Salta al contingut

Salta a l'índex

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

Van «veure» les promeses

Van «veure» les promeses

«Sense haver rebut les promeses, sinó veient-les de lluny» (HEB. 11:13).

1. Com ens beneficia poder imaginar-nos coses que no hem vist mai? (Mira la imatge del principi.)

JEHOVÀ ens ha fet un regal meravellós: la capacitat d’imaginar-nos coses que no hem vist mai. Això ens permet prendre decisions assenyades i tenir una esperança per al futur. Com que Jehovà pot saber tot el que passarà i ens ho explica a la seva Paraula, no se’ns fa difícil fer-nos una imatge mental del que ens espera. De fet, aquesta capacitat d’imaginar-nos coses que mai no hem vist ens ajuda a tenir fe (2 Cor. 4:18).

2, 3. (a) Quina diferència hi ha entre una fantasia i visualitzar les promeses de Déu? (b) Quines preguntes analitzarem en aquest article?

2 És clar, de vegades ens imaginem coses que no són reals i que no passaran mai. Per exemple, una nena petita es pot imaginar volant sobre una papallona, però això només és una fantasia. En canvi, hi ha coses que ens podem imaginar i que poden arribar a ser reals. Pensa en el cas d’Anna. No era una fantasia que s’imaginés portant el seu fill Samuel a servir al tabernacle, perquè era el que havia decidit fer. I centrar-se en allò la va ajudar a complir la promesa que li havia fet a Jehovà (1 Sam. 1:22). D’igual manera, quan nosaltres visualitzem les promeses de Déu, també estem imaginant coses que segur que passaran (2 Pe. 1:19-21).

3 Hi va haver molts altres adoradors de Déu fidels que es  van fer imatges mentals de les coses que Déu havia promès. Com els va beneficiar? I com ens pot beneficiar a nosaltres pensar en les coses meravelloses que Déu ha promès a la humanitat obedient?

«VEURE» LA SEVA ESPERANÇA ELS VA ENFORTIR LA FE

4. Per què es podia imaginar Abel el que passaria en el futur?

4 Abel va ser la primera persona que va ser fidel a Déu. Però, va poder «veure» les promeses de Jehovà? Bé, Abel sabia que, quan Adam i Eva van pecar, Déu va dir a la serp: «Posaré enemistat entre tu i la dona, i entre el teu llinatge i el seu llinatge. Ell et ferirà el cap, i tu li feriràs el taló» (Gèn. 3:14, 15). Abel no sabia com es complirien exactament aquelles paraules. Però segur que va reflexionar molt en la promesa de Jehovà i es va adonar que, perquè la humanitat pogués assolir la perfecció que Adam i Eva havien perdut, s’hauria de ferir algú en «el taló». Ara bé, sense importar el que Abel s’imaginés sobre el futur, sabem que tenia fe en les promeses divines, i per això Jehovà va acceptar el seu sacrifici (llegeix Gènesi 4:3-5; Hebreus 11:4).

5. Per què imaginar-se el futur devia ajudar Henoc?

5 Henoc va ser un altre home que va tenir molta fe, tot i estar envoltat de gent malvada que deia coses molt «dures» contra Déu. Per inspiració, Henoc va profetitzar que Jehovà vindria «amb les seves miríades de sants, a fer un judici contra tots, i a reprendre tots els qui d’ells són impius de totes les seves obres d’impietat que han comès impiament, i per totes les coses dures que els pecadors impius han parlat contra ell» (Jud. 14, 15). Gràcies a la seva fe, Henoc es va poder fer una imatge mental de com seria el món sense maldat (llegeix Hebreus 11:5, 6).

6. En què devia seguir pensant Noè després del Diluvi?

6 Com que Noè va tenir fe en Déu, va poder sobreviure al Diluvi (Heb. 11:7). I quan va sortir de l’arca, aquesta fe el va impulsar a fer sacrificis d’animals (Gèn. 8:20). Ara bé, després del Diluvi, el món es va tornar malvat un altre cop. Nimrod va començar a governar, i volia que la gent es rebel·lés contra Jehovà (Gèn. 10:8-12). Malgrat tot, Noè va seguir tenint fe i esperança. Igual que Abel, segurament va pensar molt en el dia que la humanitat seria alliberada dels governs opressius, el pecat i la mort. Oi que tu també pots «veure» aquest futur tan meravellós i que, per cert, està tan a prop? (Rm. 6:23.)

VAN «VISUALITZAR» EL COMPLIMENT DE LES PROMESES

7. Quin futur es podien imaginar Abraham, Isaac i Jacob?

7 Abraham, Isaac i Jacob també es podien imaginar un futur magnífic perquè Déu els havia promès que, per mitjà de la seva descendència, totes les nacions rebrien moltes benediccions (Gèn. 22:18; 26:4; 28:14). Déu els havia dit que els seus descendents arribarien a ser una gran nació i viurien a la Terra Promesa (Gèn. 15:5-7). Gràcies a la seva fe, aquells patriarques podien «veure» els seus descendents ocupant aquelles terres. De fet, des que la humanitat va perdre la perfecció, Jehovà ha assegurat als seus servents fidels que tot el que tenien els nostres primers pares al principi no s’ha perdut per sempre.

8. Què va ajudar Abraham a tenir una fe tan extraordinària?

 8 És probable que la capacitat d’Abraham per visualitzar les promeses de Jehovà el motivés a realitzar actes de fe impressionants. Les Escriptures expliquen que, encara que ell i altres adoradors de Déu «moriren d’acord amb la fe, sense haver rebut les promeses», van viure «veient-les de lluny, [...] i abraçant-les» (llegeix Hebreus 11:8-13). Abraham tenia tantes proves que li demostraven que la seva esperança es compliria que era com si pogués «veure» el que Déu faria en el futur.

9. Com va beneficiar Abraham tenir fe en les promeses de Déu?

9 La fe d’Abraham en les promeses el va ajudar a estar resolt a fer el que Jehovà li havia demanat. Per exemple, va marxar d’Ur i no va voler viure permanentment a cap ciutat de Canaan. Com que aquells pobles tenien governants que «servien altres déus», es pot dir que tenien uns fonaments molt inestables (Jos. 24:2). Per això, durant la resta de la seva vida, Abraham va esperar «la ciutat que té fonaments, l’arquitecte i constructor de la qual és Déu» (Heb. 11:10). Ell es «veia» residint en un lloc permanent governat per Jehovà i, igual que altres homes de fe com Abel, Henoc i Noè, creia en la resurrecció i esperava viure a la Terra sota el Regne de Déu, «la ciutat que té fonaments» de debò. Segur que reflexionar en aquestes benediccions va enfortir la fe d’aquells homes (llegeix Hebreus 11:15, 16).

10. Com va beneficiar Sara la seva visió del futur?

10 Pensa en l’exemple de Sara, la dona d’Abraham. Tot i tenir noranta anys i no tenir cap fill, el seu punt de vista positiu sobre el futur la va ajudar a actuar amb fe i a imaginar-se la seva descendència rebent les benediccions que Jehovà havia promès (Heb. 11:11, 12). Però, per què estava tan segura que allò es compliria? Perquè Jehovà li havia dit al seu marit: «Jo la beneiré, i també et donaré un fill d’ella. I la beneiré i serà mare de nacions, en sortiran reis de pobles» (Gèn. 17:16). I, tal com Jehovà havia predit, Sara va tenir un fill. Allò la va convèncer que totes les altres promeses que Déu havia fet a Abraham també es complirien. Que bé que nosaltres també puguem visualitzar les promeses de Déu, que sens dubte es compliran! Oi que és un regal meravellós?

TENIEN LA MIRADA POSADA EN LA RECOMPENSA

11, 12. Com va cultivar Moisès amor per Jehovà?

11 Moisès va ser una altra persona que estimava Jehovà per sobre de tot i tenia molta fe en ell. Com que de jove va viure a la casa del Faraó, hauria estat fàcil que ambicionés riqueses i poder. Però els seus pares hebreus li havien parlat de Jehovà i del Seu propòsit d’alliberar els israelites de l’esclavitud i portar-los a la Terra Promesa (Gèn. 13:14, 15; Èx. 2:5-10). Si Moisès va pensar sovint en les benediccions que Déu havia promès al seu poble, què creus que va acabar estimant, les riqueses i el poder o Jehovà?

12 La Bíblia ens diu: «Per la fe, Moisès, ja gran, refusà de ser anomenat fill de la filla del Faraó, escollint abans ser maltractat amb el poble de Déu, que no pas tenir per un temps el plaer del pecat, considerant l’oprobi de Crist una riquesa més gran que els tresors  d’Egipte, perquè tenia la mirada posada en la recompensa» (Heb. 11:24-26).

13. Com es va beneficiar Moisès de reflexionar en el que Déu havia promès?

13 Com més pensava Moisès en les promeses que Jehovà havia fet als israelites, més creixia la seva fe i el seu amor per Ell. Igual que altres servents fidels del passat, és molt probable que visualitzés el temps en què la humanitat seria alliberada de la mort (Job 14:14, 15; Heb. 11:17-19). No és d’estranyar que Moisès se sentís impulsat a estimar un Déu que va demostrar tanta compassió pels hebreus i, en definitiva, per tota la humanitat. La seva fe i el seu amor per Déu el van ajudar a servir-lo durant tota la vida (Deut. 6:4, 5). Fins i tot quan el Faraó el va amenaçar de mort, Moisès no es va espantar perquè sabia que Jehovà el recompensaria en el futur (Èx. 10:28, 29).

POTS «VEURE» LES COSES QUE FARÀ EL REGNE?

14. Com s’imaginen alguns el seu futur?

14 Avui dia, hi ha molta gent que té una visió poc realista del futur. Alguns, encara que no tenen molts diners, somien que algun dia seran increïblement rics i que se sentiran completament segurs, però la realitat és que la vida està plena d’«aflicció» (Sl. 90:10). A més, s’imaginen vivint sense estrès sota un govern humà, però no tenen en compte que la Bíblia diu que l’única esperança per a la humanitat és el Regne de Déu (Dan. 2:44). I molta gent creu que Déu no destruirà l’actual món de Satanàs, encara que la Bíblia pinti un quadre completament diferent (Sof. 1:18; 1 Jn. 2:15-17). Però, en realitat, les esperances de les persones que no coneixen el propòsit de Jehovà són pura fantasia.

Et «veus» en el món nou? (Consulta el paràgraf 15)

15. (a) Per què és bo visualitzar la nostra esperança? (b) Què és el que més desitges que passi al món nou?

15 Jehovà ens ha promès un futur esplèndid. Visualitzar el que aviat passarà ens omple de felicitat i ens dóna els ànims que necessitem per seguir servint Déu fidelment, ja sigui que tinguem esperança de viure a la Terra o al cel. Et pots «veure» beneficiant-te de les promeses de Déu? Imagina’t vivint per sempre a la Terra, col·laborant amb altres per fer que el planeta torni a ser un paradís. Tothom estima Jehovà tant com tu. No et fa mal res, tens energies i t’espera un futur meravellós. Els qui dirigeixen l’obra de restauració es preocupen sincerament per tu i això fa que la vida sigui un plaer. A més, t’encanta utilitzar les teves habilitats, perquè tot el que fas és per beneficiar els altres i per honrar Déu. Per exemple, estàs ajudant les persones que acaben de ressuscitar a conèixer Jehovà (Jn. 17:3; Fe. 24:15). No! Encara que ho sembli, no és un somni! Aquesta imatge mental tan bonica està basada en el que la Bíblia ensenya sobre el futur (Is. 11:9; 25:8; 33:24; 35:5-7; 65:22).

PER QUÈ ÉS BO QUE PARLIS DE LA TEVA ESPERANÇA?

16, 17. Com ens beneficia parlar de la nostra esperança?

16 Parlar amb altres cristians sobre el que ens agradaria fer quan Jehovà compleixi les seves promeses fa que la nostra esperança sigui més real. Tot i que no sabem exactament quines seran les nostres circumstàncies en el món nou, quan ara parlem del que hi podrem fer,  ens animem els uns als altres i demostrem que tenim fe en les promeses de Déu. Quan l’apòstol Pau va visitar els germans de Roma, segur que van agrair molt l’oportunitat d’animar-se mútuament. I això mateix fem nosaltres en aquests dies tan difícils (Rm. 1:11, 12).

17 Visualitzar el futur també ens pot ajudar a controlar els pensaments negatius i a no pensar tant en els nostres problemes. En una ocasió, l’apòstol Pere estava preocupat i va dir a Jesús: «Heus aquí, nosaltres ho hem deixat tot i t’hem seguit. Què hi haurà per a nosaltres, doncs?». Llavors Jesús, per ajudar Pere i els altres deixebles a imaginar-se el futur que els esperava, els va dir: «En veritat us dic que vosaltres, els qui m’heu seguit, en la regeneració, quan el Fill de l’home segui sobre el tron de la seva glòria, vosaltres també seureu sobre dotze trons, judicant les dotze tribus d’Israel. I tot el qui haurà deixat cases o germans o germanes o pare o mare o dona o fills o camps per causa del meu Nom, rebrà cent vegades més i heretarà la vida eterna» (Mt. 19:27-29). Pere i els seus companys es van poder fer una idea de quin paper tindrien en el Regne que portarà grans benediccions per a la humanitat.

18. Com ens ajuda pensar en el compliment de les promeses de Jehovà?

18 Als servents de Jehovà sempre els ha beneficiat pensar en el compliment de les promeses divines. El que Abel devia conèixer sobre el propòsit de Jehovà li va permetre visualitzar un futur millor i tenir fe i esperança. Abraham va poder fer grans actes de fe perquè va «veure» el compliment d’alguns aspectes de la promesa sobre la descendència (Gèn. 3:15). El fet que Moisès tingués «la mirada posada en la recompensa» va fer que actués amb fe i estimés Jehovà cada vegada més (Heb. 11:26). Si nosaltres també ens imaginem les promeses de Jehovà, la nostra fe i el nostre amor per ell es faran més forts. Per això, en el proper article veurem com podem utilitzar bé el regal de la imaginació.