Salta al contingut

Salta a l'índex

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

Una traducció senzilla que arriba al cor

Una traducció senzilla que arriba al cor

«La Paraula de Déu és viva» (HEB. 4:12).

CANÇONS: 37, 43

1. (a) Quin treball va donar Déu a Adam? (b) De quina manera ha utilitzat el poble de Déu el llenguatge?

JEHOVÀ ens ha fet un regal meravellós: el llenguatge. Al jardí d’Edèn, Déu va encarregar a Adam que posés nom a cada animal, i ell va utilitzar la seva creativitat per fer-ho (Gèn. 2:19, 20). Des de llavors, el poble de Déu ha utilitzat el llenguatge per adorar Jehovà i donar a conèixer la Seva voluntat. I en temps més recents, ho ha fet mitjançant la traducció de la Bíblia.

2. (a) Quins principis va seguir el comitè de la traducció de la Bíblia del Nou Món? (b) Què analitzarem en aquest article?

2 Hi ha milers de traduccions de la Bíblia, però no totes són igual de fidels al text original. En els anys quaranta el comitè de la traducció de la Bíblia del Nou Món va decidir seguir tres principis bàsics per fer una bona traducció. Aquests principis, que s’han aplicat a l’hora de traduir la Bíblia a més de 130 idiomes, són els següents: (1) santificar el nom de Déu restaurant-lo al lloc que li correspon (llegeix Mateu 6:9); (2) traduir literalment el missatge original quan sigui possible, i quan no ho sigui, traduir el sentit correcte; i (3) fer servir un llenguatge fàcil de llegir i d’entendre (llegeix Nehemies  8:8, 12). * Vegem com s’han aplicat aquests principis per fer la revisió del 2013 de la Traducción del Nuevo Mundo en anglès i com els han aplicat els traductors d’altres idiomes.

UNA TRADUCCIÓ QUE HONRA EL NOM DE DÉU

3, 4. (a) On podem trobar el tetragrama? (b) Què han fet algunes traduccions de la Bíblia amb el nom de Déu?

3 Les persones que van estudiar els manuscrits hebreus més antics, com per exemple els de la mar Morta, es van quedar impressionades per la quantitat de vegades que hi apareix el tetragrama. * Però no només es troba en els manuscrits hebreus més antics, sinó també en algunes còpies de la versió dels Setanta que daten del període que va des del segle II abans de la nostra era fins al segle I de la nostra era.

4 Encara que és evident que el nom personal de Déu hauria d’aparèixer a la Bíblia, a moltes traduccions no surt ni un sol cop. Per exemple, el 1952, només dos anys després que es publiqués la Traducción del Nuevo Mundo de las Escrituras Griegas Cristianas en anglès, es va publicar la Revised Standard Version, una revisió de l’American Standard Version. A la primera edició d’aquesta Bíblia, que es va publicar el 1901, es feia servir el nom de Déu, però a la revisió del 1952 ja no. Per què? Perquè els seus traductors pensaven que era «totalment inapropiat» fer servir el nom de Déu. I moltes altres traduccions, tant en anglès com en altres idiomes, han fet el mateix.

5. Per què és important incloure el nom de Déu a la Bíblia?

5 De debò és tan important incloure el nom de Déu a la Bíblia? I tant que sí! Jehovà, l’Autor de la Bíblia, vol que la gent sàpiga el seu nom. Un traductor hàbil sap que és molt important entendre quina és la intenció de l’autor, i això influeix en moltes decisions a l’hora de traduir. A la Bíblia trobem moltíssims versicles que mostren la importància de conèixer el nom de Déu i de santificar-lo (Èx. 3:15; Sl. 83:18; 148:13; Is. 42:8; 43:10; Jn. 17:6, 26; Fe. 15:14). De fet, Jehovà va inspirar els escriptors perquè fessin servir el Seu nom lliurement (llegeix Ezequiel 38:23). Per tant, ometre aquest nom, que trobem milers de vegades als manuscrits antics, manifesta una falta de respecte pel seu Autor.

6. Per què a la revisió de la Traducción del Nuevo Mundo s’ha afegit el nom de Déu a sis llocs més?

6 Avui dia encara hi ha moltes més proves que indiquen que s’hauria de fer servir el nom de Déu. A la revisió del 2013 de la Traducción del Nuevo Mundo en anglès, apareix 7.216 vegades, sis més que en l’edició del 1984. Cinc d’aquestes vegades les trobem a 1 Samuel 2:25; 6:3; 10:26 i 23:1416. En aquests versicles es va recuperar el nom de Déu perquè apareixia als manuscrits de la mar Morta, que tenen mil anys més d’antiguitat que el text masorètic hebreu. I la sisena vegada que s’ha afegit el nom de Déu ha estat a Jutges 19:18, on s’ha inclòs després d’estudiar més profundament els manuscrits antics.

7, 8. Què significa el nom Jehovà?

7 Per als cristians verdaders, el nom de Jehovà és molt important. A l’apèndix  de la revisió del 2013 de la Traducción del Nuevo Mundo en anglès hi ha informació més actualitzada sobre aquest tema. El comitè de la traducció de la Bíblia del Nou Món entén que el nom Jehovà és una forma del verb hebreu havà, que significa «Ell fa que s’esdevingui». * Les nostres publicacions abans relacionaven aquest significat amb Èxode 3:14 (NM), que diu: «Jo esdevindré el que jo decideixi». De manera semblant, l’edició del 1984 de la Traducción del Nuevo Mundo va explicar que Jehovà mateix pot arribar a ser el que sigui necessari per complir les seves promeses. * No obstant això, l’apèndix A4 de la revisió del 2013 en anglès explica: «Aquestes paraules no defineixen del tot el nom diví, perquè només revelen un aspecte de la personalitat de Déu: que Ell decideix convertir-se en el que faci falta en cada situació. Però el seu nom significa molt més. També vol dir que fa que la seva creació arribi a ser el que calgui per tal de complir el Seu propòsit».

8 Vegem alguns exemples que mostren com Jehovà fa que la seva creació arribi a ser el que Ell decideixi. Per exemple, Déu va fer que Noè fos constructor d’una arca, que Bessalel fos un artesà, que Gedeó fos un guerrer valent i que Pau fos un missioner. Com veiem, el nom de Déu té un gran significat per al seu poble, i per això el comitè de la traducció de la Bíblia del Nou Món mai ometrà aquest nom de la Bíblia ni amagarà el seu significat.

9. Per què s’està fent un gran esforç per traduir la Bíblia a altres idiomes?

9 Cada vegada, més traduccions de la Bíblia han omès el nom de Déu i l’han substituït pel títol «Senyor» o pel nom d’algun déu local. Per aquesta raó, el Consell Rector dels Testimonis de Jehovà ha fet un gran esforç perquè moltes persones tinguin una traducció de la Bíblia que honri el nom de Déu (llegeix Malaquies 3:16). Fins ara, la Traducción del Nuevo Mundo s’ha publicat en més de 130 idiomes, i sempre s’ha utilitzat el nom de Déu.

UNA TRADUCCIÓ SENZILLA I EXACTA

10, 11. Quins reptes s’han trobat al traduir la Traducción del Nuevo Mundo a altres idiomes?

10 Traduir la Bíblia a tants idiomes ha implicat molts reptes. Per exemple, abans, la Traducción del Nuevo Mundo en anglès havia seguit el model d’altres bíblies angleses que utilitzaven la paraula hebrea xeol a diversos versicles, com ara Eclesiastès 9:10. Però en altres idiomes no es podia utilitzar aquesta paraula literalment perquè els lectors no la coneixien ni la podien trobar als seus diccionaris. A més, sonava com si fos algun lloc geogràfic. Per tant, es va aprovar que la paraula hebrea xeol i la paraula grega hades es traduïssin com «sepulcre» o «tomba». Aquesta és una traducció exacta i fa que el text sigui més senzill.

11 D’altra banda, en alguns idiomes no ha estat fàcil traduir la paraula hebrea néfeix i la paraula grega psykhé fent servir sempre la paraula ànima. Per què? Perquè es podia donar a entendre que l’ànima és un esperit o a alguna cosa que se separa del cos quan la persona mor. Per evitar confusions, es va decidir traduir la paraula ànima segons el context,  d’acord amb les explicacions dels apèndixs de la Traducción del Nuevo Mundo de las Santas Escrituras (con referencias). Ara s’intenta que el text es pugui entendre a la primera, i també s’han afegit notes explicatives a peu de pàgina.

12. Quins altres canvis s’han fet en la revisió del 2013 en anglès? (Consulta també l’article d’aquesta revista «La revisió del 2013 en anglès de la Traducción del Nuevo Mundo».)

12 Les preguntes que feien els traductors van encendre l’alarma perquè van ajudar a veure que també hi podia haver altres expressions difícils d’entendre, tant en anglès com en altres idiomes. Per aquest motiu, el setembre de 2007, el Consell Rector va aprovar la revisió del text anglès. Durant aquest procés, es van revisar milers de preguntes fetes pels traductors de la Bíblia. També es van reemplaçar les paraules angleses que estaven obsoletes i es va intentar que el text fos més clar i fàcil d’entendre, sense sacrificar-ne l’exactitud. En realitat, aplicar el que s’havia fet en altres idiomes va ajudar a polir el text anglès (Prov. 27:17).

QUINA HA ESTAT LA REACCIÓ?

13. Quina ha estat la reacció de les persones al llegir la revisió del 2013?

13 Com han reaccionat les persones al llegir la revisió de la Traducción del Nuevo Mundo en anglès? Molts han expressat el seu agraïment i han escrit a la seu mundial de Brooklyn, com va fer una germana, que va dir: «La Bíblia és com un cofre ple de joies de gran valor. Llegir la Paraula de Jehovà amb aquesta revisió i entendre-la tan bé es pot comparar a examinar cada joia i admirar la seva puresa, color i bellesa. Llegir les Escriptures en un llenguatge senzill m’ha ajudat a conèixer millor Jehovà i a veure’l com un pare que m’envolta amb els seus braços mentre em llegeix les seves paraules reconfortants».

14, 15. Com s’han sentit moltes persones al rebre la Traducción del Nuevo Mundo en el seu idioma?

14 La revisió de la Traducción del Nuevo Mundo en anglès no ha estat l’única que ha arribat al cor de les persones. Per exemple, un senyor gran de Sofia,  Bulgària, comenta el següent sobre la traducció en búlgar: «He llegit la Bíblia durant molts anys, però mai havia tingut una traducció que fos tan fàcil d’entendre i que anés tan directa al cor». De la mateixa manera, una germana albanesa, després de rebre la Traducción del Nuevo Mundo completa en el seu idioma, va comentar: «La Paraula de Déu sona molt bonica en albanès! És un privilegi que Jehovà ens parli en la nostra llengua».

15 A molts països, les bíblies són tan cares i difícils de trobar que tenir-ne una és tota una benedicció. En un informe de Ruanda es va explicar: «Durant molt de temps els estudiants no progressaven perquè no tenien cap Bíblia. No es podien permetre comprar la que l’església venia i sovint no entenien el significat d’alguns versicles, cosa que dificultava el seu progrés». Però les coses van canviar quan es va presentar la Traducción del Nuevo Mundo en el seu idioma. Una família de Ruanda que té quatre fills adolescents va dir: «Estem molt agraïts a Jehovà i al servent fidel per haver-nos donat aquesta Bíblia. Som una família molt pobra i no tenim diners per comprar-ne una per a cadascú, però ara tots tenim la nostra pròpia Bíblia. Per demostrar-li a Jehovà que estem molt agraïts, la llegim junts cada dia».

16, 17. (a) Què vol Jehovà per al seu poble? (b) Què hauríem de fer?

16 Amb el temps, la revisió de la Traducción del Nuevo Mundo també estarà disponible en altres idiomes. És veritat que Satanàs ho intentarà impedir, però nosaltres sabem que Jehovà vol que escoltem la seva Paraula en un llenguatge clar i senzill (llegeix Isaïes 30:21). D’aquí a poc, es faran realitat aquestes paraules: «La terra serà omplerta del coneixement de Jahveh, com les aigües cobreixen el mar» (Is. 11:9).

17 Aprofita tots els regals que Jehovà ens fa, incloent també aquesta traducció que honra el seu nom. Per tant, deixa que Ell et parli cada dia mitjançant la seva Paraula. I no oblidis que Jehovà escolta atentament les teves oracions. Si ho fas, l’arribaràs a conèixer millor i l’estimaràs cada vegada més (Jn. 17:3).

«És un privilegi que Jehovà ens parli en la nostra llengua»

^ § 2 Consulta l’article «Cómo escoger una buena traducción de la Biblia» de La Torre de Guaita de l’1 de maig de 2008 (en espanyol).

^ § 3 El tetragrama són les quatre lletres que representen el nom de Déu.

^ § 7 Algunes obres de consulta també fan aquesta explicació, encara que no tots els experts hi estan d’acord.

^ § 7 Consulta l’apèndix 1A «El nombre divino en las Escrituras Hebreas», pàgina 1.559, de la Traducción del Nuevo Mundo de las Santas Escrituras (con referencias).