Salta al contingut

Salta a l'índex

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

Pots confiar en la teva consciència?

Pots confiar en la teva consciència?

«El fi del manament és l’amor que prové d’un cor pur, i d’una bona consciència» (1 TIM. 1:5).

CANÇONS: 22, 48

1, 2. Qui ens ha donat la consciència, i per què en podem estar agraïts?

JEHOVÀ ens va crear amb llibertat d’elecció. Però perquè puguem prendre bones decisions, ens va dotar d’una guia interna que ens permet diferenciar el bé del mal. Aquesta guia és la consciència. Si fem bon ús d’aquest regal de Jehovà, podrem actuar bé i evitarem fer coses dolentes. Per això, podem dir que la consciència demostra que Jehovà ens estima i vol que tot ens vagi bé.

2 Avui dia hi ha persones que fan el que està bé i eviten el que està malament tot i que no coneixen les normes de Déu (llegeix Romans 2:14, 15). Això és possible gràcies a la consciència, que els impedeix fer coses dolentes. T’imagines com estaria el món si ningú tingués consciència? Segurament escoltaríem moltes més notícies dolentes de les que ja sentim. Que bé que Jehovà ens hagi donat aquesta guia!

3. Com ens beneficia tenir la consciència ben entrenada?

3 A diferència de la gent en general, els servents de Jehovà  volem entrenar la nostra consciència perquè ens indiqui què està bé i què no, guiant-nos pel que diu la Bíblia. De fet, una bona consciència ens pot ajudar a promoure la unitat en la congregació. Ara bé, recordem que entrenar i utilitzar bé la nostra consciència és molt més que tan sols saber què diu la Bíblia. També implica estimar les normes de Jehovà i tenir fe que són el millor per a nosaltres. Pau va escriure: «El fi [l’objectiu] del manament és l’amor que prové d’un cor pur, i d’una bona consciència i d’una fe sense fingiment» (1 Tim. 1:5). Si entrenem bé la nostra consciència i li fem cas, estimarem molt més el nostre Déu i enfortirem la nostra fe. En realitat, la manera com utilitzem la consciència indicarà com és la nostra relació amb Ell i fins a quin punt desitgem agradar-li. En definitiva, aquesta veu interna reflecteix quina mena de persones som.

4. Com podem entrenar la nostra consciència?

4 Què podem fer per entrenar la nostra consciència? La clau és estudiar la Bíblia de manera regular i sota oració, meditar el que llegim i posar en pràctica el que aprenem. És clar, no només hem d’acumular dades i aprendre normes, sinó que el nostre objectiu ha de ser tenir una imatge molt més exacta del nostre Déu, Jehovà. Volem conèixer la seva personalitat, les seves qualitats i què li agrada i què no. Això farà que la nostra consciència identifiqui ràpidament si una cosa li sembla bé o no, i a poc a poc anirem pensant com Jehovà.

5. Què veurem en aquest article?

5 Potser ens preguntem: «Com m’ajuda una consciència ben entrenada a prendre decisions? Com puc respectar la consciència dels altres? I com em pot impulsar la consciència a fer bones obres?». Tenint en compte aquestes preguntes, analitzem com ens pot ajudar la consciència en tres àrees diferents: la salut, la diversió i la predicació.

SIGUES RAONABLE EN TEMES DE SALUT

6. Quines decisions relacionades amb la salut pot ser que haguem de prendre?

6 La Bíblia ens recomana que evitem pràctiques que ens puguin perjudicar i que siguem moderats en els hàbits, com ara amb el menjar o el beure (Prov. 23:20; 2 Cor. 7:1). És cert que aplicar els principis bíblics ens ajudarà a cuidar la nostra salut fins a cert punt, però no podrem evitar fer-nos grans o posar-nos malalts. De fet, en alguns països les persones poden escollir entre la medicina convencional o l’alternativa. I les sucursals sovint reben cartes de germans que es plantegen quin tipus de medicina és millor i pregunten si un cristià pot acceptar cert tractament o no.

7. Com podem prendre bones decisions sobre els tractaments mèdics?

7 Ni la sucursal ni els ancians de congregació estan autoritzats a prendre decisions mèdiques per un germà, fins i tot si aquest els pregunta què ha de fer (Gàl. 6:5). Per suposat, el que poden fer és ajudar-lo a tenir present el punt de vista de Jehovà perquè pugui prendre una bona decisió. Per exemple, el germà hauria de recordar que Déu ens mana que ens abstinguem de sang (Fe. 15:29). Evidentment, això descarta els tractaments mèdics que utilitzen sang completa o qualsevol dels seus quatre components principals. I aquests recordatoris bíblics també poden influir en la consciència d’un germà que ha de decidir si acceptarà fraccions derivades d’un  d’aquests components sanguinis. * Quins altres consells bíblics ens poden ajudar a decidir sobre tractaments mèdics?

8. Com ens pot ajudar Filipencs 4:5 en temes de salut?

8 Proverbis 14:15 adverteix: «El ximple s’ho creu tot: però el prudent discerneix el seu pas». Hi ha malalties que, ara per ara, no tenen cura, i per això hem d’anar amb compte amb els tractaments que semblen tenir resultats miraculosos però que només es basen en el «ho he sentit a dir». Pau va escriure: «Que tothom us conegui com a gent [raonable]» (Fili. 4:5BCI). La persona raonable no dedica tant de temps als temes de salut fins al punt de deixar de banda els assumptes espirituals. Si permetem que la salut es converteixi en el centre de la nostra vida, correm el risc de pensar només en nosaltres mateixos (Fili. 2:4). Tots tenim clar que en aquest món no podem aconseguir una salut perfecta. Per això, sapiguem «discernir allò que més convé» i assegurem-nos que el nostre servei a Jehovà és el més important en la nostra vida (Fili. 1:10BCI).

Imposes als altres el teu punt de vista? (Consulta el paràgraf 9)

9. Com pot influir Romans 14:13, 19 en les nostres decisions sobre salut, i com es podria posar en risc la unitat de la congregació?

9 Un cristià raonable no intenta imposar els seus punts de vista. A un país d’Europa, un matrimoni cristià promovia una dieta i alguns suplements alimentaris, i va convèncer alguns germans perquè els prenguessin. D’altres, però, no van voler. Quan es va veure que els suplements i la dieta no funcionaven, molts germans es van enfadar. És veritat que el matrimoni que promovia aquesta dieta tenia el dret d’escollir si ells la volien fer i si prendrien els suplements. Ara bé, era raonable posar en risc la unitat de la congregació per un assumpte de salut? Durant un temps, els cristians de l’antiga Roma van tenir diferències d’opinió sobre cert tipus de menjar i algunes festivitats. Quin consell els va donar Pau? Parlant dels dies de festa, els va dir: «L’un considera un dia per damunt d’un altre dia, l’altre considera iguals tots els dies; que cadascú estigui ben segur en la seva pròpia ment». Pau estava deixant clar que és molt important no fer ensopegar ningú (llegeix Romans 14:5, 13, 15, 19, 20).

10. Per què hem de respectar les decisions dels altres? (Mira la imatge del principi.)

10 És possible que de vegades no entenguem per què un germà ha pres certa decisió personal. En aquestes ocasions, no ens hem d’afanyar a jutjar-lo o intentar que canviï d’opinió. Podria ser que la seva consciència encara estigués una mica feble i li calgués seguir-la  entrenant, o que el germà fos més sensible a alguns assumptes (1 Cor. 8:11, 12). Ara bé, també podria ser que siguem nosaltres els qui haguem d’analitzar com està la nostra consciència, i pensar que potser ens cal entrenar-la millor. Quan es tracta d’assumptes de salut, som nosaltres mateixos els qui hem de prendre les nostres decisions i acceptar-ne les responsabilitats.

DIVERTEIX-TE DE MANERA SALUDABLE

11, 12. Quin consell bíblic hem de tenir en ment quan decidim com divertir-nos?

11 Jehovà va crear els humans amb la necessitat de passar-s’ho bé. De fet, Salomó va dir que hi ha «un temps de riure» i «un temps de dansar» (Ecl. 3:4). Però ni totes les diversions són sanes, relaxants o edificants, ni és bo que dediquem massa temps a divertir-nos. Així, doncs, com ens pot ajudar la consciència a divertir-nos de manera saludable?

12 La Paraula de Déu ens adverteix contra certs comportaments que anomena «obres de la carn». Aquestes obres inclouen «adulteri, fornicació, impuresa, lascívia, idolatria, bruixeria, enemistats, baralles, gelosies, ires, rivalitats, divisions, partits, enveges, homicidis, embriagueses, golafreries, i les coses semblants a aquestes». I Pau va escriure que «els qui practiquen tals coses no heretaran el regne de Déu» (Gàl. 5:19-21). Per això, pregunta’t: «M’ajuda la meva consciència a evitar esports agressius, competitius, nacionalistes o violents? M’adverteix la meva veu interior quan estic temptat de veure pel·lícules amb escenes pornogràfiques o que promouen la immoralitat, la borratxera o l’espiritisme?».

13. Com ens ajuden 1 Timoteu 4:8 i Proverbis 13:20 a escollir bé la nostra diversió?

13 La Bíblia també conté principis que ens ajuden a educar la nostra consciència pel que fa a l’entreteniment. Un d’ells és que «l’exercici corporal és útil per a una mica» (1 Tim. 4:8NM). Molts fan exercici regularment perquè senten que els ajuda a tenir una bona salut i els descarrega mentalment. Ara bé, si volem practicar esport en grup, ho farem amb qualsevol persona? Proverbis 13:20 diu: «El qui camina amb els savis esdevindrà savi: però el qui s’ajunta amb els insensats prendrà mal». És evident que tenir una consciència ben entrenada ens pot ajudar a escollir bé com ens divertirem.

14. Com va aplicar una família els principis de Romans 14:2-4?

14 En Christian i la Daniela són pares de dues noies adolescents. En Christian diu: «Durant el vespre d’Adoració en família vam parlar de les diversions. Tots estàvem d’acord que hi ha maneres de divertir-se que estan bé i altres que no. Però, qui podem considerar una bona companyia? Una de les nostres filles es va queixar perquè li semblava que alguns Testimonis no es comportaven massa bé durant l’hora del pati, i se sentia pressionada a fer el mateix que ells. Vam raonar amb ella que tots tenim una consciència, i que hem de permetre que ens guiï quan escollim amb qui ens divertirem i com ho farem». (Llegeix Romans 14:2-4.)

La teva consciència educada amb la Bíblia et pot ajudar a evitar perills (Consulta el paràgraf 14)

15. Com ens ajuda Mateu 6:33 a planejar el temps que dediquem a l’entreteniment?

15 I quant de temps hem de dedicar a divertir-nos? Pregunta’t: «Poso les activitats espirituals, com ara la predicació, les reunions i l’estudi personal, en primer lloc? O les haig de posar amb calçador al meu horari perquè dedico  massa temps a divertir-me? Quines són les meves prioritats?». Bé, Jesús va dir: «Cerqueu primer el regne de Déu i la seva justícia, i totes aquestes coses us seran afegides» (Mt. 6:33). Així, doncs, t’impulsa la teva consciència a seguir el consell de Jesús quan has d’establir prioritats?

FES BONES OBRES

16. Quin paper té la consciència en la nostra predicació?

16 Una bona consciència no solament ens adverteix de les coses dolentes, sinó que ens impulsa a actuar bé. Per exemple, ens motiva a predicar casa per casa i a aprofitar les oportunitats per predicar informalment. La consciència de Pau també el va impulsar a fer-ho, i per això va escriure: «M’ha estat imposada la necessitat, i ai de mi, si no predico l’evangeli!» (1 Cor. 9:16). Si imitem Pau, tindrem una bona consciència perquè sabrem que estem fent el correcte. A més, al predicar estarem donant un bon exemple i apel·larem a la consciència de les persones, tal com va dir l’apòstol: «Amb la manifestació de la veritat, nosaltres mateixos ens recomanem a cada consciència dels homes en la presència de Déu» (2 Cor. 4:2).

17. Com va actuar una germana d’acord amb la seva consciència?

17 Quan la Jacqueline tenia setze anys i anava a l’escola, tenia una assignatura de biologia on s’explicava la teoria de l’evolució. «La meva consciència no em permetia participar en la classe com normalment ho hauria fet, perquè no podia dir res a favor de la teoria de l’evolució. Per això, vaig parlar amb el meu mestre i li vaig explicar el que jo pensava. Em va sorprendre molt la seva amabilitat i que fins i tot em donés l’oportunitat d’explicar a tota la classe el meu punt de vista sobre la creació». Aquesta noia es va sentir molt contenta d’haver escoltat les punxades que li feia la seva consciència educada amb la Bíblia. I a tu, et mou la teva consciència a fer el que és correcte?

18. Per què és important que puguem confiar en la nostra consciència?

18 El nostre objectiu és viure d’acord amb els principis i les normes de Jehovà. I per aconseguir-ho, tenim una ajuda molt valuosa: la consciència. Si contínuament estudiem i meditem la Paraula de Déu i ens esforcem per posar en pràctica tot el que hem après, estarem educant la nostra consciència perquè es converteixi en una guia fiable.

^ § 7 Consulta el llibre Amor de Déu, p. 215-218.