Salta al contingut

Salta a l'índex

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

De debò importa qui veu la nostra feina?

De debò importa qui veu la nostra feina?

BESSALEL i Oholiab havien treballat molt de temps en la construcció. Durant l’època que van ser esclaus a Egipte, segur que es van fer un tip de fer maons. Però aquells anys havien quedat enrere. Ara, Jehovà els havia escollit per portar la davantera en la construcció del tabernacle i es convertirien en artesans del més alt nivell (Èx. 31:1-11). Així i tot, només uns quants veurien les seves magnífiques obres. Creus que es podrien haver sentit frustrats perquè poques persones reconeixerien els seus mèrits? De veritat importava qui s’adonés de la seva feina? I en el teu cas, importa qui s’adona de la teva feina?

OBRES D’ART A LA VISTA DE MOLT POCS

Algunes peces del tabernacle eren veritables obres mestres. Pensa, per exemple, en els querubins d’or que hi havia sobre l’arca del pacte. L’apòstol Pau va dir que eren «gloriosos» (Heb. 9:5NM). Imagina’t la immensa bellesa d’aquelles figures esculpides en or! (Èx. 37:7-9.)

Si avui dia es descobrissin les peces que van fer Bessalel i Oholiab, s’exposarien en els millors museus i tothom les admiraria. Però, quantes persones les van poder contemplar en aquell temps? Com que els querubins estaven al Santíssim, només els podia veure el gran sacerdot un cop l’any, el dia de l’Expiació (Heb. 9:6, 7). Aquelles obres d’art van ser admirades per molt pocs.

NO ENS CAL L’ADMIRACIÓ DE TOTHOM PER SENTIR-NOS SATISFETS

Posa’t en la pell de Bessalel i Oholiab. T’has esforçat molt per crear aquestes espectaculars obres d’art, però saps que molt poca gent les veurà. Com et sentiràs? Avui dia, molts se senten realitzats quan els altres els admiren i els elogien. De fet, aquest és el baròmetre que fan servir per mesurar els seus mèrits. Però els servents de Jehovà som diferents. Igual que Bessalel i Oholiab, el que ens fa sentir satisfets és fer la voluntat de Jehovà i tenir la seva aprovació.

En el temps de Jesús, era habitual que els líders religiosos fessin oracions per impressionar els altres. Tot i això, Jesús va recomanar que oréssim amb sinceritat i sense el desig de ser alabats. I què aconseguirem si ho fem? Ell mateix  va dir: «El teu Pare, que veu el que és amagat, t’ho recompensarà» (Mt. 6:5, 6BCI). La veritat és que el més important no és el que pensin els altres de les nostres oracions, sinó el que pensi Jehovà. El que fa que les nostres oracions siguin realment valuoses és la seva opinió. I passa el mateix amb tot el que fem en el nostre servei sagrat. No mesurem els nostres mèrits pel que diuen els altres. El que realment importa és l’opinió de Jehovà, qui «veu el que és amagat».

Quan es va acabar de construir el tabernacle, un núvol «cobrí la tenda de la reunió, i la glòria de Jahveh omplí el tabernacle» (Èx. 40:34). Allò va deixar clar que Jehovà pensava que Bessalel i Oholiab havien fet molt bona feina. Com creus que es van sentir en aquell moment? Encara que els seus noms no van quedar gravats en la seva obra, els devia omplir de satisfacció saber que Jehovà beneïa els seus esforços (Prov. 10:22). Segur que els va emocionar comprovar que tot el que havien fet es va continuar utilitzant per adorar Jehovà. No hi ha dubte que, quan ressuscitin, els encantarà assabentar-se que el tabernacle es va fer servir durant uns cinc-cents anys!

Encara que ningú vegi el teu servei humil i abnegat, Jehovà sí!

Avui dia, en l’organització de Jehovà, els germans que són animadors audiovisuals, artistes, fotògrafs, músics, redactors i traductors treballen en l’anonimat. En realitat, es pot dir que ningú «veu» el que fan. I passa el mateix amb les tasques que es realitzen en les més de cent deu mil congregacions d’arreu del món. Per exemple, qui s’adona que l’encarregat de comptabilitat omple cada final de mes la paperassa necessària? Qui veu que el secretari prepara l’informe de predicació de la congregació? Qui sap quin germà o germana en concret ha fet una reparació a la Sala del Regne?

Al final de la seva vida, Bessalel i Oholiab no havien rebut cap trofeu, placa o medalla que els permetés fer gala dels seus brillants dissenys i les seves magnífiques obres. Però tenien una cosa molt més valuosa: l’aprovació de Jehovà, qui havia vist la bona feina que havien fet. Per això, imitem la humilitat i la bona disposició d’aquests dos servents fidels!