Salta al contingut

Salta a l'índex

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

Imita la humilitat i la tendresa de Jesús

Imita la humilitat i la tendresa de Jesús

«Crist patí per nosaltres, deixant-nos un model, a fi que seguiu les seves petjades» (1 PE. 2:21).

1. Per què ens aproparem a Déu si imitem Jesús?

NORMALMENT imitem les persones a qui admirem. I de tots els humans que han existit, qui ens ha posat el millor exemple és Jesucrist. Per què diem això? Ell mateix va dir: «El qui m’ha vist a mi, ha vist el Pare» (Jn. 14:9). Com que Jesús és un reflex perfecte de la personalitat del seu Pare, podem dir que conèixer-lo a ell és el mateix que conèixer Jehovà. Per això, quan imitem Jesús, ens estem apropant més a Jehovà, la Persona més important de l’univers. Quin gran honor!

2, 3. (a) Per què ens va proporcionar Jehovà una descripció detallada del seu Fill, i què espera que fem? (b) Què analitzarem en aquest article i en el següent?

2 Ara bé, com podem saber com és Jesús? Jehovà ens va fer arribar una descripció detallada del seu Fill per mitjà de les Escriptures Gregues Cristianes. Va inspirar aquests relats perquè puguem conèixer millor Jesús i el puguem imitar (llegeix 1 Pere 2:21). A la Bíblia es compara l’exemple de Jesús a «petjades» o empremtes. Per dir-ho així, és com si Jehovà ens digués que hem de caminar darrere de Jesús i posar els nostres peus just  a sobre de les seves petjades. Però, com ho podem aconseguir si Jesús era perfecte i nosaltres no? Bé, Jehovà no espera que seguim els passos del seu Fill a la perfecció, sinó que l’imitem el millor que puguem a pesar de ser imperfectes.

3 Examinem algunes qualitats de Jesús molt atraients. En aquest article veurem la humilitat i la tendresa, i en el següent, el valor i el discerniment. A l’analitzar cada qualitat, respondrem a aquestes preguntes: què implica aquesta qualitat? Com la va demostrar Jesús? Com el podem imitar?

JESÚS ÉS HUMIL

4. Com definiries la humilitat?

4 Què vol dir ser humil? Avui vivim en un món marcat per l’orgull, i alguns pensen que ser humil és sinònim de debilitat o de falta de confiança en un mateix. Però normalment és al contrari: per demostrar humilitat cal ser fort i valent. S’ha definit la humilitat com «l’actitud contrària a l’orgull i l’arrogància». Ser humil comença per tenir una opinió adequada sobre nosaltres mateixos. Per exemple, un diccionari bíblic diu que «la humilitat és adonar-nos que som molt insignificants al costat de Déu». Si de debò demostrem humilitat davant de Déu, no ens creurem que som millors que els altres (Rm. 12:3; Fili. 2:3). No és fàcil ser humils perquè som imperfectes, però podem aprendre a ser-ho si reflexionem en la posició que tenim davant de Déu i seguim les petjades del seu Fill.

5, 6. (a) Qui és l’arcàngel Miquel? (b) Com va demostrar Miquel una actitud humil?

5 Jesús sempre ha demostrat que és humil, tant al cel com a àngel poderós com a la Terra quan va ser un humà perfecte. Vegem-ne alguns exemples.

6 Amb la seva actitud. L’escriptor Judes va deixar registrat a la Bíblia un exemple de la humilitat de Jesús durant la seva vida prehumana (llegeix Judes 9). En certa ocasió, l’arcàngel Miquel, és a dir, Jesús, «contendia amb el diable i disputava sobre el cos de Moisès». Recorda que, quan Moisès va morir, Jehovà va enterrar el seu cos en un lloc desconegut (Deut. 34:5, 6). És possible que Satanàs volgués fer servir les restes de Moisès per promoure l’adoració falsa. Però fossin quines fossin les intencions del Diable, Miquel va actuar amb valentia. Una obra de referència assenyala que les paraules gregues «contendia» i «disputava» que apareixen en aquest relat «també s’utilitzaven en relació amb els conflictes jurídics» i poden indicar «que Miquel “va qüestionar el dret del Diable” d’agafar el cos de Moisès». Tot i això, el Cap dels àngels va reconèixer que qui havia de jutjar l’assumpte era el Jutge Suprem, Jehovà. Miquel no va anar més enllà dels límits de la seva autoritat, ni tan sols quan el van provocar. No creus que va demostrar una actitud humil?

7. Com va demostrar Jesús humilitat tant de paraula com d’acció?

7 Quan Jesús va ser a la Terra va demostrar humilitat tant de paraula com d’acció. Amb les seves paraules. Jesús mai volia ser el centre d’atenció, sinó que sempre donava la glòria a Jehovà (Mc. 10:17, 18; Jn. 7:16). Mai va humiliar els seus deixebles ni els va fer sentir inferiors. Al contrari, els dignificava dient les coses bones que tenien i demostrant-los que confiava en ells (Lc. 22:31, 32; Jn. 1:47). Amb les seves accions. Jesús va escollir viure una vida senzilla sense moltes coses materials (Mt. 8:20). Va estar  disposat a fer les tasques més humils (Jn. 13:3-15). I va demostrar una humilitat excepcional perquè va ser obedient (llegeix Filipencs 2:5-8). A diferència de les persones orgulloses que menyspreen l’obediència, Jesús es va sotmetre humilment a Déu i va fer tot el que li havia manat, sent «obedient fins a la mort». No hi ha cap mena de dubte que, quan Jesús va ser a la Terra, va demostrar que era «humil de cor» (Mt. 11:29).

IMITA LA HUMILITAT DE JESÚS

8, 9. Com podem demostrar humilitat?

8 Com podem imitar la humilitat de Jesús? Amb la nostra actitud. Si som humils reconeixerem que no sempre tenim el dret d’actuar com ens sembli. Per tant, sabrem que no tenim l’autoritat per jutjar els altres, i per això no els criticarem pels seus errors ni posarem en dubte els seus motius (Lc. 6:37; Jm. 4:12). La humilitat ens ajuda a no ser excessivament justos i a no mirar per sobre de l’espatlla aquells qui potser no tenen les habilitats o els privilegis que nosaltres tenim (Ecl. 7:16). A més, els ancians que són humils no es creuen superiors als germans, sinó que consideren que els altres són superiors a ells i ho demostren amb la seva actitud (Lc. 9:48; Fili. 2:3).

9 Pensa en el cas del germà Walter J. Thorn, qui va començar a servir com a pelegrí (superintendent itinerant) l’any 1894. Després de molts anys en aquest servei el van cridar a la Granja del Regne, situada al nord de l’estat de Nova York, on va treballar al corral. En certa ocasió, va dir: «Quan penso que hauria d’estar fent alguna cosa més important, m’agafo i, per dir-ho d’alguna manera, em porto a un racó i em dic: “Eh, tu, petit gra de pols! De què t’has d’enorgullir?”» (llegeix Isaïes 40:12-15). Quina actitud més humil!

10. Com podem demostrar amb les nostres paraules i les nostres accions que som humils?

10 Amb les nostres paraules. Les coses que diem són un reflex del que tenim al cor; si de debò som humils, les nostres paraules ho demostraran (Lc. 6:45). Quan parlem, no ens centrarem en tot el que hem aconseguit ni en els privilegis que tenim (Prov. 27:2). Al contrari, la humilitat ens motivarà a veure les coses bones que tenen els nostres germans i a encomiar les seves bones qualitats, habilitats i privilegis (Prov. 15:23). Amb les nostres accions. Als cristians humils no els interessa tenir llocs prominents en aquest món de Satanàs, sinó que prefereixen portar vides senzilles per poder servir Jehovà al màxim, tot i que això impliqui haver de fer feines que es podrien considerar insignificants (1 Tim. 6:6, 8). Però, per sobre de tot, demostrarem que som humils si som obedients. Per exemple, aquesta qualitat és necessària per obeir els qui dirigeixen la congregació i per acceptar i posar en pràctica les instruccions que rebem de l’organització de Jehovà (Heb. 13:17).

JESÚS ÉS TENDRE

11. Explica què vol dir ser tendre.

11 Què és la tendresa? La paraula tendresa descriu emocions dolces i amables. Aquesta qualitat és una faceta de l’amor i s’assembla a altres sentiments com ara la compassió i la misericòrdia. Per exemple, la Bíblia diu que Jehovà «és tendre i compassiu» (Jm. 5:11). Una obra de consulta bíblica diu que la tendresa va més enllà del sol fet de sentir pena pels necessitats. Diu que ser tendre vol dir «preocupar-nos fins al punt d’involucrar-nos  i ajudar els altres», actuant de manera que puguem millorar la vida de les persones. Per tant, la tendresa és una qualitat que ens mou a influir positivament en la vida dels altres.

12. Com sabem que Jesús va ser tendre i compassiu, i a què el va motivar la seva tendresa?

12 Amb els seus sentiments i les seves accions. Jesús va demostrar que era tendre i compassiu amb les persones que l’envoltaven. Quan va veure que la seva amiga Maria i els qui estaven amb ella ploraven perquè Llàtzer havia mort, Jesús també es va posar a plorar (llegeix Joan 11:32-35). Després, mogut per una compassió sincera, va ressuscitar el seu amic Llàtzer. Precisament aquesta compassió també l’havia impulsat a ressuscitar el fill d’una vídua (Lc. 7:11-15; Jn. 11:38-44). És possible que l’acció tan tendra de Jesús amb Llàtzer li donés l’oportunitat al seu amic de tenir l’esperança de viure al cel. Anteriorment, Jesús també havia demostrat tendresa per una multitud de persones que s’havia apropat a ell i, impulsat per la compassió, va començar «a ensenyar-los moltes coses» (Mc. 6:34). Aquella experiència va millorar la vida de les persones que van posar en pràctica les seves ensenyances. És evident, doncs, que la tendresa de Jesús era més que un mer sentiment, ja que el va motivar a prendre la iniciativa per ajudar els altres (Mt. 15:32-38; 20:29-34; Mc. 1:40-42).

13. Com va demostrar Jesús tendresa al parlar amb els altres? (Mira la imatge del principi.)

13 Amb les seves paraules tendres. La compassió de Jesús el va motivar a parlar amb tendresa als altres, i en especial als oprimits. L’apòstol Mateu va aplicar a Jesús les següents paraules d’Isaïes: «No trencarà la canya esberlada, i no apagarà el ble fumejant» (Is. 42:3; Mt. 12:20). La manera de parlar de Jesús consolava les persones que, en sentit figurat, eren com una canya trencada o com un ble, o la metxa d’un llum d’oli, a punt d’apagar-se. Va predicar un missatge d’esperança per «embenar els que tenen el cor desfet» (Is. 61:1). Va convidar els qui estaven «cansats i afeixugats» a apropar-se a ell, i els va assegurar que trobarien «repòs» al seu costat (Mt. 11:28-30). A més, també va assegurar als seus seguidors que Déu es preocupa amb tendresa per cadascun dels seus adoradors, inclosos els «petits», és a dir, els qui poden semblar insignificants als ulls d’aquest món (Mt. 18:12-14; Lc. 12:6, 7).

IMITA LA TENDRESA DE JESÚS

14. Com podem ser més tendres amb els altres?

14 Com podem imitar la tendresa de Jesús? Amb els nostres sentiments. És possible que no ens sigui fàcil ser tendres, però la Bíblia ens insta a esforçar-nos per cultivar aquesta qualitat. De fet, forma part de la nova personalitat, i s’espera que tots els cristians ens vestim d’aquesta personalitat (llegeix Colossencs 3:9, 10, 12). Així, doncs, com podem ser més tendres amb els altres? Obrint el nostre cor de bat a bat (2 Cor. 6:11-13). Per exemple, quan algú t’expliqui les seves preocupacions i els seus sentiments, escolta’l amb atenció (Jm. 1:19). Fes servir la imaginació i pregunta’t: «Com em sentiria jo si estigués en la seva situació? Què necessitaria?» (1 Pe. 3:8).

15. Què podem fer per ajudar les persones que pateixen i necessiten consol?

15 Amb les nostres accions. La tendresa ens motiva a voler millorar la vida de les persones, especialment les que se senten  com una canya trencada o com una metxa a mig apagar. Com les podem ajudar? «Ploreu amb els qui ploren», diu Romans 12:15. És probable que les persones que se senten abatudes necessitin més un amic que s’interessi en elles i que les escolti que no pas solucions als seus problemes. Una germana que va perdre la seva filla i va rebre el consol dels germans ens explica: «Vaig valorar molt que els amics em vinguessin a veure i senzillament ploressin amb mi». També podem demostrar tendresa pels altres fent bones obres. Coneixes alguna vídua que necessiti reparacions a casa seva? I algun germà gran a qui li calgui transport per anar a les reunions, a predicar o a cal metge? Fins i tot una petita acció de bondat pot millorar moltíssim la vida d’un germà que tingui certa necessitat (1 Jn. 3:17, 18). Però, per sobre de tot, demostrem tendra preocupació pels altres participant en la predicació. Aquesta sí que és la manera més important com podem millorar la vida de les persones de cor sincer!

Et preocupes de debò pels teus germans? (Consulta el paràgraf 15)

16. Què podem dir per animar els qui se senten deprimits?

16 Amb les nostres paraules tendres. La tendresa que sentim per la gent ens motiva a parlar a les persones deprimides amb la intenció de consolar-les (1 Tes. 5:14). Què els podem dir? Podem animar-les si els demostrem interès sincer i ens preocupem per elles. Les podem encomiar sincerament perquè puguin veure que tenen qualitats i habilitats molt bones. Els podem recordar que Jehovà les va atraure al seu Fill, i que per això poden estar segures que són precioses als Seus ulls (Jn. 6:44). Els podem assegurar que Jehovà es preocupa moltíssim pels seus servents «que tenen el cor trencat» i que estan tristos (Sl. 34:18). Les nostres paraules tendres poden alleujar el dolor de les persones que necessiten consol (Prov. 16:24).

17, 18. (a) Com espera Jehovà que els ancians tractin les Seves ovelles? (b) Què veurem en el pròxim article?

17 Jehovà espera que els ancians tracteu les seves ovelles amb tendresa (Fe. 20:28, 29). Recordeu que us ha donat la responsabilitat d’alimentar, animar i refrescar el seu ramat (Is. 32:1, 2; 1 Pe. 5:2-4). Per això, un ancià que demostra tendresa i compassió no intenta controlar els seus germans posant-los regles o utilitzant els sentiments de culpabilitat per obligar-los a fer més si no poden. Al contrari, els ancians que són tendres s’esforcen per animar els germans i confien que l’amor que aquests senten per Jehovà els motivarà a servir-lo al màxim de les seves possibilitats (Mt. 22:37).

18 Reflexionar en la humilitat i la tendresa de Jesús ens motiva a seguir les seves petjades. En el pròxim article veurem dos aspectes més de l’atraient personalitat de Jesús: el valor i el discerniment.