 12:34). Això vol dir que les coses que diem són un reflex del que tenim al cor. Per tant, si estimem els altres i ens interessem per ells, segurament escollirem bones paraules i els direm coses positives i animadores.

12. Què ens pot ajudar a «trobar paraules adients»?

12 No sempre és fàcil escollir bones paraules; requereix esforç i seny. Fins i tot el rei Salomó, tot i que era molt savi, va haver d’investigar i reflexionar per «trobar paraules adients» i per escriure d’una manera exacta i fàcil d’entendre (Ecl. 12:9, 10). No et sembla que de vegades és tot un repte trobar les «paraules adients»? Si aquest és el teu cas, potser necessites ampliar el teu vocabulari. Una manera de fer-ho és buscant en la Bíblia i en les nostres publicacions maneres noves  d’expressar-te. Intenta aprendre el significat d’aquestes expressions, i després mira d’utilitzar-les per ajudar els altres. També pots estudiar l’exemple de Jesús per saber com parlar. Ell sabia exactament què havia de dir, perquè Jehovà li havia ensenyat com «ajudar el cansat amb la paraula» (Is. 50:4). A més, abans de parlar, és important pensar en quin efecte tindran les nostres paraules en els altres (Jm. 1:19). Per exemple, ens podríem preguntar: «Si dic això, entendrà l’altra persona el que li vull dir? Com se sentirà?».

13. Per què hem de parlar d’una manera que sigui fàcil d’entendre?

13 A l’antic Israel es feien servir diferents tocs de trompeta per fer senyals. Per exemple, un dels tocs significava que tot el poble s’havia de reunir, i un altre, que els soldats havien d’atacar. Si el toc de trompeta no hagués estat prou clar, t’imagines quin guirigall s’hauria format? Doncs bé, la Bíblia compara el so clar d’una trompeta amb una manera de parlar fàcil d’entendre. Si nosaltres no expliquem les coses clarament, els altres es poden confondre i, fins i tot, es poden arribar a creure una cosa que no és. Això sí, encara que volem ser clars, mai hauríem de ser antipàtics ni irrespectuosos (llegeix 1 Corintis 14:8, 9).

14. Quin exemple mostra que Jesús parlava d’una manera molt senzilla?

14 Als capítols 5 a 7 de Mateu, Jesús ens va posar un exemple extraordinari de com escollir paraules fàcils d’entendre. En el seu discurs, no va intentar impressionar la gent amb paraules complicades ni amb moltes floritures, ni va dir res que pogués fer mal a ningú. Al contrari, va utilitzar expressions senzilles i clares per arribar al cor de les persones. Per exemple, perquè no s’amoïnessin pel menjar de cada dia, els va posar l’exemple dels ocells i va dir que Jehovà s’ocupa d’alimentar-los. Llavors els va preguntar: «No valeu vosaltres molt més que ells?» (Mt. 6:26). Amb aquestes senzilles paraules, Jesús els va animar i els va ensenyar una lliçó important.

COM DIR-HO?

15. Per què hem de parlar amablement?

15 La manera com diem les coses també és molt important. Quan Jesús va parlar a la sinagoga de Natzaret, les persones es meravellaven perquè els parlava amb «paraules de gràcia», és a dir, amb molta amabilitat (Lc. 4:22). Si nosaltres també som amables, potser la gent estarà més disposada a escoltar-nos i a acceptar el que diguem (Prov. 25:15). I una manera de demostrar-ho és sent respectuosos i tenint en compte els seus sentiments. Això és el que Jesús va fer. En una ocasió, va veure que una multitud havia fet un gran esforç per poder-lo escoltar, i va tenir compassió d’ells i va començar «a ensenyar-los moltes coses» (Mc. 6:34). Fins i tot quan el van insultar, ell no va fer el mateix (1 Pe. 2:23).

16, 17. (a) Com podem imitar Jesús quan parlem amb els nostres familiars i els amics de la congregació? (Mira la imatge del principi.) (b) Posa un exemple que mostri que és molt important parlar amablement.

16 Quan estem amb algú de confiança se’ns pot fer difícil ser amables i tenir tacte. Per què? Perquè potser no anem amb tanta cura amb el que diem i com ho diem. I això ens pot passar sobretot amb els nostres familiars o amb els amics de la congregació. Però, i Jesús? Va pensar que, com que tenia molta confiança amb els seus deixebles, els podia parlar d’una manera tallant o brusca? De cap manera!  Recorda el que va passar quan els seus apòstols discutien per veure qui era més important. Ell els va corregir amb amabilitat i els va posar l’exemple d’un nen petit perquè canviessin la seva manera de pensar (Mc. 9:33-37). En especial, els ancians poden imitar l’exemple de Jesús donant consell de manera «amable» (Gàl. 6:1BEC).

17 Encara que algú ens digui alguna cosa que ens ofengui, si li responem amablement podem obtenir bons resultats (Prov. 15:1). Pensa en la següent experiència. Una germana s’esforçava per criar sola el seu fill, però aquest portava una doble vida. Un dia, una germana que li sabia greu aquesta situació li va dir: «Quina pena que no hagis sabut educar bé el teu fill». La mare es va parar a pensar un instant i va respondre: «És veritat que ara mateix les coses no rutllen del tot, però el meu fill encara pot seguir aprenent. Millor parlem-ne després de l’Harmaguedon; llavors sabrem com ha anat». Com que la mare va ser cordial, va poder mantenir l’amistat amb la germana. A més, les seves paraules van animar el seu fill, qui estava escoltant la conversa. El jove es va adonar que la seva mare no l’havia donat per perdut i va deixar d’ajuntar-se amb males companyies. Amb el temps es va batejar i va servir a Betel. Aquest exemple ens ensenya que, ja sigui que estiguem amb germans, familiars o desconeguts, la nostra manera de parlar ha de ser «agradable, [amanida] amb sal» (Col. 4:6MM).

18. Com podem imitar l’exemple de Jesús a l’hora de parlar?

18 La capacitat que tenim les persones d’expressar els nostres pensaments i sentiments és sorprenent. Per tant, esforcem-nos per utilitzar bé aquest regal i imitar l’exemple de Jesús. Com? Escollint un bon moment per parlar, triant les paraules més adequades i sent amables. Així animarem els altres amb les nostres paraules i Jehovà estarà orgullós de nosaltres.