Salta al contingut

Salta a l'índex

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

Estàs en expectació del que ha de venir?

Estàs en expectació del que ha de venir?

«Encara que trigui, espera-la» (HAB. 2:3).

CANÇONS: 32, 45

1, 2. Quina actitud han tingut els servents de Jehovà al llarg de la història?

ELS servents de Jehovà sempre han estat en expectació del compliment de les profecies bíbliques. Per exemple, Jeremies esperava que es complís la profecia sobre la destrucció de Judà, i això va passar l’any 607 a. de la n. e., quan Judà va caure a mans dels babilonis (Jer. 25:8-11). Per inspiració, Isaïes va predir que Jehovà retornaria els exiliats a Judà, i va afegir: «Feliços tots els qui esperen en ell» (Is. 30:18). Miquees també estava en expectació del compliment de les promeses de Jehovà, i per això va dir: «Posaré la mirada en Jahveh» (Miq. 7:7). I durant molts segles, el poble de Déu també va esperar el compliment de les profecies relacionades amb el Messies, o Crist (Lc. 3:15; 1 Pe. 1:10-12). *

2 Els servents de Déu d’avui dia també esperem que es compleixin algunes profecies sobre el Regne messiànic. Jehovà promet que mitjançant Jesús, el Rei d’aquest Regne, aviat acabarà amb el sofriment dels humans, destruirà la gent malvada  i alliberarà els Seus servents d’aquest món pervers dominat per Satanàs (1 Jn. 5:19). És per això que hem d’estar alerta i ser ben conscients que aquest món en breu arribarà a la seva fi.

3. Què ens podríem preguntar si fa molts anys que esperem la fi d’aquest món malvat?

3 Tots els servents de Déu desitgem que ben aviat es faci la Seva voluntat a la Terra, tal com es fa al cel (Mt. 6:10). Però si ens sembla que fa massa temps que esperem aquest moment, podria ser que ens preguntéssim: «És realista seguir esperant que arribi la fi?». Bé, això és el que analitzarem en aquest article.

PER QUÈ HEM D’ESTAR EN EXPECTACIÓ?

4. Quina important raó tenim per estar en expectació?

4 La Bíblia ens indica clarament quina actitud hem de tenir a mesura que s’apropa la destrucció de l’actual ordre de coses. Jesús va instar els seus seguidors a mantenir-se alerta, i els va dir: «Vetlleu» (Mt. 24:42; Lc. 21:34-36). Així, doncs, una bona raó per estar en expectació és que Jesús ens ho va manar. I l’organització de Jehovà ha seguit aquest consell i ens ha advertit constantment que estiguem «esperant i apressant la vinguda del dia de Déu», és a dir, que la tinguem molt present i que pensem en l’esperança del nou món (llegeix 2 Pere 3:11-13).

5. Per què és especialment important que ens mantinguem alerta avui dia?

5 És cert que els cristians del primer segle s’havien de mantenir en expectació del dia de Jehovà, però avui dia aquesta exhortació és molt més urgent. Per què? Perquè des de 1914 s’ha fet molt evident que vivim en el temps de la presència de Crist. I el senyal d’aquesta presència, que inclou l’empitjorament de les condicions mundials i la predicació arreu del món, indica que vivim en la conclusió de l’ordre de coses (Mt. 24:3, 7-14). Com que Jesús no ens va dir quant duraria aquest període, és molt important que ens mantinguem en expectació perquè la fi pot venir en qualsevol moment.

6. Per què sabem que les condicions mundials empitjoraran a mesura que ens apropem a la fi?

6 Però, podria ser que la conclusió de l’actual ordre de coses es referís a un temps futur en què les condicions mundials estarien molt pitjor? Bé, la Bíblia indica que la maldat augmentarà «en els darrers dies» (2 Tim. 3:1, 13; Mt. 24:21; Ap. 12:12). Per això sabem que les condicions mundials, que ara ja estan molt malament, continuaran empitjorant.

7. Què indica Mateu 24:37-39 sobre les condicions mundials durant els últims dies?

7 Ara bé, fins a quin punt creus que empitjoraran les coses abans que arribi «la gran tribulació»? (Ap. 7:14.) Per exemple, creus que hi haurà guerres a tots els països, que no hi haurà menjar per a ningú i que tothom, sense excepció, estarà malalt? Si fos així, fins i tot les persones més escèptiques es veurien obligades a admetre que les profecies bíbliques s’estan complint. Però Jesús va dir que la major part de les persones no s’adonarien de la seva presència, és a dir, que no en farien cas perquè estarien massa ocupades en les seves activitats quotidianes, i el dia de Jehovà les agafaria per sorpresa (llegeix Mateu 24:37-39). Així, doncs, les Escriptures indiquen que les condicions mundials durant els últims dies no serien extremes fins al punt que les persones haguessin  de reconèixer que la fi és a les portes (Lc. 17:20; 2 Pe. 3:3, 4).

8. Què poden veure clarament els qui escolten l’advertència de Jesús de mantenir-se alerta?

8 Però el compliment del senyal compost que va donar Jesús sí que hauria de ser suficientment obvi per als qui hagin estat obeint el consell de mantenir-se alerta (Mt. 24:27, 42). I això ha estat així des de 1914, perquè els aspectes del senyal s’han anat complint progressivament. Queda clar, doncs, que és ara quan vivim en la conclusió de l’actual ordre de coses, un període de temps limitat que culminarà amb la destrucció d’aquest món malvat.

9. Quins motius tenim per estar en expectació de la fi?

9 Així, doncs, per què hauríem d’estar en expectació els cristians d’avui dia? Per obediència a Jesucrist i perquè reconeixem el senyal de la seva presència. Els cristians no ens creiem qualsevol cosa que sentim, sinó que les nostres expectatives es basen en proves bíbliques sòlides que ens fan estar vigilants, desperts, alerta i en expectació de la fi d’aquest món malvat.

QUANT DE TEMPS FALTA?

10, 11. (a) Per què va dir Jesús als seus deixebles que vetllessin? (b) Què va dir Jesús que havien de fer els seus seguidors si els semblava que la fi trigava molt? (Mira la imatge del principi.)

10 Probablement molts de nosaltres ja fa anys que estem esperant que arribi la fi. Però això no hauria de fer que baixem la guàrdia. Al contrari, hem d’estar preparats per quan Jesús vingui a destruir l’actual ordre de coses. Recorda que Jesús va exhortar als seus seguidors: «Vigileu, vetlleu i pregueu, perquè no sabeu quan serà el temps. Com un home que va deixar la seva casa i se’n va anar lluny i va donar la potestat als seus servents, i a cadascú la seva feina, i al porter li va encarregar que vetllés. Vetlleu doncs, perquè no sabeu quan vindrà el senyor de la casa, al vespre o a mitjanit o al cant del gall o a l’alba. No fos que vingués de sobte i us trobés adormits. I el que us dic a vosaltres, ho dic a tots: Vetlleu» (Mc. 13:33-37).

11 De seguida que els cristians van entendre que la seva presència havia començat el 1914, es van adonar que la fi podia arribar en qualsevol moment i van intensificar la seva participació en la predicació. Al dir que potser arribava «al cant del gall o a l’alba», Jesús estava indicant que potser vindria més tard del que esperaven. Però si això passava, què havien de fer els seus seguidors? Els va dir: «Vetlleu». Per això, encara que ens sembli que fa molt temps que esperem, no significa que la fi estigui lluny o que no hagi de venir mentre nosaltres visquem.

12. Què va preguntar Habacuc, i què li va respondre Jehovà?

12 Pensa en el cas del profeta Habacuc, qui va rebre la comissió d’anunciar la destrucció de Jerusalem. Per aquell temps, ja feia molts anys que altres profetes havien advertit sobre la devastació de la ciutat. De fet, les condicions havien arribat a tal punt que Habacuc va dir: «El malvat envolta el just: per això es capgira la justícia». No ens estranya gens, doncs, que preguntés: «Fins quan, Jahveh, cridaré auxili?». Però, tot i que Jehovà no li va dir quan arribaria la fi de Jerusalem, li va assegurar: «No es retardarà», i li va manar que es mantingués en expectació (llegeix Habacuc 1:1-4; 2:3).

13. Quina actitud podria haver tingut Habacuc, i per què hauria estat una estupidesa?

 13 Suposem que Habacuc s’hagués desanimat i hagués pensat: «Ja fa molts anys que sento a parlar de la destrucció de Jerusalem. I si encara falta molt de temps? Quin sentit té seguir profetitzant com si la ciutat hagués de ser destruïda ara mateix? Ja ho faran uns altres». Si hagués pensat així, hauria perdut l’aprovació de Jehovà i possiblement hauria mort a mans dels babilonis durant la destrucció de Jerusalem.

14. Per què al nou món estarem agraïts que Jehovà ens hagi animat a estar en expectació de la fi?

14 Quan siguem al món nou, podrem reflexionar en com es va complir tot el que s’havia profetitzat sobre la conclusió de l’ordre de coses. Això enfortirà molt més la nostra confiança en Jehovà i en les promeses que encara s’hagin de complir (llegeix Josuè 23:14). Sense cap mena de dubte, estarem molt agraïts que Jehovà hagi establert el moment exacte per destruir el malvat món de Satanàs i ens hagi exhortat a estar en expectació de «la fi de totes les coses» (Fe. 1:7; 1 Pe. 4:7).

NO ESPERIS AMB ELS BRAÇOS PLEGATS!

Participes amb entusiasme en la predicació? (Consulta el paràgraf 15)

15, 16. Per què és tan important que prediquem amb urgència?

15 L’organització de Jehovà ens seguirà recordant que ara és el moment de centrar les nostres vides en el servei de Déu. I aquests recordatoris no només faran que estiguem actius en el nostre servei, sinó que ens ajudaran a veure que el senyal de la presència de Crist s’està complint. Tenint en compte el moment de la història en què vivim, què hauríem de fer? Posar el servei de Déu en primer lloc i participar en la predicació amb un sentit d’urgència (Mt. 6:33; Mc. 13:10).

16 Una germana va comentar: «Al predicar la bona nova del Regne [...] ajudem a rescatar les persones d’una mort segura quan vingui la catàstrofe que li espera a aquest món». I ella sabia bé què significa que t’hagin de rescatar, perquè tant ella com el seu marit van sobreviure a una de les pitjors catàstrofes marítimes de la història: el naufragi del luxós transatlàntic Wilhelm Gustloff l’any 1945. Fins i tot en un moment tan crític, una persona podria perdre de vista les coses que realment són importants. La germana recorda que una dona no deixava de lamentar-se: «El meu equipatge! El meu equipatge! Les meves joies! Totes les meves joies són al vaixell! Ho he perdut tot!». Per contra, alguns passatgers van arriscar les seves vides voluntàriament per rescatar els qui havien caigut a les  gèlides aigües. Nosaltres hem de ser com aquells passatgers altruistes i fer tot el que puguem per ajudar la gent. Hem de predicar sense perdre de vista la urgència dels dies en què vivim i ajudar els altres abans que sigui massa tard.

Prens bones decisions que t’ajudin a mantenir el sentit d’urgència? (Consulta el paràgraf 17)

17. Per què sabem que la fi pot arribar en qualsevol moment?

17 Quan observem les condicions del món ens adonem clarament que s’estan complint les profecies bíbliques que indiquen que la fi és imminent. Per això, no hem de pensar que encara falta molt perquè «les deu banyes» i «la bèstia» ataquin Babilònia, la gran, l’imperi mundial de la religió falsa (Ap. 17:16). No oblidem que serà Jehovà qui posarà «en els seus cors» el desig d’atacar-la, i això pot passar en un obrir i tancar d’ulls i en qualsevol moment (Ap. 17:17). La fi de l’actual món de Satanàs és molt a prop. Per això, tenim bons motius per fer cas de l’advertència de Jesús: «Tingueu compte per vosaltres mateixos, no sigui que els vostres cors s’afeixuguin amb la disbauxa i l’embriaguesa i les preocupacions de la vida, i de sobte us vingui al damunt aquell dia. Perquè vindrà com un llaç» (Lc. 21:34, 35; Ap. 16:15). Determinem-nos, doncs, a servir Jehovà amb una actitud d’urgència i confiem que ell salvarà el «qui espera en ell» (Is. 64:4).

18. Què analitzarem al pròxim article?

18 Mentre esperem que arribi la fi de l’actual ordre de coses, hauríem de posar en pràctica el següent consell que trobem a Judes: «Estimats, edificant-vos damunt la vostra fe santíssima, pregant en l’Esperit Sant, manteniu-vos en l’amor de Déu esperant la misericòrdia del nostre Senyor Jesu-Crist per a vida eterna» (Jud. 20, 21). Així, doncs, com podem demostrar que estem en expectació de la fi i que ens estem preparant per viure al món nou? Això ho analitzarem al següent article.

^ § 1 Trobaràs una llista d’algunes profecies bíbliques relacionades amb el Messies i també els seus compliments a la pàgina 200 del llibre Què és el que realment ensenya la Bíblia?