Salta al contingut

Salta a l'índex

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

Vés alerta, Satanàs et vol devorar!

Vés alerta, Satanàs et vol devorar!

«Vetlleu, perquè el vostre adversari, el diable, com un lleó rugint, ronda cercant a qui devorar» (1 PE. 5:8).

1. Explica com un ésser espiritual es va convertir en Satanàs.

HI VA HAVER un temps en què tenia una bona relació amb Jehovà. Però va començar a desitjar que els humans l’adoressin a ell i, en comptes de rebutjar aquests pensaments impropis, els va alimentar, va permetre que creixessin dins seu i va acabar pecant (Jm. 1:14, 15). No sabem com es deia abans, però ara el coneixem com Satanàs. Aquest ésser espiritual «no es va mantenir en la veritat», es va rebel·lar contra Jehovà i es va convertir en el «pare de la mentida» (Jn. 8:44).

2, 3. Què ens indiquen les paraules Satanàs, Diable, serp drac sobre el principal enemic de Jehovà?

2 Des que es va rebel·lar, Satanàs ha demostrat que és el principal enemic de Jehovà i de tots els humans. Els títols que rep demostren fins on arriba la seva corrupció. Per exemple, el seu nom significa «opositor», i això indica que està en contra de la sobirania de Jehovà, odia la Seva governació i hi lluita en contra amb totes les seves forces. De fet, no hi ha res que desitgi més que veure la fi de la governació de Jehovà.

3 A Apocalipsi 12:9 se l’anomena «diable», que vol dir «calumniador». Això ens recorda que Satanàs ha embrutat el nom  de Jehovà dient que és un mentider. L’expressió «la serp antiga» ens fa pensar en la tràgica situació que es va donar al jardí d’Edèn, quan Satanàs va fer servir una serp per enganyar Eva. També, quan escoltem l’expressió «gran drac», ens ve al cap un monstre terrorífic que encaixa perfectament amb Satanàs, un ésser malvat que desitja frustrar el propòsit de Jehovà i destruir el Seu poble.

4. Què analitzarem en aquest article?

4 No hi ha dubte que Satanàs és l’amenaça més gran per a la nostra integritat. És per això que la Bíblia ens exhorta: «Sigueu sobris, vetlleu, perquè el vostre adversari, el diable, com un lleó rugint, ronda cercant a qui devorar» (1 Pe. 5:8). En vista d’aquesta advertència, en aquest article analitzarem tres característiques de Satanàs que ens fan veure clarament que és importantíssim protegir-nos d’aquest adversari sense escrúpols, l’enemic de Jehovà i del Seu poble.

ÉS PODERÓS

5, 6. (a) Posa exemples que mostrin que els éssers espirituals són «poderosos en força». (b) Per què podem dir que Satanàs té «el domini de la mort»?

5 Els àngels són éssers espirituals «poderosos en força» (Sl. 103:20). Són superiors als humans tant en intel·ligència com en poder. I, com és d’esperar, els àngels fidels fan servir el seu poder per fer el bé. Per exemple, en certa ocasió, un àngel de Jehovà va derrotar 185.000 soldats assiris enemics del poble de Déu. Si aconseguir això ja hauria estat molt difícil per a tot un exèrcit, imagina’t per a un sol home... Hauria estat impossible! (2 Re. 19:35.) En una altra ocasió, un àngel va fer servir els seus poders sobrehumans i el seu enginy per alliberar els apòstols de la presó. Va esquivar les mesures de seguretat, va obrir les portes, va fer sortir els apòstols i va tancar les portes darrere seu. I tot mentre els guardes estaven allà! (Fe. 5:18-23.)

6 A diferència dels àngels fidels, Satanàs utilitza el seu poder per fer el mal. I té tant de poder i exerceix una influència tan gran que les Escriptures el descriuen com «el príncep» i «el déu» d’aquest món (Jn. 12:31; 2 Cor. 4:4). La Bíblia també diu que té «el domini de la mort», és a dir, que disposa dels mitjans necessaris per causar-la (Heb. 2:14). Això no vol dir que mati directament totes les persones, sinó que el seu esperit d’odi i violència impregna el món. A més, com que Eva va creure les seves mentides i Adam va desobeir Jehovà, el pecat i la mort es van estendre a tots els humans (Rm. 5:12). Amb raó va dir Jesús que Satanàs és un «homicida»! (Jn. 8:44.) No et sembla que és un enemic molt poderós?

7. Com han demostrat els dimonis que són poderosos?

7 Quan ens oposem a Satanàs, no solament ens posem en contra d’ell, sinó també dels qui s’han posat de part seva en la qüestió de la sobirania universal. I, entre aquests, hi ha un gran nombre d’esperits rebels: els dimonis (Ap. 12:3, 4). Aquests esperits malvats sovint han demostrat que tenen un poder sobrehumà, i han causat molt de sofriment a les persones a qui turmenten (Mt. 8:28-32; Mc. 5:1-5). Per això, mai no subestimis el poder d’aquests àngels despietats o del seu governant, el «príncep dels dimonis» (Mt. 9:34). Si no tinguéssim l’ajuda de Jehovà, mai podríem guanyar la nostra guerra contra Satanàs.

ÉS CRUEL

8. (a) Quin és l’objectiu de Satanàs? (Mira la imatge del principi.) (b) Com diries tu que el món reflecteix l’esperit cruel de Satanàs?

8 Pere va comparar Satanàs amb «un  lleó rugint». Una obra de consulta explica que la paraula grega per a «rugir» fa referència al «crit d’una bèstia que té una gana ferotge». I no hi ha una manera millor de descriure la crueltat de Satanàs! Tot i que el món sencer ja està sota el seu poder, té fam de més víctimes (1 Jn. 5:19). En realitat, per a ell el món és només un petit aperitiu; el que de debò li interessa és el plat principal, els cristians ungits que queden a la Terra i les «altres ovelles» (Jn. 10:16; Ap. 12:17). L’objectiu del Diable és devorar el poble de Déu, i les onades de persecució que han patit els seguidors de Crist des del primer segle són una bona mostra de la seva crueltat.

9, 10. (a) Com va intentar Satanàs interferir en el propòsit de Jehovà pel que fa al poble d’Israel? (Posa’n exemples.) (b) Per què tenia Satanàs la ment posada en l’antic Israel? (c) Com creus que se sent el Diable quan un servent de Jehovà comet un pecat greu?

9 En el seu afany d’interferir en el propòsit de Jehovà, Satanàs demostra la seva crueltat encara d’una altra manera. Igual que un lleó mort de gana no sent compassió per la seva presa, ni abans de matar-la ni després d’haver-se-la cruspit, Satanàs tampoc sent compassió per les persones a qui intenta devorar. Pensa en quantes vegades devia rondar els israelites, esperant que caiguessin en pecats com la immoralitat sexual o la cobdícia. Quan llegeixes sobre les tràgiques conseqüències dels pecats de l’immoral Zimrí i del cobdiciós Guehazí, hi pots «veure» el lleó rugint i satisfet per la seva victòria? (Nom. 25:6-8, 14, 15; 2 Re. 5:20-27.)

Satanàs s’alegra molt quan un servent de Déu comet un pecat greu (Consulta el paràgraf 10)

10 Satanàs tenia la ment posada en l’antic Israel. I això no ens sorprèn gens, ja que el Messies, qui esclafaria Satanàs i vindicaria la sobirania de Jehovà, havia de sortir d’aquesta nació (Gèn. 3:15). Com que no volia que els israelites tinguessin l’aprovació de Jehovà, s’esforçava cruelment per contaminar la nació fent que pequessin. Segur que no t’imagines Satanàs posant-se trist perquè David havia comès adulteri, ni sentint cap mena de compassió per Moisès quan va perdre l’oportunitat d’entrar a la Terra Promesa, oi que no?  Ben al contrari, el Diable s’alegra moltíssim quan un servent de Déu comet un pecat greu. De fet, segurament fa servir aquestes victòries per desafiar Jehovà (Prov. 27:11).

11. Per què li devia interessar a Satanàs que Sara pequés?

11 Satanàs sentia una especial antipatia per la línia genealògica del Messies. Per exemple, pensa en què va passar poc després que Jehovà prometés a Abraham que es convertiria en «una gran nació» (Gèn. 12:1-3). Mentre ell i Sara eren a Egipte, el Faraó es va endur Sara a casa seva per casar-s’hi. Però Jehovà hi va intervenir i va salvar Sara d’aquella situació tan perillosa (llegeix Gènesi 12:14-20). I poc abans que nasqués Isaac, va passar una cosa molt semblant a Guerar (Gèn. 20:1-7). Et sembla que Satanàs podia estar al darrere d’aquelles situacions? Que potser pensava que Sara, que havia marxat de la rica ciutat d’Ur per viure en tendes, es deixaria impressionar pels luxosos palaus del Faraó i d’Abimèlec? Pot ser que volgués que Sara traís el seu marit i Jehovà casant-se amb un d’aquells reis? Tot i que la Bíblia no ho diu, tenim bones raons per pensar que al Diable li hauria encantat que Sara hagués perdut el privilegi de ser antecessora del Messies. En realitat, no hauria patit gens ni mica si una dona bona hagués arruïnat el seu matrimoni, la seva reputació i la seva relació amb Jehovà. Pots veure la maldat de Satanàs en aquest exemple?

12, 13. (a) Com va demostrar Satanàs la seva maldat després que nasqués Jesús? (b) Què creus que sent Satanàs pels jovenets que estimen Jehovà i s’esforcen a servir-lo?

12 Jesús va néixer molts segles després d’Abraham. Però, t’imagines Satanàs pensant que aquell bebè era adorable, tendre i preciós? Segur que no! El Diable tenia clar que quan aquell nadó creixés es convertiria en el Messies. De fet, Jesús era la part principal de la descendència d’Abraham, qui havia de «desfer les obres del diable» (1 Jn. 3:8). Creus que Satanàs va pensar que matar un nadó seria anar massa lluny? És clar que no, ja que no té ni ètica ni escrúpols! I amb Jesús va actuar sense pensar-s’ho. Vegem què va planejar.

13 Quan el rei Herodes va escoltar que els astròlegs buscaven el nen que havia «nascut Rei dels jueus», es va enfurismar tant que el va voler matar (Mt. 2:1-3, 13). I per assegurar-se la jugada, va ordenar que s’executessin tots els nens de dos anys en avall que visquessin a Betlem i els seus districtes (llegeix Mateu 2:13-18). Encara que Jesús es va escapar d’aquella terrible matança, aquest fet ens ensenya que Satanàs no valora gens la vida humana, i que no sent cap compassió pels nens. Per això, no subestimis mai la seva crueltat, perquè ha demostrat ser un «lleó rugint».

ÉS MENTIDER

14, 15. Com ha enganyat Satanàs la gent?

14 L’única manera com Satanàs pot allunyar les persones del nostre Déu amorós és mitjançant les mentides (1 Jn. 4:8). Amb els enganys aconsegueix que les persones no siguin conscients de la seva necessitat espiritual (Mt. 5:3). Per això, «ha encegat els enteniments dels incrèduls, a fi que no els resplendeixi la llum de l’evangeli de la glòria del Crist, el qual és la imatge de Déu» (2 Cor. 4:4).

15 Un dels mitjans més importants amb què Satanàs enganya la gent és la religió falsa. Li encanta veure que les persones adoren els avantpassats, la natura o els animals. En realitat, vol que adorin qualsevol cosa o persona que no sigui  Jehovà, qui és «un Déu gelós» que exigeix adoració exclusiva (Èx. 20:5). Fins i tot, molts dels qui pensen que adoren Déu de la manera correcta són esclaus de moltes creences falses i rituals inútils. Estan en una condició espiritual deplorable, com la dels israelites a qui Jehovà va implorar: «¿Per què peseu el diner per allò que no és pa, i malgasteu el vostre treball en allò que no satisfà? Escolteu-me atentament, i mengeu el que és bo, i la vostra ànima s’alegrarà en l’abundància» (Is. 55:2).

16, 17. (a) Per què Jesús li va dir a Pere «vés-te’n darrere meu, Satanàs»? (b) Com ens podria enganyar Satanàs pel que fa al nostre sentit d’urgència?

16 Satanàs pot enganyar fins i tot els servents de Jehovà. Per exemple, pensa en el relat del capítol 16 de Mateu, on s’explica què va passar després que Jesús digués als seus deixebles que estava a punt de morir assassinat. Al versicle 22 (NM) llegim que Pere, tot i que segurament tenia bona intenció, va agafar el seu Mestre a part i li va dir que fos bondadós amb si mateix i que allò no li passaria. A continuació, al versicle 23 veiem que Jesús li va respondre amb contundència: «Vés-te’n darrere meu, Satanàs». Com és que Jesús li va dir «Satanàs»? Perquè entenia el que passaria a continuació: ben aviat hauria de morir com a sacrifici de rescat i demostrar que el Diable és un mentider. En aquest moment tan crucial de la història humana, Jesús no es podia permetre el luxe de ser bondadós amb ell mateix. Si baixava la guàrdia, estaria actuant tal com Satanàs esperava.

17 A mesura que ens apropem al final d’aquest món malvat, el panorama és cada cop més negre. Satanàs vol que baixem la guàrdia i que siguem bondadosos amb nosaltres mateixos. Com ens podria passar? Acomodant-nos en aquest món i perdent el sentit d’urgència. Però no permetis que això et passi a tu. Al contrari, estigues ben alerta (Mt. 24:42). No t’empassis les mentides de Satanàs, que ens poden fer creure que la fi està molt lluny o fins i tot que no arribarà mai.

18, 19. (a) Què ens pot fer pensar Satanàs? (b) Com ens ajuda Jehovà a estar ben alerta dels estratagemes de Satanàs?

18 Però encara hi ha una altra manera com Satanàs ens enganya. Vol que pensem que no ens mereixem que Jehovà ens estimi i que mai no ens perdonarà els pecats. Però aquestes idees formen part de la propaganda enganyosa de Satanàs. Al cap i a la fi, a qui no estima Jehovà? A Satanàs. I qui no mereix el perdó de Jehovà? Satanàs. Ara bé, la Bíblia ens assegura: «Déu no és pas injust per oblidar-se de la vostra obra i del vostre esforç d’amor que heu mostrat pel seu Nom» (Heb. 6:10). Ell valora molt els esforços que fas per agradar-li, i et diu que el teu servei no és inútil (llegeix 1 Corintis 15:58). Per tant, no et deixis enganyar per les mentides de Satanàs!

19 En aquest article hem vist que Satanàs és poderós, cruel i mentider. Però, com podem guanyar la guerra contra aquest enemic tan perillós? Bé, Jehovà no ens deixa indefensos davant del Diable, ja que per mitjà de la seva Paraula ens ensenya els mètodes que aquest fa servir. Per tant, podem dir que «no ignorem els seus estratagemes» (2 Cor. 2:11). Entendre les tàctiques que Satanàs utilitza ens permet estar ben alerta. Tot i això, conèixer els seus estratagemes no és suficient. La Bíblia ens insta: «Resistiu el diable, i fugirà de vosaltres» (Jm. 4:7). Al pròxim article veurem tres àrees en les quals podem vèncer aquest cruel enemic.