Salta al contingut

Salta a l'índex

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

Es prepara el terreny perquè la bona nova arribi a tothom

Es prepara el terreny perquè la bona nova arribi a tothom

«El procònsol va creure, [...] meravellat de la doctrina del Senyor» (FE. 13:12).

1-3. Quins reptes van haver d’afrontar els deixebles de Jesús per poder portar la bona nova a «tots els pobles»?

JESUCRIST va donar una comissió molt important als seus seguidors: fer deixebles de «tots els pobles». Si l’obeïen, amb el temps es predicaria «en tota la terra com a testimoni a totes les nacions» (Mt. 24:14; 28:19).

2 Els deixebles s’estimaven molt Jesús i la bona nova. Però segurament es preguntaven com podrien dur a terme aquella comissió. Per començar, eren pocs. A més, Jesús, qui ells deien que era el Fill de Déu, havia estat assassinat. I, a sobre, molta gent pensava que els deixebles eren persones «vulgars i sense estudis» (Fe. 4:13BEC). Aquells cristians portaven un missatge contrari a les ensenyances dels prestigiosos líders religiosos, els quals eren experts en tradicions centenàries. Si ni tan sols la gent de la seva terra els respectava, com havien d’esperar ser ben rebuts al poderós Imperi romà?

3 I això no és tot. Jesús havia advertit als seus deixebles que serien odiats i perseguits, i que a alguns fins i tot els  matarien (Lc. 21:16, 17). Serien traïts per la família i els amics, haurien de fer front a falsos profetes i predicar enmig d’una societat cada cop més violenta (Mt. 24:10-12). Fins i tot si la gent rebia bé el seu missatge, com serien capaços de portar-lo «fins a l’últim extrem de la terra»? (Fe. 1:8.) Imagina’t com es devien sentir amb aquell panorama!

4. Quins bons resultats va tenir la predicació dels deixebles del segle primer?

4 Tot i que havien de fer front a tants reptes, els deixebles van centrar totes les seves energies a predicar la bona nova, no només a Jerusalem i Samaria, sinó a tot el món conegut aleshores. A pesar de totes aquelles dificultats, al cap de 30 anys ja havien predicat «en tota la creació que és sota el cel», i el missatge estava produint fruit i s’estava estenent per tota la Terra (Col. 1:6, 23). Per exemple, quan Pau va predicar a Xipre, fins i tot el procònsol Sergi Pau es va fer creient, perquè va quedar «meravellat de la doctrina del Senyor» (llegeix Fets 13:6-12).

5. (a) Què va assegurar Jesús als seus deixebles? (b) A quina conclusió han arribat algunes persones en veure les circumstàncies que hi havia al segle primer?

5 Els deixebles de Jesús tenien clar que ells sols no podien complir la comissió que el seu Mestre els havia donat. Però Jesús els havia promès que seria amb ells i que l’esperit sant els ajudaria (Mt. 28:20). A més, en alguns aspectes, les circumstàncies que hi havia en aquell temps segurament van afavorir la predicació del Regne. El llibre La Evangelización en la iglesia primitiva declara: «Probablement, no hi va haver un període millor en la història per rebre l’església primitiva que el segle primer després de Crist [...]. Cap al segle segon, els cristians [...] van començar a declarar que la divina providència havia preparat el món per a l’arribada del cristianisme».

6. Què veurem (a) en aquest article? (b) en el següent article?

6 La Bíblia no diu fins a quin punt va ser Déu qui va manipular les circumstàncies del segle primer perquè la predicació s’estengués. Però una cosa és certa: Jehovà volia que es prediqués la bona nova, i Satanàs no. En aquest article veurem alguns factors que possiblement van afavorir més la predicació durant el segle primer que a cap altre període de la història. Al següent article analitzarem quins esdeveniments d’avui dia ens estan ajudant a proclamar les bones notícies fins a l’extrem de la Terra.

LA PAX ROMANA

7. Què va ser la Pax Romana, i per què va ser una època diferent?

7 El món romà del segle primer va beneficiar els cristians en certs aspectes. Per exemple, hi va haver un període de pau generalitzada anomenat Pax Romana, o pau romana, en què el govern romà va vetllar per la seguretat dels seus súbdits. És cert que de vegades se sentia parlar «de guerres i de rumors de guerres», tal com Jesús havia profetitzat (Mt. 24:6). Per exemple, l’exèrcit romà va destruir Jerusalem l’any 70 de la n. e., i també hi va haver escaramusses, o petites batalles, a les fronteres de l’Imperi. Tot i això, durant dos-cents anys a partir de l’època de Jesús, el territori mediterrani va viure un període de pau. Una obra de consulta diu: «En la història humana mai hi havia hagut un període de  tranquil·litat tan llarg, i després no s’ha tornat a mantenir mai més la pau durant tant de temps i entre tanta gent».

8. Com va beneficiar la pau romana als primers cristians?

8 Uns tres-cents anys després de Crist, el teòleg Orígenes va escriure el següent sobre aquest període de pau: «Si hi hagués hagut molts regnes, no hauria estat tan fàcil que es propagués la doctrina de Jesús per tot el món [...] perquè la gent de tot arreu s’hauria vist obligada a fer el servei militar i a lluitar per defensar la seva pàtria. [...] Així, doncs, com hauria tingut èxit aquesta ensenyança, que predica la pau i que ni tan sols permet que les persones es vengin dels seus enemics, si no fos perquè en el temps de la vinguda de Jesús la situació internacional havia canviat pertot arreu i hi havia un ambient més pacífic?». Tot i que en el món romà els deixebles de Crist van ser perseguits, van aprofitar al màxim aquell període de pau per predicar la bona nova (llegeix Romans 12:18-21).

LES FACILITATS PER VIATJAR

9, 10. Per què era relativament fàcil per als primers cristians viatjar per tot l’Imperi romà?

9 Els cristians van saber aprofitar el sistema de carreteres de l’Imperi romà. Per protegir i controlar els seus súbdits, Roma tenia un exèrcit poderós i eficient, i perquè les tropes es poguessin desplaçar amb facilitat, calia construir bones carreteres. I els romans n’eren especialistes. Van construir més de vuitanta mil quilòmetres de carreteres que unien pràcticament totes les províncies i s’obrien pas a través dels boscos, travessaven els deserts i s’enfilaven per les muntanyes.

10 Però els romans no només tenien al seu abast bones carreteres; també comptaven amb vint-i-set mil quilòmetres de rius i canals per on podien navegar. Hi havia unes nou-centes rutes que connectaven centenars de ports i, gràcies a això, els cristians podien viatjar lliurement per tot l’Imperi romà. És cert que hi havia perills, però l’apòstol Pau i altres podien anar d’un lloc a un altre sense passaports ni visats, i sense trobar-se amb departaments d’immigració o duanes. A més, com que els criminals tenien por dels càstigs que imposava la llei romana, la xarxa viària era prou segura. I el mateix passava amb les rutes marítimes, ja que les naus romanes evitaven que hi hagués pirates. Encara que la Bíblia diu que Pau va patir diversos naufragis i que s’havia trobat amb perills al mar, no diu específicament que mai s’hagués topat amb pirates (2 Cor. 11:25, 26).

L’IDIOMA

Amb el còdex era molt més fàcil trobar un passatge bíblic (Consulta el paràgraf 12)

11. Per què els deixebles de Crist van fer servir la llengua grega?

11 Gràcies a les conquestes d’Alexandre el Gran, la major part de la gent parlava i entenia bé el grec comú, o koiné. Aquesta llengua va ajudar les congregacions cristianes a mantenir una bona comunicació i a estar unides. També va ajudar els cristians a comunicar-se amb tot tipus de persones, cosa que va afavorir l’expansió de la bona nova. A més, els jueus que vivien a Egipte havien traduït al grec les Escriptures Hebrees. La gent coneixia molt bé aquesta traducció, anomenada «versió dels Setanta», i els primers seguidors de Crist la citaven en moltes ocasions. Els escriptors bíblics també van fer servir el  grec per escriure la resta de la Bíblia, ja que tenia un vocabulari molt ampli i ric, i això els va ser molt útil a l’hora d’explicar temes espirituals.

12. (a) Què és un còdex, i quins avantatges tenia en comparació dels rotlles? (b) Quan es va estendre l’ús del còdex entre els cristians?

12 Com podien els cristians mostrar les Escriptures quan predicaven? Al principi utilitzaven rotlles, però eren molt aparatosos perquè s’havien de desenrotllar i enrotllar cada cop que volien llegir un text, i solien estar escrits només per una cara. Imagina’t, tan sols l’Evangeli de Mateu ja omplia tot un rotlle! Amb el temps, aquest sistema es va substituir pel còdex, la primera forma de llibre que va existir. Es tractava d’un conjunt de pàgines cosides que permetia al lector obrir-lo amb facilitat i trobar ràpidament qualsevol passatge de les Escriptures. Tot i que no se sap ben bé quan el van començar a utilitzar els cristians, una obra de consulta declara: «L’ús del còdex estava tan estès entre els cristians del segle segon que segurament es va començar a fer servir molt abans de l’any 100 després de Crist».

LES LLEIS ROMANES

13, 14. (a) Com va fer servir Pau la seva ciutadania romana? (b) Com van beneficiar les lleis romanes als cristians?

13 Les lleis romanes estaven vigents a tot l’Imperi i oferien molts drets i immunitats als ciutadans romans. De fet, Pau va fer ús de la seva ciutadania romana en algunes ocasions. Per exemple, quan el van assotar a Jerusalem, li va preguntar a un oficial romà: «¿Us és permès d’assotar un ciutadà romà sense haver-lo condemnat?». Evidentment, no els era permès. Quan Pau va dir que era ciutadà romà de naixement, «es van apartar d’ell immediatament els qui estaven a punt d’interrogar-lo; i el tribú també va tenir por quan va saber del cert que era romà, perquè l’havia lligat» (Fe. 22:25-29).

14 La ciutadania romana de Pau va influir en la manera com el van tractar a Filips (Fe. 16:35-40). A Efes, un oficial del govern va recórrer a les lleis romanes després d’haver calmat un grup de gent que volia fer mal a alguns cristians (Fe. 19:35-41). I a Cesarea, Pau també va fer servir el seu dret com a ciutadà romà per poder comparèixer davant el Cèsar  i defensar la seva fe (Fe. 25:8-12). Queda clar, doncs, que les lleis de Roma van ajudar a defensar i establir la bona nova «davant el tribunal» (Fili. 1:7BCI).

LA DISPERSIÓ DELS JUEUS

15. On vivien molts dels jueus del segle primer?

15 Hi va haver un altre fet que va ajudar els cristians a complir la seva comissió de predicar. Per aquell temps, hi havia moltes comunitats jueves que estaven repartides per tot el territori romà perquè, segles abans, els assiris, i més tard els babilonis, havien dut els jueus a l’exili. Cap al segle V a. de la n. e. ja hi havia comunitats jueves a cent vint-i-set províncies de l’Imperi persa (Est. 9:30). Al segle primer hi havia jueus que vivien a Egipte i altres parts del nord d’Àfrica, així com a Grècia, Àsia Menor i Mesopotàmia, i es calcula que dels seixanta milions de persones que hi havia a l’Imperi romà, una de cada catorze era jueva. I allà on anaven els jueus, s’emportaven la seva religió (Mt. 23:15).

16, 17. (a) Com va beneficiar la dispersió del jueus a moltes persones que no eren jueves? (b) En quin sentit van imitar els cristians l’exemple dels jueus?

16 Com que hi havia jueus repartits per tants països, moltes persones que no eren jueves es van començar a familiaritzar amb les Escriptures Hebrees. Van aprendre que només hi ha un Déu verdader i que tots els qui el serveixen han de tenir uns principis ètics i morals elevats. A més, es van adonar que les Escriptures Hebrees estaven plenes de profecies sobre el Messies (Lc. 24:44). Tant els jueus com els cristians reconeixien que les Escriptures Hebrees eren la Paraula inspirada de Déu, i això va ajudar Pau a posar un terreny comú per predicar a les persones de bon cor. De fet, l’apòstol solia anar a les sinagogues dels jueus i raonava amb ells utilitzant les Escriptures (llegeix Fets 17:1, 2).

17 Els jueus tenien la seva pròpia manera d’adorar Déu: es reunien regularment a les sinagogues o a l’aire lliure, cantaven cançons, oraven i estudiaven junts les Escriptures. Els cristians van seguir el seu exemple, i avui dia fem el mateix a les nostres congregacions.

AMB L’AJUDA DE JEHOVÀ TOT ÉS POSSIBLE

18, 19. (a) Què van fer possible les circumstàncies del primer segle? (b) Què t’ha ensenyat de Jehovà aquest article, i com et fa sentir?

18 Com hem vist, al segle primer hi va haver una sèrie de circumstàncies excepcionals que van afavorir la difusió de la bona nova. La Pax Romana, la relativa facilitat per viatjar, un idioma universal, les lleis romanes i la dispersió dels jueus van ajudar els deixebles de Jesús a seguir duent a terme la comissió que Déu els havia donat de predicar pertot arreu.

19 Quatre segles abans, el filòsof grec Plató havia escrit el següent en boca d’un dels seus personatges: «Descobrir el creador i pare d’aquest univers és cosa àrdua i, una vegada trobat, és impossible parlar d’ell a tothom». Però Jesús va dir: «Les coses impossibles per als homes, són possibles per a Déu» (Lc. 18:27). El Creador de l’univers vol que la gent el trobi i el conegui. A més, Jesús va manar als seus seguidors que fessin deixebles de «tots els pobles» (Mt. 28:19). I amb l’ajuda de Jehovà, ho podem fer. El següent article ens mostrarà com s’està duent a terme aquesta comissió en els nostres dies.