Salta al contingut

Salta a l'índex

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

Imita el Déu que et promet vida eterna

Imita el Déu que et promet vida eterna

«Sigueu, doncs, imitadors de Déu, com a fills estimats» (EF. 5:1).

1. Quina capacitat ens pot ajudar a imitar les qualitats de Jehovà?

JEHOVÀ ens ha creat amb la capacitat de posar-nos en el lloc dels altres. De fet, fins a cert punt, ens podem imaginar situacions que mai hem viscut (llegeix Efesis 5:1, 2). Com podem utilitzar aquest regal amb seny? Què hem de fer perquè no ens arribi a perjudicar?

2. Per què podem dir que a Jehovà l’afecten els nostres problemes?

2 Tots ens alegrem molt que Jehovà hagi promès als ungits fidels immortalitat al cel i a les «altres ovelles», vida eterna a la Terra (Jn. 10:16; 17:3; 1 Cor. 15:53). És cert que, mentre no es compleixi aquesta promesa, tots seguirem passant per proves i problemes. Però podem estar segurs que Jehovà està al cas dels nostres patiments, igual que veia els patiments dels israelites quan eren esclaus a Egipte. La Bíblia diu que «tots els seus sofriments, ell també els sofria» (Is. 63:9BCI). I segles més tard, quan els jueus estaven reconstruint el temple i tenien por dels seus enemics, Jehovà els va dir: «Qui us toca a vosaltres toca la nineta dels meus ulls» (Zac. 2:8BEC). Jehovà té els mateixos sentiments pels seus servents que els que té una mare  pel seu fillet, i això l’impulsa a ajudar-los (Is. 49:15). Com veiem, en cert sentit, Jehovà es pot posar en el lloc de les persones. I a nosaltres també ens ha creat amb aquesta capacitat (Sl. 103:13, 14).

JESÚS VA REFLECTIR L’AMOR DE DÉU

3. Per què sabem que Jesús va ser compassiu?

3 Jesús podia sentir el dolor dels altres, encara que mai hagués estat en la seva situació. Per exemple, sabia que la gent tenia por dels líders religiosos, els quals els enganyaven i els carregaven amb una pila de regles i tradicions que no provenien de Déu (Mt. 23:4; Mc. 7:1-5; Jn. 7:13). És veritat que Jesús mai no va tenir por i que a ell mai no el van enganyar, però podia entendre la situació d’aquelles persones. Per això, la Bíblia diu que, «veient les multituds, en tingué compassió perquè estaven fatigats i esgarriats com ovelles que no tenen pastor» (Mt. 9:36). Igual que el seu Pare, Jesús era amorós i compassiu (Sl. 103:8).

4. Com va actuar Jesús al veure que els altres patien?

4 Quan Jesús veia que les persones patien, l’amor que sentia per elles l’impulsava a ajudar-les. Sens dubte, reflectia a la perfecció l’amor del seu Pare. En una ocasió, després d’un llarg viatge de predicació, Jesús i els seus apòstols volien anar a un lloc tranquil per descansar. Però ell, encara que estava cansat, es va compadir de la gent que l’estava esperant i es va posar a «ensenyar-los moltes coses» (Mc. 6:30, 31, 34).

COM POTS IMITAR L’AMOR DE JEHOVÀ?

5, 6. Com hem de tractar els altres si volem imitar l’amor de Jehovà? Posa’n un exemple. (Mira la imatge del principi.)

5 Podem imitar l’amor de Jehovà en la manera com tractem els altres. Imagina’t un jove cristià, a qui anomenarem Àlex, que es posa a pensar en un germà gran que no veu bé, li costa molt llegir i se li fa una muntanya caminar d’una casa a l’altra quan va a predicar. L’Àlex recorda les següents paraules de Jesús: «Tal com voleu que els homes facin per vosaltres, feu-ho vosaltres igualment per a ells» (Lc. 6:31). Així, doncs, l’Àlex es pregunta: «Què m’agradaria que fessin els altres per mi?». I ell ho té ben clar: li encantaria que juguessin a futbol amb ell. Però, oi que el germà gran no podrà jugar a futbol? En realitat, les paraules de Jesús impliquen que el que l’Àlex s’hauria de preguntar és: «Si jo fos aquest germà, què m’agradaria que fessin els altres per mi?».

6 Encara que l’Àlex és jove, pot fer-se una idea del que suposa ser una persona gran. Com ho aconsegueix? Bé, l’Àlex observa el germà i l’escolta amb interès. A poc a poc, va entenent el que implica fer-se gran i tenir dificultats per llegir la Bíblia o predicar casa per casa. Un cop entén la situació tan trista del germà, s’adona del que necessita i té el desig d’ajudar-lo. Nosaltres podem fer el mateix. Si volem imitar l’amor de Déu, ens hem de posar en la pell dels altres (1 Cor. 12:26).

Imita Jehovà sent amorós (Consulta el paràgraf 7)

7. Com podem arribar a entendre el sofriment d’altres germans?

7 Però no sempre és fàcil entendre el dolor dels altres, sobretot si no hem passat mai per una situació semblant. Alguns pateixen en sentit físic per culpa d’una lesió, una malaltia o l’edat, i altres han de fer front a problemes emocionals a causa de la depressió, atacs de pànic o traumes per haver patit maltractaments o abusos. I hi ha germans que viuen en  famílies monoparentals o que estan dividides en sentit religiós. Tothom afronta un problema o altre, i sovint són problemes que nosaltres no hem viscut. En aquests casos, com podem imitar l’amor de Déu? Escoltant amb atenció l’altra persona fins que entenguem com se sent, almenys fins a cert punt. L’amor ens impulsarà a fer per ella el que necessiti. I encara que cadascú tingui necessitats diferents, segur que la podem edificar en sentit espiritual i ajudar d’alguna manera pràctica (llegeix Romans 12:15; 1 Pere 3:8).

COM POTS IMITAR LA BONDAT DE JEHOVÀ?

8. Què va ajudar Jesús a ser bondadós?

8 El Fill de Déu va dir: «L’Altíssim [...] és bo amb els desagraïts i dolents» (Lc. 6:35). I ell mateix va imitar la bondat del seu Pare. Què el va ajudar? Pensar en l’efecte que tindrien les seves paraules i les seves accions en els sentiments dels altres. Per exemple, una dona coneguda per ser pecadora es va acostar a ell, plorant i mullant-li els peus amb les seves llàgrimes. Jesús va veure que estava penedida i sabia que si la despatxava bruscament la faria sentir encara pitjor. Però en comptes d’això, la va encomiar i perdonar. I després, quan es va adonar que a un fariseu no li havia semblat bé el que havia passat, també li va parlar amb amabilitat (Lc. 7:36-48).

9. Què ens ajudarà a imitar la bondat de Jehovà? Posa’n un exemple.

9 Com podem imitar la bondat de Jehovà? Pau va escriure: «Un servent del Senyor no s’ha de ficar en discussions, sinó que ha de ser amable amb tothom» (2 Tim. 2:24). Les persones amables tracten les situacions delicades amb tacte per no ferir els sentiments dels altres. Reflexiona en com podries demostrar bondat en les següents situacions: com reaccionaries si el teu encarregat no fes la feina ben feta? Què li diries a un germà que ha anat a la reunió després de molts mesos? Series considerat si en la predicació algú et digués que està massa ocupat per atendre’t? Contestaries amablement a la teva parella si et preguntés per què no li havies dit el que tenies planejat fer el dissabte? Si ens posem en el lloc dels altres i intentem preveure com els afectaran les nostres paraules, sabrem com hem de parlar i actuar per reflectir la bondat de Jehovà (llegeix Proverbis 15:28).

COM POTS IMITAR LA SAVIESA DE JEHOVÀ?

10, 11. Què ens ajudarà a imitar la saviesa de Jehovà? Posa’n un exemple.

10 La capacitat d’imaginar situacions que mai hem viscut també ens ajuda a imitar la saviesa de Jehovà i a preveure les conseqüències de les nostres accions. La saviesa és un dels atributs principals de Jehovà. Si ho vol, pot preveure en detall tot el que passarà en el futur. És clar, nosaltres no tenim la mateixa capacitat que Ell per preveure les coses, però sí que podem pensar en el que passarà si actuem de certa manera. Desgraciadament, els israelites no es van parar a pensar en les possibles conseqüències de desobeir Déu. A pesar de tot el que Ell havia fet pel Seu poble, Moisès sabia que actuarien malament, i per això va cantar davant de tota la congregació d’Israel: «Són una nació sense seny, i no tenen enteniment. Tant de bo fossin savis, discernirien això, percebrien llur final!» (Deut. 31:29, 30; 32:28, 29).

 11 Per imitar la saviesa de Jehovà hem de pensar, o fins i tot visualitzar, les possibles conseqüències de les nostres accions. Per exemple, si estem sortint amb algú, hem de reconèixer que és molt difícil controlar els sentiments i l’atracció sexual. Com a cristians, mai faríem res que pogués posar en perill la nostra valuosa relació amb Jehovà. Al contrari, hem d’actuar tal com ens indiquen aquestes paraules inspirades: «El prudent veu el mal, i s’amaga: però els ximples passen endavant, i són castigats» (Prov. 22:3).

TALLA D’ARREL ELS PENSAMENTS IMPROPIS

12. Per què ens pot perjudicar pensar en coses que no estan bé?

12 La persona prudent sap que donar massa voltes a un assumpte pot ser com un foc. Quan utilitzem el foc de manera responsable, ens pot ser útil per cuinar, però si no anem amb compte, pot acabar cremant la nostra casa i, fins i tot, ens pot matar. Doncs bé, el mateix passa amb els pensaments. Si els utilitzem per reflexionar en coses que hem après de Jehovà, ens beneficiaran. Però si ens recreem en pensaments immorals, ens acabaran fent mal. Per exemple, si pensem constantment en coses que no estan bé, al final acabarem fent realitat els nostres mals desitjos. I és que donar moltes voltes a fantasies immorals pot ser mortal en sentit espiritual (llegeix Jaume 1:14, 15).

13. Quina idea va captivar Eva?

13 Vegem per què Eva, la primera dona, va acabar desitjant menjar de «l’arbre del coneixement del bé i del mal» (Gèn. 2:16, 17). La serp li va dir: «No morireu pas! Perquè Déu sap que el dia que en mengeu, els vostres ulls seran oberts i sereu com Déu, coneixedors del bé i del mal». Eva «veié que l’arbre era bo per menjar i que era agradable als ulls». Al final, «prengué del seu fruit, en menjà i en donà també al seu marit, que era amb ella, i ell també en menjà» (Gèn. 3:1-6). Pel que sembla, a Eva li va atraure la idea que Satanàs li havia venut: decidir per ella mateixa el que estava bé i el que no en comptes que altres li ho diguessin. Però és evident que no tallar d’arrel aquell mal pensament va ser desastrós, ja que, a través d’Adam, «va entrar el pecat en el món, i pel pecat la mort» (Rm. 5:12).

14. Com ens ajuda la Bíblia a evitar la mala conducta?

14 És veritat que el pecat d’Eva no estava relacionat amb la immoralitat sexual.  Però la Bíblia ens adverteix clarament que no ens recreem pensant en coses immorals. Jesús va dir: «Qualsevol qui mira una dona per desitjar-la, ja ha comès adulteri amb ella en el seu cor» (Mt. 5:28MM). I no només això. L’apòstol Pau també va dir que no féssim plans per satisfer «els desitjos» immorals (Rm. 13:14).

15. Quins tresors hem d’acumular, i per què?

15 Una altra fantasia molt perillosa és voler ser rics en comptes de centrar-nos en el nostre servei de Jehovà. De fet, la Bíblia diu que la fortuna del ric és «com una muralla elevada en la seva imaginació» (Prov. 18:11). I Jesús va relatar una història per il·lustrar la trista situació d’algú que «atresora per a ell mateix, i no és ric envers Déu» (Lc. 12:16-21). En canvi, Jehovà es posa molt content quan fem el que li agrada (Prov. 27:11). No ens fa feliços saber que tenim la seva aprovació perquè hem acumulat «tresors en el cel»? (Mt. 6:20.) Al cap i a la fi, no hi ha cap tresor més valuós que tenir una bona relació amb Déu!

CONTROLA ELS PENSAMENTS NEGATIUS

16. Què ens pot ajudar a controlar l’ansietat?

16 Si concentrem tots els nostres esforços a acumular «tresors sobre la terra», acabarem cansats i estressats (Mt. 6:19). Jesús va posar una il·lustració perquè entenguem que «el desfici [la preocupació, NM] d’aquest món i l’engany de la riquesa» poden impedir-nos posar el Regne en primer lloc (Mt. 13:18, 19, 22). Hi ha persones que, ja sigui per culpa dels diners o per algun altre motiu, estan constantment preocupades pensant en totes les coses dolentes que podrien passar. Però si no aconseguim controlar aquests pensaments, ens podem posar malalts o fins i tot començar a perdre la fe en Jehovà. En aquests moments és imprescindible que confiem en Ell i recordem que «l’ansietat al cor deprimeix l’home: però la bona paraula porta alegria» (Prov. 12:25). Per tant, si estàs preocupat per alguna cosa, parla amb algú que serveixi Jehovà i que et conegui bé. Els teus pares, la teva parella o un bon amic et poden animar a confiar en Jehovà i a no sentir-te tan angoixat.

17. Quines ajudes ens ofereix Jehovà quan estem angoixats?

17 Jehovà és qui millor pot entendre la nostra angoixa. Parlant d’això, Pau va dir: «No us desficieu per res, sinó feu conèixer a Déu en tot moment les vostres peticions amb la pregària i la súplica, amb accions de gràcies. I la pau de Déu, que sobrepassa tot enteniment, guardarà els vostres cors i els vostres pensaments en Crist-Jesús» (Fili. 4:6, 7). Per això, quan estiguis preocupat, pensa en totes les ajudes que et dóna Jehovà per mantenir ben forta la teva amistat amb ell, com ara l’ajuda dels germans i germanes de la congregació, els ancians, el servent fidel, els àngels i Jesús.

18. Com ens ajuden els nostres pensaments?

18 Hem vist que els nostres pensaments ens poden ajudar a imitar les qualitats divines, com ara l’amor (1 Tim. 1:11; 1 Jn. 4:8). Només serem feliços si estimem els altres de veritat, si analitzem les conseqüències de les nostres accions i si evitem que l’angoixa ens robi l’alegria. Per això, utilitzem bé l’habilitat que Jehovà ens ha donat per imaginar-nos la recompensa que tenim al davant i imitem-lo sent persones felices i demostrant amor, bondat i saviesa (Rm. 12:12).