Salta al contingut

Salta a l'índex

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

Siguem sants en tota la nostra conducta

Siguem sants en tota la nostra conducta

«Sigueu sants també vosaltres en tota la vostra manera de viure» (1 PE. 1:15).

1, 2. (a) Com ha de ser la conducta del poble de Déu? (b) Quines preguntes analitzarem?

JEHOVÀ va inspirar l’apòstol Pere perquè relacionés la santedat que es menciona al llibre del Levític amb la necessitat que tenim els cristians de ser sants en la nostra conducta (llegeix 1 Pere 1:14-16). Jehovà, qui és sant, espera que els ungits i les «altres ovelles» s’esforcin al màxim per ser sants en tota la seva conducta, no només en alguns aspectes d’aquesta (Jn. 10:16).

2 Examinar amb més detall els tresors espirituals del llibre del Levític ens beneficiarà molt, i posar en pràctica el que aprenguem ens ajudarà a ser sants en tota la nostra conducta. Veurem la resposta a aquestes preguntes: com hem de veure el fet de transigir? Què ens ensenya el Levític sobre defensar la sobirania de Déu? Què aprenem dels sacrificis que es feien a l’antiguitat?

NO TRANSIGEIXIS

3, 4. (a) Per què els cristians no hem de transigir en les lleis i principis bíblics? (b) Per què no hem de venjar-nos ni guardar rancor?

3 Si volem agradar Jehovà, hem d’obeir les seves lleis i principis, i mai hauríem de tenir una mala conducta o transigir en les seves normes. Encara que avui dia no estem sota  la Llei mosaica, els requisits d’aquesta Llei ens ajuden a veure què és el que Déu accepta o no accepta. Per exemple, es va manar als israelites: «No et venjaràs ni tindràs rancúnia contra els fills del teu poble, i estimaràs el teu proïsme com a tu mateix. Jo sóc Jahveh» (Lev. 19:18).

4 Jehovà espera que ni ens vengem ni guardem rancor (Rm. 12:19). Si no féssim cas dels seus principis i les seves lleis, el Diable es posaria molt content, i podríem acabar embrutant el nom de Jehovà. Encara que algú ens faci mal intencionadament, no ens hem d’enfadar fins al punt que el ressentiment ens consumeixi per dintre. La Bíblia ens descriu com a «vasos de terrissa» que contenen un tresor: el ministeri (2 Cor. 4:1, 7). No volem posar el ressentiment, que és corrosiu com l’àcid, en el mateix vas que conté un tresor tan valuós.

5. Què aprenem del relat d’Aaron i la mort dels seus fills? (Mira la imatge del principi.)

5 A Levític 10:1-11 es narra una experiència molt dolorosa que van viure Aaron i la seva família. Tots devien quedar desolats quan va baixar foc del cel i va consumir Nadab i Abihú, els fills d’Aaron, mentre eren al tabernacle. Quina gran prova de fe va ser per a Aaron i la seva família no poder plorar la mort dels seus familiars! I tu? T’estàs esforçant per mantenir-te sant al no tenir relació amb familiars o altres que han estat expulsats? (Llegeix 1 Corintis 5:11.)

6, 7. (a) Quan haguem de decidir si participarem en un casament en una església, sobre què hem de meditar? (Consulta la nota.) (b) Com podem explicar als nostres familiars que no són Testimonis per què no participem en cerimònies religioses?

6 Potser nosaltres mai passarem per una prova tan dura com la d’Aaron i la seva família. Però, què faries si un familiar que no és Testimoni et convidés a anar al seu casament en una església i a participar-hi? És cert que a la Bíblia no hi ha cap manament explícit que ens prohibeixi anar-hi, però hi ha cap principi bíblic a tenir en compte quan haguem de prendre una decisió així? *

7 La nostra determinació a mantenir-nos sants en les circumstàncies que acabem de mencionar podria desconcertar els nostres familiars que no són Testimonis (1 Pe. 4:3, 4). Per suposat, no els volem ofendre, però sempre és millor parlar-los amb tacte i de manera clara. Potser es pot fer amb molt de temps d’antelació al dia del casament. Els podem agrair que ens hagin convidat i dir-los que estem molt contents que vulguin que participem en el seu enllaç. Llavors els podríem dir que volem que sigui un dia molt feliç i especial, i que no ens agradaria avergonyir-los ni a ells ni als seus convidats, ja que no participarem en la cerimònia religiosa. Aquesta és una manera de no transigir en les nostres creences i la nostra fe en Déu.

DEFENSA LA SOBIRANIA DE JEHOVÀ

8. Com destaca el llibre del Levític la sobirania de Jehovà?

8 El llibre del Levític destaca la sobirania de Jehovà. De fet, en més de trenta ocasions les lleis que trobem en aquest llibre s’atribueixen a Ell. Moisès ho va reconèixer, i va fer tot el que Déu li va manar (Lev. 8:4, 5). De manera semblant, nosaltres sempre hem de fer el que el nostre Sobirà vol que fem. Per aconseguir-ho, tenim l’ajuda de la seva organització. Però pot ser que en cert moment ens haguem d’enfrontar sols a alguna prova de fe, igual que li va passar a Jesús quan Satanàs el va temptar al desert (Lc. 4:1-13). Si confiem  en Jehovà i defensem la seva sobirania, ningú no ens podrà fer transigir i no ens deixarem endur per la por (Prov. 29:25).

9. Per què s’odia el poble de Déu per tot el món?

9 Com que som seguidors de Crist i testimonis de Jehovà, se’ns persegueix per tot el món. I això no ens estranya gens, ja que Jesús va dir als seus deixebles: «Us lliuraran al suplici i us mataran, i sereu odiats per totes les nacions a causa del meu Nom» (Mt. 24:9). Però a pesar d’aquest odi, nosaltres seguim predicant les bones notícies i ens esforcem per ser sants davant Jehovà. I per què ens tenen tant d’odi si som persones honestes, portem vides netes i respectem les lleis? (Rm. 13:1-7.) Perquè Jehovà és el nostre Sobirà! L’adorem «només a ell», i per això mai transigirem ni desobeirem les seves lleis i principis justos (Mt. 4:10).

10. Què va passar en una ocasió en què un germà no es va mantenir neutral?

10 A més, no som part del món, i per això ens mantenim neutrals en les guerres i en qüestions polítiques (llegeix Joan 15:18-21; Isaïes 2:4). Hi ha hagut cristians dedicats a Déu que no s’han mantingut neutrals. Molts d’ells al final s’han penedit i han tornat a tenir una bona relació amb el nostre Pare misericordiós (Sl. 51:17). Però alguns no s’han penedit. Per exemple, durant la Segona Guerra Mundial, els militars van reunir en un poble cent-seixanta germans de menys de 45 anys que havien estat empresonats injustament a Hongria. Allà els van ordenar que fessin el servei militar. Els germans fidels ho van rebutjar sense cedir, però nou germans van fer el jurament militar i van acceptar els uniformes. Dos anys més tard, un dels qui havien transigit es va trobar en l’escamot d’afusellament que havia d’executar els fidels Testimonis. I el seu germà carnal era en aquell grup! Però afortunadament aquells Testimonis no van ser executats.

DÓNA A JEHOVÀ EL MILLOR DE TU

11, 12. Què podem aprendre dels sacrificis que es feien a l’antic Israel?

11 La Llei mosaica estipulava que els israelites fessin sacrificis específics (Lev. 9:1-4, 15-21). Aquells sacrificis no podien tenir defectes perquè representaven el sacrifici perfecte de Jesús. A més, s’havia de seguir un procediment concret per a cada ofrena, o sacrifici. Per exemple, vegem què havia de fer una mare que havia donat a llum. A Levític 12:6 diu: «Quan s’hauran complert els dies de la purificació d’ella, per un fill o per una filla, ella portarà al sacerdot, a l’entrada de la tenda de la reunió, un anyell d’un any per a l’holocaust, i un colomí o una tórtora per al sacrifici pel pecat». És cert que els requisits de Jehovà eren específics, però la Llei feia resplendir una bonica qualitat que destacava el Seu amor: que Jehovà és raonable. Si la mare no es podia permetre una ovelleta, podia oferir dues tórtores o dos colomins (Lev. 12:8). Tot i que fos pobre, Jehovà l’estimava igual que estimava la persona que portava una ofrena més costosa. Què aprenem d’això?

12 L’apòstol Pau va instar els seus germans a oferir a Jehovà «un sacrifici de lloança» (Heb. 13:15). Oferim un sacrifici de lloança quan els nostres llavis declaren públicament el sant nom de Jehovà. Els germans sords fan servir el llenguatge de signes per alabar Jehovà, i els qui estan confinats a casa seva l’alaben quan prediquen per carta i per telèfon, i quan parlen de Jehovà a tots els qui els cuiden o els visiten. El nostre sacrifici de lloança, és a dir, l’alabança que donem a Jehovà quan fem conèixer el seu nom i proclamem les bones notícies del Regne, hauria de ser  proporcional a la nostra salut i capacitats. Li hauríem de donar el millor (Rm. 12:1; 2 Tim. 2:15).

13. Per què hem d’informar la nostra activitat en la predicació?

13 El nostres sacrificis de lloança són ofrenes que fem voluntàriament a Déu perquè l’estimem (Mt. 22:37, 38). Tot i que són voluntàries, se’ns ha demanat que informem la nostra activitat en la predicació. Quina hauria de ser la nostra actitud cap a aquesta petició? Tots hauríem d’estar disposats a fer-ho, perquè és una manera de demostrar la nostra «pietat», o lleialtat a Déu (2 Pe. 1:7). És clar, cap de nosaltres ens hauríem de sentir obligats a predicar molt pel sol fet de poder apuntar moltes hores en l’informe. Precisament per aquesta raó s’ha permès que els publicadors que viuen en residències o que tenen alguna limitació informin en fraccions de 15 minuts en comptes de fer-ho en hores completes. Jehovà considera que aquests minuts són el millor que li poden donar, i ho veu com una mostra de l’amor que senten per Ell i del seu agraïment pel meravellós privilegi de ser els Seus Testimonis. Igual que els israelites pobres que no podien fer els sacrificis més costosos, els preciosos servents de Jehovà que tenen alguna limitació també poden informar la seva activitat. Hem de pensar que el nostre informe és part de l’informe mundial, i que ajuda l’organització a fer plans tenint en compte les necessitats del territori. Així, doncs, oi que no és demanar massa que informem la nostra predicació cada mes?

ELS HÀBITS D’ESTUDI I ELS SACRIFICIS DE LLOANÇA

14. Explica per què hauríem de pensar detingudament en quins són els nostres hàbits d’estudi.

14 Després d’haver analitzat uns quants tresors espirituals del llibre del Levític, segurament entens millor les raons per les quals s’ha inclòs aquest llibre en la Paraula inspirada de Déu (2 Tim. 3:16). Deus estar més decidit a mantenir-te sant, no només perquè sigui un requisit que Jehovà ens posa, sinó perquè es mereix que ens esforcem al màxim per fer el que li agrada. I potser el que has après sobre el Levític en aquests dos articles ha fet que tinguis més ganes d’estudiar a fons la resta de la Bíblia (llegeix Proverbis 2:1-5). Fes oració i pensa detingudament en els teus hàbits d’estudi. Segur que vols que Jehovà accepti els sacrificis que fas per ell. Estàs permetent que els programes de televisió, els videojocs, els esports o les aficions et distreguin i interfereixin en el teu progrés espiritual? Si creus que sí, potser et beneficiarà molt pensar en alguns dels comentaris que va fer l’apòstol Pau al llibre d’Hebreus.

Dónes prioritat al teu estudi de la Bíblia i a l’Adoració en família? (Consulta el paràgraf 14)

15, 16. Per què Pau va ser tan directe quan va escriure als cristians hebreus?

15 Quan Pau va escriure als seus germans hebreus, els va parlar sense embuts (llegeix Hebreus 5:7, 11-14). L’apòstol no va tenir pèls a la llengua al dir-los que s’havien tornat «ganduls per escoltar». Per què va ser tan directe i contundent?  Igual que Jehovà, Pau els estimava i estava preocupat perquè intentaven sobreviure a base de llet espiritual. És cert que és imprescindible conèixer les doctrines bàsiques del cristianisme, però es necessita «menjar sòlid» per créixer espiritualment fins a ser un cristià madur.

16 En comptes de poder ensenyar als altres, els hebreus necessitaven que els ensenyessin a ells. Per què? Perquè evitaven el «menjar sòlid». Per això és important que ens preguntem: «Tinc l’actitud correcta cap a les ensenyances bíbliques més profundes? Estic aprofitant el “menjar sòlid”? Em costa orar i estudiar la Bíblia en profunditat? Si és així, podria ser que els meus hàbits d’estudi fossin part del problema?». Tinguem en compte que no només hem de predicar, sinó també ensenyar a la gent i fer deixebles (Mt. 28:19, 20).

17, 18. (a) Per què hem de prendre aliment espiritual sòlid amb regularitat? (b) Com hauríem de veure la ingesta d’alcohol abans de les reunions?

17 A molts de nosaltres potser ens costa estudiar la Bíblia. Però és clar, Jehovà no ens motiva a estudiar la Bíblia fent-nos sentir culpables. Tant se val si fa molts anys que som servents dedicats de Déu o si en fa pocs, tots hem de seguir prenent aliment espiritual sòlid. I és essencial que ho fem si ens volem mantenir sants.

18 Per poder ser sants, hem d’examinar la Bíblia amb atenció i fer el que Déu ens demana. Pensa, per exemple, en el cas de Nadab i Abihú. Jehovà els va executar perquè van oferir foc per fer sacrificis que Ell «no els havia manat», cosa que potser van fer perquè anaven beguts (Lev. 10:1, 2). Fixa’t què va dir Jehovà a Aaron (llegeix Levític 10:8-11). Vol dir aquest relat bíblic que no hem de beure alcohol abans d’anar a una reunió cristiana? Pensa en les següents idees: nosaltres no estem sota la Llei mosaica (Rm. 10:4). En alguns països, quan els germans fan un àpat abans d’anar a la reunió, prenen begudes alcohòliques amb moderació. Durant la Pasqua es van fer servir quatre copes de vi. Quan Jesús va instituir el Memorial, va fer que els seus apòstols beguessin el vi que representava la seva sang (Mt. 26:27). La Bíblia condemna l’abús d’alcohol i la borratxera (1 Cor. 6:10; 1 Tim. 3:8). I la consciència de molts germans els impulsa a no beure gens d’alcohol abans de participar en qualsevol forma del servei sagrat. Amb tot, les circumstàncies de cada país són diferents, i el que de debò importa és que els cristians puguin fer la «distinció entre el que és sant i el que és profà», i així poder comportar-se amb santedat, tal com li agrada a Jehovà.

19. (a) Què hem de tenir present sobre l’adoració en família i l’estudi personal? (b) Com pots demostrar que estàs determinat a mantenir-te sant?

19 Si aprofundeixes en la Paraula de Déu, podràs descobrir molts tresors espirituals. Utilitza les eines de recerca que tens a l’abast per fer que l’estudi de família i el teu estudi personal siguin més productius. Augmenta el coneixement que tens de Jehovà i del seu propòsit. Apropa’t encara més a ell (Jm. 4:8). Fes oració a Jehovà, tal com va cantar el salmista: «Obriu-me els ulls i podré contemplar les meravelles de la vostra llei» (Sl. 119:18MM). Mai no transigeixis quan es tracti de les lleis i principis bíblics. Obeeix sense reserves la suprema llei del nostre Déu sant, Jehovà, i participa zelosament en l’obra santa de predicar «l’evangeli de Déu» (1 Pe. 1:15; Rm. 15:16). Esforça’t per mantenir-te sant durant aquests últims dies tan turbulents. D’aquesta manera, amb la nostra conducta tots podrem demostrar que som sants, i així donarem suport a la sobirania de Jehovà, el Déu sant.

^ § 6 Consulta la secció «Preguntes dels lectors» de La Torre de Guaita del 15 de maig de 2002 (en espanyol).