Salta al contingut

Salta a l'índex

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

Confia sempre en Jehovà!

Confia sempre en Jehovà!

«Confia en ell en tot moment, oh poble» (SL. 62:8).

1-3. Què va ajudar Pau a confiar més en Jehovà? (Mira la imatge del principi.)

EN LA Roma del segle primer, ser cristià era molt perillós. Els romans van acusar falsament els cristians d’odiar les persones i de calar foc a la ciutat l’any 64. Allò va provocar una onada de persecució molt cruel. Molts van ser arrestats i torturats. Alguns fins i tot van ser espedaçats per animals, i a altres els van clavar en pals i els van cremar vius perquè servissin d’il-luminació durant la fosca nit. Si tu haguessis viscut en aquella època, segurament t’hauries llevat cada dia amb la por que allò et pogués passar a tu.

2 I segurament enmig d’aquell ambient va ser quan l’apòstol Pau va ser empresonat a Roma per segon cop. L’ajudarien els seus germans? Bé, és possible que al principi Pau tingués els seus dubtes, ja que va escriure a Timoteu: «En la meva primera defensa, ningú no em va ajudar, sinó que tots em van abandonar; que no els sigui tingut en compte». Tot i això, va reconèixer que hi havia algú al seu costat. Va escriure: «Però el Senyor em va assistir, i em donà forces». En efecte, Jesús li va donar les forces que necessitava. Però, fins a quin punt el va ajudar? Fixa’t  què va dir ell mateix: «Vaig ser deslliurat de la boca del lleó» (2 Tim. 4:16, 17). *

3 Recordar que Jehovà l’havia ajudat en el passat segur que va enfortir Pau i el va convèncer que l’ajudaria a aguantar, no només les proves que afrontava en aquell moment, sinó les que podrien venir en el futur. De fet, justament després va dir: «El Senyor em deslliurarà de tota obra dolenta» (2 Tim. 4:18). Com veiem, Pau havia après que, encara que els seus germans no el poguessin ajudar, Jehovà i Jesús sempre estarien al seu costat.

OPORTUNITATS DE CONFIAR EN JEHOVÀ

4, 5. (a) Qui estarà sempre al teu costat per ajudar-te? (b) Com pots enfortir la teva relació amb Jehovà?

4 Alguna vegada t’has sentit sol quan has passat per alguna situació difícil? Potser et vas quedar sense feina, vas fer front a molta pressió a l’escola, vas tenir un problema de salut o vas passar per alguna altra circumstància inquietant. Potser vas demanar un cop de mà, però et vas sentir decebut al veure que els altres no et van donar l’ajuda que necessitaves. I és que hi ha problemes que els humans no poden arreglar per si sols. Així, doncs, què pots fer en aquests moments? La Paraula de Déu t’aconsella que confiïs en Jehovà (Prov. 3:5, 6). Però, com pots estar segur que Ell t’ajudarà? Bé, a la Bíblia hi ha moltíssims relats que ens convencen que Jehovà ajuda els seus servents.

5 Per tant, en comptes de guardar rancor quan els altres no et donen l’ajuda que necessites, per què no ho veus com l’apòstol Pau? Considera-ho oportunitats de confiar plenament en Jehovà i d’experimentar la seva ajuda de ben a prop. Això farà que la teva confiança en Ell s’enforteixi i que la vostra amistat encara sigui més íntima.

PER SER AMICS DE JEHOVÀ ÉS ESSENCIAL CONFIAR EN ELL

6. Per què no sempre és fàcil confiar en Jehovà quan estem sota pressió?

6 Pensa en aquesta situació: tens un problema greu, has fet tot el que estava en la teva mà per solucionar-ho i has fet oració per deixar-ho en mans de Jehovà. Et quedaràs tranquil i confiaràs que t’ajudarà? Tens bones raons per fer-ho (llegeix Salm 62:8; 1 Pere 5:7). Aprendre a confiar en Jehovà és essencial si vols tenir una bona relació amb Ell, tot i que és veritat que no sempre és fàcil. Per què? Una raó és que Jehovà no sempre ens respon immediatament (Sl. 13:1, 2; 74:10; 89:46; 90:13; Hab. 1:2).

7. Per què Jehovà no sempre ens contesta les oracions immediatament?

7 I per què Jehovà no ens respon immediatament a totes les oracions? Per entendre-ho, recorda que ell mateix compara la seva relació amb nosaltres a la relació que tenen un pare i un fill (Sl. 103:13). Un fill no pot esperar que el seu pare li doni tot el que vol quan ho vol. De vegades, el pare sap que algunes coses que li demana el seu fill són capritxos passatgers, que altres peticions hauran d’esperar fins que sigui el moment oportú, i que n’hi ha que potser no li convenen al fill o a altres persones. I no només això, si el pare li concedís tot el que vol, al final seria el fill qui acabaria manant. De manera semblant, és possible que abans de respondre’ns a les oracions, Jehovà permeti que passi un temps. Però ho fa per al nostre bé. I està en el seu dret, ja que és el nostre Pare  i Creador. Si ens concedís tot el que li demanem quan li demanem, la nostra relació amb ell es podria acabar distorsionant (compara-ho amb Isaïes 29:16; 45:9).

8. Què ens promet Jehovà pel que fa a les nostres limitacions?

8 Una altra raó és que Jehovà coneix molt bé les nostres limitacions (Sl. 103:14). Per això, ens ajuda a aguantar les proves, tal com ho fa un pare amb el seu fill. És veritat que hi ha moments en què ens pot semblar que ja no podem més, però Jehovà ens assegura que mai deixarà que els seus servents pateixin més del que poden suportar. La Bíblia promet que Jehovà ens indicarà «la sortida» al nostre problema (llegeix 1 Corintis 10:13). Per tot això, podem confiar que Jehovà sap exactament fins on podem aguantar.

9. Què hauríem de fer si demanem ajuda a Jehovà i no ens contesta de seguida?

9 Si orem a Jehovà per algun problema en concret i no ens respon de seguida, tinguem paciència i esperem en ell, perquè sempre sap quin és el millor moment d’actuar. No oblidis que ell també està tenint paciència, ja que, tot i que té moltes ganes d’ajudar-nos, s’espera al moment adequat per fer-ho. La Bíblia ens assegura: «Jahveh esperarà per afavorir-te, i per això serà exalçat, per tenir compassió de tu; perquè Jahveh és un Déu de justícia: feliços tots els qui esperen en ell» (Is. 30:18).

«LA BOCA DEL LLEÓ»

10-12. (a) Per què de vegades és difícil cuidar d’un familiar que pateix una malaltia crònica? (b) Quin efecte té en la teva relació amb Jehovà el fet de confiar en ell durant els moments difícils? Posa’n un exemple.

10 De vegades, quan passem per una situació molt difícil ens pot semblar que, com Pau, estem a «la boca del lleó», o almenys molt a prop. En aquests moments es posa a prova la nostra confiança en Jehovà, i és precisament quan més la necessitem. Per exemple, imagina’t que estàs cuidant d’un familiar que té una malaltia crònica. Potser has orat a Jehovà perquè t’ajudi a ser fort i a prendre bones decisions. * Si has fet tot el que estava en la teva mà, estaràs tranquil al saber que Jehovà veu els teus esforços i que promet donar-te el que necessitis per poder aguantar fidelment (Sl. 32:8).

11 En certes ocasions, però, pot semblar que les coses no van com haurien d’anar. Potser els metges no es posen d’acord. O potser et sembla que els teus familiars, en comptes d’ajudar-te, t’ho posen més difícil. Però no et rendeixis. Segueix demanant forces a Jehovà i apropant-te a ell (llegeix 1 Samuel 30:3, 6). Així, quan t’adonis que t’ha ajudat, la teva relació amb ell s’enfortirà.

12 Això és exactament el que li va passar a la Lídia, * qui va cuidar dels seus pares durant molt de temps, fins que van morir. «Quan estàvem en aquella situació, el meu marit, el meu germà i jo de vegades no sabíem ben bé què fer. En ocasions ens sentíem desemparats. Però ara, mirant enrere, veiem molt més clarament que Jehovà sempre va ser al nostre costat. Ens va donar forces i tot el que necessitàvem, fins i tot quan ens semblava que no hi havia solució.»

13. Explica com es va beneficiar una germana de confiar en Jehovà.

13 Confiar plenament en Jehovà també  ens ajudarà quan afrontem una tragèdia. Pensa en la Rosa. Justament quan el seu marit, que no era Testimoni, estava emplenant els papers del divorci, al seu germà li van diagnosticar lupus, una malaltia que pot ser mortal, i uns mesos després es va morir la seva cunyada. Amb el temps, quan la Rosa va veure que ja es començava a recuperar d’aquelles experiències tan traumàtiques, es va fer pionera regular. Però al cap de poc va morir la seva mare. Què la va ajudar a aguantar? Ens explica: «Parlava amb Jehovà cada dia, fins i tot per prendre decisions petites. Allò va fer que el veiés com algú real, i em va ajudar a confiar en ell en comptes de refiar-me de mi o d’altres persones. Ara m’adono que em va cuidar, ja que em va donar tot el que necessitava en aquell moment. Gràcies a això, he notat que Jehovà mai m’ha deixat sola. Sé que sempre ha estat al meu costat».

Fins i tot dins la família, es poden donar situacions que posin a prova la teva relació amb Jehovà (Consulta els paràgrafs 14 a 16)

14. De què pot estar segur un cristià que té un familiar expulsat?

14 Vegem una altra situació. Imagina’t que expulsen un familiar teu. Coneixes bé la Bíblia, i saps el que diu sobre el tracte amb els expulsats (1 Cor. 5:11; 2 Jn. 10). Però com que estimes aquesta persona, hi ha cops que obeir aquest manament et sembla molt difícil, o fins i tot impossible. * Confiaràs que Jehovà et donarà la fortalesa necessària per mantenir-te ferm i obeir la seva norma sobre l’expulsió? I ho veuràs com una oportunitat d’apropar-te més a Ell?

15. Per què va desobeir Adam el manament de Jehovà?

15 Comparem aquesta situació amb la del primer home, Adam. De debò es creia que podia desobeir Jehovà i seguir  vivint? En realitat no, perquè les Escriptures diuen que «Adam no fou enganyat» (1 Tim. 2:14). Llavors per què va desobeir i va menjar del fruit que la seva dona li va oferir? Perquè se l’estimava més a ella que a Jehovà, i per això va escoltar «la veu» de la seva dona, en comptes d’escoltar la del seu Déu (Gèn. 3:6, 17).

16. A qui hem d’estimar per sobre de tot, i per què?

16 El que acabem de veure no significa que no haguem d’estimar els nostres familiars. Però ens ensenya que hem d’estimar Jehovà més que a ningú altre (llegeix Mateu 22:37, 38). En realitat, posar Jehovà en primer lloc serà beneficiós per als nostres familiars, siguin Testimonis o no. Per tant, procura enfortir el teu amor i la teva confiança en Déu. I si estàs especialment preocupat per algun familiar expulsat, explica-li a Jehovà com et sents (Rm. 12:12; Fili. 4:6, 7). * Encara que aquesta situació et dolgui, considera-la una oportunitat d’enfortir la teva amistat amb Ell. Això t’ajudarà a confiar més en el teu Déu i a tenir clar que obeir-lo serà el millor.

QUÈ POTS FER MENTRESTANT?

Estigues molt ocupat en la predicació i així demostraràs que confies en Jehovà (Consulta el paràgraf 17)

17. Com demostrem que confiem en Jehovà si estem molt ocupats en la predicació?

17 Per què va deslliurar Jehovà l’apòstol Pau de «la boca del lleó»? Pau mateix va dir: «Perquè a través meu fos acomplerta la predicació, i tots els gentils escoltessin» (2 Tim. 4:17). A nosaltres, Jehovà també ens ha donat la comissió de predicar la bona nova, i ens considera els seus «col-laboradors» (1 Cor. 3:9; 1 Tes. 2:4). Per tant, si fem com Pau i estem molt ocupats en la predicació, podem estar segurs que Jehovà ens donarà tot el que necessitem (Mt. 6:33). Estar actius en aquesta obra farà que ens sigui més fàcil esperar fins que Jehovà respongui a les nostres oracions.

18. Com pots confiar més en Jehovà i enfortir la teva relació amb ell?

18 Esforça’t cada dia per enfortir la teva relació amb Déu i, si et topes amb alguna situació angoixant, aprofita-la per apropar-te més a Ell. Llegeix, estudia i medita la Paraula de Déu, fes oració regularment i estigues ocupat en activitats espirituals. Si ho fas, pots estar completament segur que Jehovà t’ajudarà a aguantar les proves actuals i les que et puguin venir en el futur.

^ § 2 Quan Pau va parlar de «la boca del lleó» es podia estar referint tant a un fet real com a un fet metafòric.

^ § 10 S’han publicat articles per ajudar tant els cristians que afronten alguna malaltia com els qui els cuiden. Consulta la ¡Despertad! del 8 de febrer de 1994; 8 de febrer de 1997; 22 de maig de 2000; i 22 de gener de 2001.

^ § 12 S’han canviat els noms.

^ § 14 Consulta l’article «Per què és l’expulsió una mesura amorosa?», que apareix en aquest número.

^ § 16 S’han publicat articles per ajudar els germans que tenen algun familiar que ha deixat la veritat. Consulta La Torre de Guaita de l’1 de setembre de 2006, pàgines 17 a 21 (en espanyol); i 15 de gener de 2007, pàgines 17 a 20 (en espanyol).